Canvis

=== Segona guerra civil anglesa (1648–1649) ===

=== Segona guerra civil anglesa (1648–1649) ===

{{AP|Segona guerra civil anglesa}}

{{AP|Segona guerra civil anglesa}}

Les disputes entre els partidaris del rei Carlos I que es trobava encarcerat per les forces parlamentàries i els de el «Parlament llarc» varen persistir. No obstant els escassos respals monàrquics entre els propis parlamentaris varen cessar quan el rei va escapar, es va aliar en els escocesos i va desencadenar de nou la guerra civil en [[1648]]. Cromwell va reprimir una rebelió en [[Gales]] i va derrotar als escocesos en [[Preston]] ([[agost]] de 1648). De nou es va posar de part de l'Eixèrcit en contra del Parlament, que intentava recomençar les negociacions en Carlos. En el més de [[decembre]], va autorisar l'expulsió de l'oposició, deixant només a uns pocs membres que estaven d'acort en la designació d'una comissió que jujara al Rei per [[traïció]]. Va ser una guerra [[cavaller|caballeresca]], que Oliver Cromwell va terminar vencent en el seu [[Batalló dels Sants]] (''Ironsides''), als promonàrquics. El fi de l'enfrontament va supondre l'enjuïciament per alta traïció del rei i el seu posterior [[decapitació]], tenint com a conseqüència la proclamació de l'única república en la [[història anglesa]].

Les disputes entre els partidaris del rei Carlos I que es trobava encarcerat per les forces parlamentàries i els de el «Parlament llarc» varen persistir. No obstant els escassos respals monàrquics entre els propis parlamentaris varen cessar quan el rei va escapar, es va aliar en els escocesos i va desencadenar de nou la guerra civil en [[1648]]. Cromwell va reprimir una rebelió en [[Gales]] i va derrotar als escocesos en [[Preston]] ([[agost]] de 1648). De nou es va posar de part de l'Eixèrcit en contra del Parlament, que intentava recomençar les negociacions en Carlos. En el més de [[decembre]], va autorisar l'expulsió de l'oposició, deixant a soles a uns pocs membres que estaven d'acort en la designació d'una comissió que jujara al Rei per [[traïció]]. Va ser una guerra [[cavaller|caballeresca]], que Oliver Cromwell va terminar vencent en el seu [[Batalló dels Sants]] (''Ironsides''), als promonàrquics. El fi de l'enfrontament va supondre l'enjuïciament per alta traïció del rei i el seu posterior [[decapitació]], tenint com a conseqüència la proclamació de l'única república en la [[història anglesa]].

== Interregne o República (1649–1660) ==

== Interregne o República (1649–1660) ==

[[Jacobo II d'Anglaterra|Jacobo Stuart]] (germà de Carlos II) va passar a ser lord almirant suprem d'Anglaterra. En [[1672]] Jacobo va anunciar públicament la seua conversió a la fe catòlica en mig d'un clima anticatólic recolzat pel Parlament i estés a la societat. A l'any següent, el Parlament anglés va aprovar el [[Acta de Prova]], per la que els catòlics quedaven inhabilitats per a l'eixercici de càrrecs públics, i Jacobo va dimitir com [[almirant]] suprem. En [[1679]], la Cambra va tractar d'excloure a Jacobo del tro, sense èxit.

[[Jacobo II d'Anglaterra|Jacobo Stuart]] (germà de Carlos II) va passar a ser lord almirant suprem d'Anglaterra. En [[1672]] Jacobo va anunciar públicament la seua conversió a la fe catòlica en mig d'un clima anticatólic recolzat pel Parlament i estés a la societat. A l'any següent, el Parlament anglés va aprovar el [[Acta de Prova]], per la que els catòlics quedaven inhabilitats per a l'eixercici de càrrecs públics, i Jacobo va dimitir com [[almirant]] suprem. En [[1679]], la Cambra va tractar d'excloure a Jacobo del tro, sense èxit.

A la mort de Carlos en [[1685]], Jacobo es va convertir en rei. Va apartar a molts dels seus seguidors en les seues severes represàlies, sobretot com a conseqüència d'una série de juïns repressius coneguts pel nom de «Juïns Sanguinosos». Jacobo va tractar de guanyar-se el respal dels dissidents i dels catòlics en [[1687]], posant fi a les restriccions religioses, pero només va conseguir aumentar les tensions. El naiximent del seu fill, Jacobo [[Francisco Eduart Stuart]], el [[10 de juny]] de [[1688]], va semblar garantisar la successió catòlica. Poc despuix, els líders de l'oposició varen invitar al gendre de Jacobo, [[Guillermo III d'Anglaterra|Guillermo d'Orange]], més tart Guillermo III d'Anglaterra, a fer-se en el tro anglés, desencadenant aixina la [[Revolució Gloriosa]].

A la mort de Carlos en [[1685]], Jacobo es va convertir en rei. Va apartar a molts dels seus seguidors en les seues severes represàlies, sobretot com a conseqüència d'una série de juïns repressius coneguts pel nom de «Juïns Sanguinosos». Jacobo va tractar de guanyar-se el respal dels dissidents i dels catòlics en [[1687]], posant fi a les restriccions religioses, pero a soles va conseguir aumentar les tensions. El naiximent del seu fill, Jacobo [[Francisco Eduart Stuart]], el [[10 de juny]] de [[1688]], va semblar garantisar la successió catòlica. Poc despuix, els líders de l'oposició varen invitar al gendre de Jacobo, [[Guillermo III d'Anglaterra|Guillermo d'Orange]], més tart Guillermo III d'Anglaterra, a fer-se en el tro anglés, desencadenant aixina la [[Revolució Gloriosa]].

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]