| En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast. | | En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast. |
− | La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social. | + | La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la cantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social. |