Canvis

A lo llarc de la segona mitat del [[sigle XIX]], coincidint en el proyecte de l'any [[1854]] de derrocament de les muralles que envolaven la ciutat, es va procedir a incorporar les atres poblacions del pla de Barcelona. Aixina es varen incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de [[Gràcia]], [[Sant Gervasi de Cassoles]], [[les Corts]], [[Sants]], [[Sant Andreu de Palomar]] i [[Sant Martí de Provençals]], això va permetre a la ciutat poder aplicar els seus proyectes d'Eixample i de desenroll de la industria, fet que li va permetre arribar al sigle XX com una de les urbs davanteres de l'Espanya del moment.

A lo llarc de la segona mitat del [[sigle XIX]], coincidint en el proyecte de l'any [[1854]] de derrocament de les muralles que envolaven la ciutat, es va procedir a incorporar les atres poblacions del pla de Barcelona. Aixina es varen incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de [[Gràcia]], [[Sant Gervasi de Cassoles]], [[les Corts]], [[Sants]], [[Sant Andreu de Palomar]] i [[Sant Martí de Provençals]], això va permetre a la ciutat poder aplicar els seus proyectes d'Eixample i de desenroll de la industria, fet que li va permetre arribar al sigle XX com una de les urbs davanteres de l'Espanya del moment.

A nivell social, a finals del sigle XIX, els barcelonins varen viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en el deport i la pràctica de l'activitat física la seua màxima expressió. En els darrers anys del sigle la ciutat va vore nàixer una gran quantitat de clubs de [[natació]], [[tenis]] o [[fútbol]] que tindrien una gran importància, en el [[sigle XX]], en la vida social dels barcelonins, i en la proyecció exterior de la ciutat. Clubs com el [[FC Barcelona]] (fundat en [[1899]]), el [[RCD Espanyol]] (fundat en [[1900]]) i el [[Real Club de Tenis Barcelona]] o el [[Club Natació Barcelona]] conseguiren una gran popularitat en la ciutat, i varen convertir Barcelona en la gran capital del deport espanyol de principis del sigle XX. En l'any [[1904]], el barri d'[[barri d'Horta|Horta]] es va anexionar a Barcelona, i en [[1921]] [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]].  

A nivell social, a finals del sigle XIX, els barcelonins varen viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en el deport i la pràctica de l'activitat física la seua màxima expressió. En els darrers anys del sigle la ciutat va vore nàixer una gran cantitat de clubs de [[natació]], [[tenis]] o [[fútbol]] que tindrien una gran importància, en el [[sigle XX]], en la vida social dels barcelonins, i en la proyecció exterior de la ciutat. Clubs com el [[FC Barcelona]] (fundat en [[1899]]), el [[RCD Espanyol]] (fundat en [[1900]]) i el [[Real Club de Tenis Barcelona]] o el [[Club Natació Barcelona]] conseguiren una gran popularitat en la ciutat, i varen convertir Barcelona en la gran capital del deport espanyol de principis del sigle XX. En l'any [[1904]], el barri d'[[barri d'Horta|Horta]] es va anexionar a Barcelona, i en [[1921]] [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]].  

En l'any [[1929]] es va tornar a organisar una [[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|Exposició Universal]], gràcies a la qual es va urbanisar tota la zona de [[Plaça d'Espanya]], i es varen construir pavellons a on ara hi ha la [[Fira de Barcelona]]. L'exposició de 1929 també va ser el pretext per a construir el [[Metro de Barcelona|metro]], inaugurat inicialment en [[1924]], i ampliat en [[1926]] en el servici del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual [[Lllínea 1 del Metro de Barcelona|L1]]), que unia el centre de la ciutat en el recint de l'exposició, Plaça Espanya i Montjuïc.

En l'any [[1929]] es va tornar a organisar una [[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|Exposició Universal]], gràcies a la qual es va urbanisar tota la zona de [[Plaça d'Espanya]], i es varen construir pavellons a on ara hi ha la [[Fira de Barcelona]]. L'exposició de 1929 també va ser el pretext per a construir el [[Metro de Barcelona|metro]], inaugurat inicialment en [[1924]], i ampliat en [[1926]] en el servici del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual [[Lllínea 1 del Metro de Barcelona|L1]]), que unia el centre de la ciutat en el recint de l'exposició, Plaça Espanya i Montjuïc.