El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris ([[vi]], [[oli]] i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el sigle IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el [[coure]] i l'[[argent]]. | El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris ([[vi]], [[oli]] i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el sigle IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el [[coure]] i l'[[argent]]. |