Canvis

* No solen fer concessions a la llegibilitat del text, donant prioritat a la facilitat d'obtindre l'informació.

* No solen fer concessions a la llegibilitat del text, donant prioritat a la facilitat d'obtindre l'informació.

* Expliciten quan els elements són subjectius o d'opinió, priorisant-se per damunt de tot el rigor i l'exposició dels fets.

* Expliciten quan els elements són subjectius o d'opinió, priorisant-se per damunt de tot el rigor i l'exposició dels fets.

* La quantitat d'informació que contenen tendix a ser la màxima possible en funció del tamany de l'obra en el seu conjunt.

* La cantitat d'informació que contenen tendix a ser la màxima possible en funció del tamany de l'obra en el seu conjunt.

* Una enciclopèdia sol tindre diversos autors, podent arribar el seu número a decenes i centenars.

* Una enciclopèdia sol tindre diversos autors, podent arribar el seu número a decenes i centenars.

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, historia de una aventura editorial]] '' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, historia de una aventura editorial]] '' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant cantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.

Contemporànea a l'Espasa és l'[[Enciclopedia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Segui, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionario enciclopedico popular ilustrado Salvat|''Diccionario enciclopedico popular ilustrado'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major calitat, el ''Diccionario enciclopedico Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]] '', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'[[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascícul]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».

Contemporànea a l'Espasa és l'[[Enciclopedia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Segui, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionario enciclopedico popular ilustrado Salvat|''Diccionario enciclopedico popular ilustrado'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major calitat, el ''Diccionario enciclopedico Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]] '', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'[[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascícul]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».