Canvis

La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]].  

La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]].  

Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cadascú dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.  

Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cada u dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.  

La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.

La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.