Canvis

== Branques i especialitats de la llingüística ==

== Branques i especialitats de la llingüística ==

La llingüística s'ocupa de descriure i explicar la naturalea del llenguage humà. En relació en això sorgixen qüestions respecte la universalitat del llenguage, la diversitat del llenguage, o el procés d'aprenentage humà dels idiomes, entre molts atres temes. Tots els sers humans, deixant de banda els casos extrems que entren en el camp de la [[patologia]], assolen la competència llingüística de parlar una llengua o signar-la -si es tracta d'una [[llengua signal]]-, que és la que s'usa dins l'entorn on creixen i es desenrollen, i ho fan sense una aparent necessitat d'una instrucció explícita conscient. Mentres que molts animals diferents dels sers humans adquirixen els seus propis sistemes de comunicació, estos animals no poden adquirir el llenguage humà, tot i que alguns d'ells poden aprendre a respondre fent algun us de la llengua o, fins i tot, poden ser entrenats per a usar-la en un determinat nivell bàsic.<ref>[http://www.santafe.edu/~johnson/articles.chimp.html "Animal Language Article" a ''Santafe.edu'']</ref>

La llingüística s'ocupa de descriure i explicar la naturalea del llenguage humà. En relació en això sorgixen qüestions respecte la universalitat del llenguage, la diversitat del llenguage, o el procés d'aprenentage humà dels idiomes, entre molts atres temes. Tots els sers humans, deixant de banda els casos extrems que entren en el camp de la [[patologia]], assolen la competència llingüística de parlar una llengua o signar-la -si es tracta d'una [[llengua signal]]-, que és la que s'usa dins l'entorn on creixen i es desenrollen, i ho fan sense una aparent necessitat d'una instrucció explícita conscient. Mentres que molts animals diferents dels sers humans adquirixen els seus propis sistemes de comunicació, estos animals no poden adquirir el llenguage humà, tot i que alguns d'ells poden deprendre a respondre fent algun us de la llengua o, fins i tot, poden ser entrenats per a usar-la en un determinat nivell bàsic.<ref>[http://www.santafe.edu/~johnson/articles.chimp.html "Animal Language Article" a ''Santafe.edu'']</ref>

Per tant, els llingüistes assumixen que la capacitat d'adquirir i utilisar el llenguage és innata, fonamentada en el propi potencial biològic dels sers humans, un potencial similar a la capacitat de caminar. No hi ha consens, pero, pel que fa a la magnitut d'este potencial innat o al grau específic de domini del llenguage, el grau en qué estes habilitats innates són específiques del llenguage. Alguns teòrics afirmen que hi ha un una elevada capacitat d'abstracció en el [[cervell]] humà, un conjunt molt gran d'us de [[còdic binari|còdics binaris]], mentres que d'atres afirmen que la capacitat d'aprendre el llenguage és un producte de la [[cognició]] humana en general. Existix, pero, un acort força generalisat en relació a que no hi ha grans diferències [[genètica|genètiques]] subjacents a la diversitat que hi ha entre les llengües: un individu adquirix qualsevol llengua o llengües, independentment de la filiació o de l'orige [[ètnia|ètnic]]. No obstant això, investigacions recents sugerixen que fins i tot els dèbils '''biaixos''' genètics en els parlants, despuix de l'acció d'un determinat número de [[generació|generacions]], poden influir en l'evolució de llengües en particular, donant lloc a una distribució no aleatòria de determinats trets llingüístics arreu del món.<ref>[http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610848104v1 Dediu, D. & Ladd, D.R. (2007). "Linguistic tone is related to the population frequency of the adaptive haplogroups of two brain size genes", ''ASPM and Microcephalin'', PNAS 104:10944-10949]; el sumari es pot consultar [http://www.ling.ed.ac.uk/~s0340638/tonegenes/tonegenessummary.html següent enllaç]. (en anglés)</ref>

Per tant, els llingüistes assumixen que la capacitat d'adquirir i utilisar el llenguage és innata, fonamentada en el propi potencial biològic dels sers humans, un potencial similar a la capacitat de caminar. No hi ha consens, pero, pel que fa a la magnitut d'este potencial innat o al grau específic de domini del llenguage, el grau en qué estes habilitats innates són específiques del llenguage. Alguns teòrics afirmen que hi ha un una elevada capacitat d'abstracció en el [[cervell]] humà, un conjunt molt gran d'us de [[còdic binari|còdics binaris]], mentres que d'atres afirmen que la capacitat d'deprendre el llenguage és un producte de la [[cognició]] humana en general. Existix, pero, un acort força generalisat en relació a que no hi ha grans diferències [[genètica|genètiques]] subjacents a la diversitat que hi ha entre les llengües: un individu adquirix qualsevol llengua o llengües, independentment de la filiació o de l'orige [[ètnia|ètnic]]. No obstant això, investigacions recents sugerixen que fins i tot els dèbils '''biaixos''' genètics en els parlants, despuix de l'acció d'un determinat número de [[generació|generacions]], poden influir en l'evolució de llengües en particular, donant lloc a una distribució no aleatòria de determinats trets llingüístics arreu del món.<ref>[http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610848104v1 Dediu, D. & Ladd, D.R. (2007). "Linguistic tone is related to the population frequency of the adaptive haplogroups of two brain size genes", ''ASPM and Microcephalin'', PNAS 104:10944-10949]; el sumari es pot consultar [http://www.ling.ed.ac.uk/~s0340638/tonegenes/tonegenessummary.html següent enllaç]. (en anglés)</ref>

En resum: l'objectiu central de la llingüística teòrica és caracterisar la naturalea de l'habilitat o domini del llenguage humà: explicar qué és el que un individu coneix quan diu conéixer una llengua i explicar com és que els individus coneixen les llengües. Tots els humans (llevat dels casos patològics específics) assolen dominar almenys una llengua parlada en créixer en cap necessitat aparent d'instrucció conscient. Atres [[espècie]]s no són capaces de fer-ho. Per tant, els humans gogen d'una propietat innata que els habilita per a parlar. No hi ha cap procés genètic responsable de la diferenciació entre llengües: els individus aprenen qualsevol llengua a qué s'exponen de chicotets sense importar llor orige [[ètnic]].

En resum: l'objectiu central de la llingüística teòrica és caracterisar la naturalea de l'habilitat o domini del llenguage humà: explicar qué és el que un individu coneix quan diu conéixer una llengua i explicar com és que els individus coneixen les llengües. Tots els humans (llevat dels casos patològics específics) assolen dominar almenys una llengua parlada en créixer en cap necessitat aparent d'instrucció conscient. Atres [[espècie]]s no són capaces de fer-ho. Per tant, els humans gogen d'una propietat innata que els habilita per a parlar. No hi ha cap procés genètic responsable de la diferenciació entre llengües: els individus aprenen qualsevol llengua a qué s'exponen de chicotets sense importar llor orige [[ètnic]].