Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes eliminats ,  19:34 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'
Llínea 5: Llínea 5:  
És una [[pedra preciosa]] molt valorada a causa de la seua rarea, puix des de l'antiguetat es varen descobrir pedres precioses de color vert com la [[malaquita]], pero l'esmeralda és l'única [[Cristal|cristalina]]. El seu nom, possiblement [[Persia|persa]], significa [[pedra]] vert i el seu vert és tan especial que, en el seu honor, se li denomina [[verda esmaragda]].
 
És una [[pedra preciosa]] molt valorada a causa de la seua rarea, puix des de l'antiguetat es varen descobrir pedres precioses de color vert com la [[malaquita]], pero l'esmeralda és l'única [[Cristal|cristalina]]. El seu nom, possiblement [[Persia|persa]], significa [[pedra]] vert i el seu vert és tan especial que, en el seu honor, se li denomina [[verda esmaragda]].
   −
Es troba en gran quantitat en [[Colòmbia]] ([[Muzo]], Borbur, Otanche i [[Quípama]]) i [[Brasil]], també en menor grau en [[Zàmbia]], a on els [[jaciment]]s són menys voluminosos pero de major calitat. El major productor de esmeraldes en el món és [[Colòmbia]] seguit per [[Brasil]].
+
Es troba en gran cantitat en [[Colòmbia]] ([[Muzo]], Borbur, Otanche i [[Quípama]]) i [[Brasil]], també en menor grau en [[Zàmbia]], a on els [[jaciment]]s són menys voluminosos pero de major calitat. El major productor de esmeraldes en el món és [[Colòmbia]] seguit per [[Brasil]].
    
En el desert oriental profunt d'[[Egipte]], no molt llunt del [[Mar Roig]], hi ha unes mines que possiblement varen ser explotades fa 3.500 anys. Molts anys despuix del descobriment de les esmeraldes, [[Cleopatra VII|Cleopatra]] va arribar a posseir eixes mines, puix sentia una especial fascinació per estes pedres. {{cita requerida}}
 
En el desert oriental profunt d'[[Egipte]], no molt llunt del [[Mar Roig]], hi ha unes mines que possiblement varen ser explotades fa 3.500 anys. Molts anys despuix del descobriment de les esmeraldes, [[Cleopatra VII|Cleopatra]] va arribar a posseir eixes mines, puix sentia una especial fascinació per estes pedres. {{cita requerida}}
   −
En l'atre [[hemisferi]], de moltes mines de [[Brasil]] s'extrauen grans quantitats d'[[aiguamarina]], un atra pedra preciosa (encara que de menor valor comercial que l'esmeralda) el nom de la qual prové del paregut de la seua coloració en la del mar. A pesar de les seues diferències en el preu, l'esmeralda i l'aiguamarina tenen molt en comú: estan fetes del mateix [[mineral]]. La diferència en colors és causada per les impurees que li donen a cada una d'elles el seu color característic.
+
En l'atre [[hemisferi]], de moltes mines de [[Brasil]] s'extrauen grans cantitats d'[[aiguamarina]], un atra pedra preciosa (encara que de menor valor comercial que l'esmeralda) el nom de la qual prové del paregut de la seua coloració en la del mar. A pesar de les seues diferències en el preu, l'esmeralda i l'aiguamarina tenen molt en comú: estan fetes del mateix [[mineral]]. La diferència en colors és causada per les impurees que li donen a cada una d'elles el seu color característic.
   −
Tant l'esmeralda com l'aiguamarina estan formades per un mineral nomenat ''[[berili]] '', que és [[incolor]] quan es troba pur. És una chicoteta quantitat de [[crom]] lo que li dona a l'esmeralda el seu intens color [[vert]], mentres que el [[ferro]] s'encarrega de donar-li els seus llaugers matisos blavosos a l'aiguamarina. No obstant, l'incolor [[berili]] pot ser també "vestit" en atres colors: Depenent del seu [[càrrega elèctrica]], les impurees de [[manganés]] en [[beril]] poden arribar a produir gemes de color de rosa o roges. I la presència de [[ferro]] en el [[berili]] no sols produïx aiguamarines, sino que algunes vegades s'obté una varietat de berili pintada en un groc intens.
+
Tant l'esmeralda com l'aiguamarina estan formades per un mineral nomenat ''[[berili]] '', que és [[incolor]] quan es troba pur. És una chicoteta cantitat de [[crom]] lo que li dona a l'esmeralda el seu intens color [[vert]], mentres que el [[ferro]] s'encarrega de donar-li els seus llaugers matisos blavosos a l'aiguamarina. No obstant, l'incolor [[berili]] pot ser també "vestit" en atres colors: Depenent del seu [[càrrega elèctrica]], les impurees de [[manganés]] en [[beril]] poden arribar a produir gemes de color de rosa o roges. I la presència de [[ferro]] en el [[berili]] no sols produïx aiguamarines, sino que algunes vegades s'obté una varietat de berili pintada en un groc intens.
    
Mereix una menció especial l'esmeralda ''trapiche '', que es troba en algunes mines de [[Colòmbia]], per la seua estranya forma d'estrela a causa del creiximent del vidre en unes quantes direccions.
 
Mereix una menció especial l'esmeralda ''trapiche '', que es troba en algunes mines de [[Colòmbia]], per la seua estranya forma d'estrela a causa del creiximent del vidre en unes quantes direccions.
Llínea 19: Llínea 19:  
Per la seua coloració, els minerals poden classificar-se com:
 
Per la seua coloració, els minerals poden classificar-se com:
   −
* ''Alocromátics''. Els minerals que, com el [[berili]], són capaços d'adoptar més d'una coloració, reben el nom de [[alocromátic]]s (que significa algo aixina com "pintats per atres".) Estos minerals deuen el seu color a chicotetes quantitats d'impurees, que són usualment metals: [[ferro]], [[crom]], [[coure]], [[vanadi]] i [[manganés]]. Hi ha certs minerals alocromátics que poden posseir pràcticament cada color imaginable, i inclús poden albergar a molts colors en un sol [[vidre]].
+
* ''Alocromátics''. Els minerals que, com el [[berili]], són capaços d'adoptar més d'una coloració, reben el nom de [[alocromátic]]s (que significa algo aixina com "pintats per atres".) Estos minerals deuen el seu color a chicotetes cantitats d'impurees, que són usualment metals: [[ferro]], [[crom]], [[coure]], [[vanadi]] i [[manganés]]. Hi ha certs minerals alocromátics que poden posseir pràcticament cada color imaginable, i inclús poden albergar a molts colors en un sol [[vidre]].
* ''Idiocromátics''. D'atra banda, els [[minerals idiocromátics]] (terme que més o menys significa "auto-pintats") són sempre del mateix color. Esta classe de minerals també deuen el seu color a certs elements. En este cas, no obstant, eixos elements constituïxen una part essencial de la composició dels minerals en si. De manera que no poden ser considerats com a impurees. Molts minerals metàlics són idiocromátics. Els seus colors solen variar llaugerament a causa de la presència de chicotetes quantitats d'atres metals. El [[or]], per eixemple, és menys groc quan es mescla en un poc de [[plata]], i més rosat quan és mesclat junt en [[coure]].
+
* ''Idiocromátics''. D'atra banda, els [[minerals idiocromátics]] (terme que més o menys significa "auto-pintats") són sempre del mateix color. Esta classe de minerals també deuen el seu color a certs elements. En este cas, no obstant, eixos elements constituïxen una part essencial de la composició dels minerals en si. De manera que no poden ser considerats com a impurees. Molts minerals metàlics són idiocromátics. Els seus colors solen variar llaugerament a causa de la presència de chicotetes cantitats d'atres metals. El [[or]], per eixemple, és menys groc quan es mescla en un poc de [[plata]], i més rosat quan és mesclat junt en [[coure]].
 
* ''Pseudocromàtics''. Existix encara un tercer tipos de minerals que reben el nom de [[minerals pseudocromàtics]] (o "de color fals"), la coloració del qual prové de l'estructura física del [[vidre]]. Un dels [[minerals pseudocromàtics]] més coneguts és el [[ópal]], el qual està format per capes microscòpiques d'esferes de [[sílice]]. Açò ocasiona que, al passar a través d'un [[ópal]], la llum se separe en els colors que la componen, més o menys de la mateixa manera com ocorre quan es reflectix en una capa de [[oli]] sobre el [[aigua]].
 
* ''Pseudocromàtics''. Existix encara un tercer tipos de minerals que reben el nom de [[minerals pseudocromàtics]] (o "de color fals"), la coloració del qual prové de l'estructura física del [[vidre]]. Un dels [[minerals pseudocromàtics]] més coneguts és el [[ópal]], el qual està format per capes microscòpiques d'esferes de [[sílice]]. Açò ocasiona que, al passar a través d'un [[ópal]], la llum se separe en els colors que la componen, més o menys de la mateixa manera com ocorre quan es reflectix en una capa de [[oli]] sobre el [[aigua]].
  
126 672

edicions

Menú de navegació