Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  10:55 21 feb 2018
m
Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'
Llínea 58: Llínea 58:  
El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el periodo de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'época prehistòrica podem destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aC), la cultura [[Chorrera]] (900 - 300 aC), la [[cultura de La Tolita]] (600 aC - 400 d.C.) i la cultura [[Cañari]] (400 -1532), entre atres.
 
El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el periodo de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'época prehistòrica podem destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aC), la cultura [[Chorrera]] (900 - 300 aC), la [[cultura de La Tolita]] (600 aC - 400 d.C.) i la cultura [[Cañari]] (400 -1532), entre atres.
   −
Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la ''cañari''. Pels voltants de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] començà la conquesta del territori equatorià, completada uns 30 anys despuix. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels [[Espanya|espanyols]], que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la [[Real Audiència de Quito]], dins del [[Virregnat del Perú]].
+
Poc abans de la conquista inca es formaren grans confederacions de pobles, com la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la ''cañari''. Pels voltants de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] començà la conquista del territori equatorià, completada uns 30 anys despuix. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels [[Espanya|espanyols]], que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la [[Real Audiència de Quito]], dins del [[Virregnat del Perú]].
    
El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[sigle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], despuix de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[sigle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista.
 
El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[sigle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], despuix de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[sigle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista.
120 790

edicions

Menú de navegació