| Testimonis escrits d'esta costum en trobem en l'archiu municipal de la ciutat de Valéncia, en els anys [[1335]] i [[1343]]<ref>Archiu municipal de Valéncia, Manual de Consells, T.A-3, fol. 128, 14 de setembre de 1335, i T.A-4, fol. 207 i 208, 10 de juliol de 1343. Citades per Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 57</ref>, en este cas fent crides públiques contra l'abús de la costum, molt incómoda per a la vida urbana, per les destrosses que produïa el porquet solt, i també en el llibre sobre costums de Setaigües publicat per la [[RACV]] en 1928<ref>Corbín Carbó, José María. Siete Aguas y sus cosas. Publicada i premiada per la RACV en [[1928]], i reeditada en 2003. L'història citada apareix en les pags. 137-138 de l'edició moderna i l'esmenta Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 58</ref>, a on es narra que la costum, antiquíssima, va ser prohibida en [[1830]] perque el porquet de l'any anterior havia adquirit la ràbia per la mossegada d'un gos rabiós, i ell la va transmetre a un chiquet al que mossegà.<br /> | | Testimonis escrits d'esta costum en trobem en l'archiu municipal de la ciutat de Valéncia, en els anys [[1335]] i [[1343]]<ref>Archiu municipal de Valéncia, Manual de Consells, T.A-3, fol. 128, 14 de setembre de 1335, i T.A-4, fol. 207 i 208, 10 de juliol de 1343. Citades per Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 57</ref>, en este cas fent crides públiques contra l'abús de la costum, molt incómoda per a la vida urbana, per les destrosses que produïa el porquet solt, i també en el llibre sobre costums de Setaigües publicat per la [[RACV]] en 1928<ref>Corbín Carbó, José María. Siete Aguas y sus cosas. Publicada i premiada per la RACV en [[1928]], i reeditada en 2003. L'història citada apareix en les pags. 137-138 de l'edició moderna i l'esmenta Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 58</ref>, a on es narra que la costum, antiquíssima, va ser prohibida en [[1830]] perque el porquet de l'any anterior havia adquirit la ràbia per la mossegada d'un gos rabiós, i ell la va transmetre a un chiquet al que mossegà.<br /> |
− | Testimonis indirectes els trobem en les sentències populars, com "va solt com el porquet de sant Antoni", o "dona més faena que el porc de sant Antoni", o atres semblants, o en la memòria dels nostres majors, que en gran quantitat de pobles recorden eixa costum dels anys en que els pobles eren encara agrícoles i per tant compatibles en el fet que un porc anara solt pel carrer.<br /> | + | Testimonis indirectes els trobem en les sentències populars, com "va solt com el porquet de sant Antoni", o "dona més faena que el porc de sant Antoni", o atres semblants, o en la memòria dels nostres majors, que en gran cantitat de pobles recorden eixa costum dels anys en que els pobles eren encara agrícoles i per tant compatibles en el fet que un porc anara solt pel carrer.<br /> |