Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  19:13 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'
Llínea 90: Llínea 90:  
=== Per erosió fluvial ===
 
=== Per erosió fluvial ===
 
La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac.  
 
La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac.  
* [[Llac en ferradura]] o braç mort, en forma de mija lluna, produït per la curva que deixa un [[Meandre (geomorfología)|meandre]] abandonat d'un riu de planiça. Per eixemple la gran quantitat de llacs que acompanyen els rius [[Selva amazónica|amazónicos]] en Suramèrica, cridats ''cochas'' en [[Perú]].
+
* [[Llac en ferradura]] o braç mort, en forma de mija lluna, produït per la curva que deixa un [[Meandre (geomorfología)|meandre]] abandonat d'un riu de planiça. Per eixemple la gran cantitat de llacs que acompanyen els rius [[Selva amazónica|amazónicos]] en Suramèrica, cridats ''cochas'' en [[Perú]].
 
* Llac aluvial, format quan hi ha retenció d'un riu per [[planiça aluvial|deposits aluvials]] en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de [[Trento]], Itàlia.
 
* Llac aluvial, format quan hi ha retenció d'un riu per [[planiça aluvial|deposits aluvials]] en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de [[Trento]], Itàlia.
   Llínea 106: Llínea 106:  
Ademés de l'orige de la seua conca, els llacs se poden classificar segons:  
 
Ademés de l'orige de la seua conca, els llacs se poden classificar segons:  
 
* Els tipos de '''solages''' ([[Clasto|clásticos]], [[carbonat]]s, [[sulfat]]s, [[clorur]]s, rics en materia vegetal, etc.).
 
* Els tipos de '''solages''' ([[Clasto|clásticos]], [[carbonat]]s, [[sulfat]]s, [[clorur]]s, rics en materia vegetal, etc.).
* La quantitat de '''nutrientes i oxigen''' en les seues aigües ([[Oligotrofia|oligotróficos]] i [[Eutrofización|eutróficos]]).
+
* La cantitat de '''nutrientes i oxigen''' en les seues aigües ([[Oligotrofia|oligotróficos]] i [[Eutrofización|eutróficos]]).
 
* El modo de '''circulacio''' de les seues aigües:
 
* El modo de '''circulacio''' de les seues aigües:
 
** Polimíticos, en dos o mes fases de circulacio.
 
** Polimíticos, en dos o mes fases de circulacio.
124 245

edicions

Menú de navegació