Canvis

De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres:

De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres:

:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, l'incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], aixina com l'adopció d'antics elements simbòlics. Ara hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per a captar l'esperit del classicisme i no només les seues formes. Per tant no serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic.

:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, l'incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], aixina com l'adopció d'antics elements simbòlics. Ara hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per a captar l'esperit del classicisme i no a soles les seues formes. Per tant no serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic.

:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que es sembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per a  captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de l'idea.

:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que es sembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per a  captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de l'idea.

:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts migevals.

:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts migevals.

[[Archiu:Florence italy duomo.jpg|thumb|300px|[[Catedral]] de [[Santa Maria del Fiore]] ([[Florència]]), obra de [[Filippo Brunelleschi]] ([[1377]]-[[1446]]). Este orfebre, escultor i arquitecte és l'iniciador de l'arquitectura renaixentista. Brunelleschi va estudiar i dibuixar sistemàticament els edificis antics de [[Roma]]; la necessitat de representar sobre el paper l'arquitectura el portà a trobar les lleis de la perspectiva llineal. La seua primera gran obra és la cúpula de la catedral de [[Florència]]. La cúpula passa a ser l'element dominant en l'exterior de les iglésies renaixentistes i de tota l'arquitectura religiosa posterior fins al [[sigle XIX]]. Es considera el model de totes les grans cúpules posteriors, fins al punt que Miquel Àngel, quan proyectava la de Sant Pere del Vaticà, va dir que faria una germana més gran pero no més bella que la cúpula de Brunelleschi.]]  

[[Archiu:Florence italy duomo.jpg|thumb|300px|[[Catedral]] de [[Santa Maria del Fiore]] ([[Florència]]), obra de [[Filippo Brunelleschi]] ([[1377]]-[[1446]]). Este orfebre, escultor i arquitecte és l'iniciador de l'arquitectura renaixentista. Brunelleschi va estudiar i dibuixar sistemàticament els edificis antics de [[Roma]]; la necessitat de representar sobre el paper l'arquitectura el portà a trobar les lleis de la perspectiva llineal. La seua primera gran obra és la cúpula de la catedral de [[Florència]]. La cúpula passa a ser l'element dominant en l'exterior de les iglésies renaixentistes i de tota l'arquitectura religiosa posterior fins al [[sigle XIX]]. Es considera el model de totes les grans cúpules posteriors, fins al punt que Miquel Àngel, quan proyectava la de Sant Pere del Vaticà, va dir que faria una germana més gran pero no més bella que la cúpula de Brunelleschi.]]  

L'arquitectura del [[Quattrocento]] destacà per la decoració sòbria (putti, guirnaldes de flors o fruites...), l'allargament de la cúpula ([[Catedral de Florència]], de [[Filippo Brunelleschi]]) i les fronteres de pedra tosca ([[Palau Medici-Riccardi]], de [[Michelozzo]]) o en els carrius en realçament ([[Palau Rucellai]], de [[Bernardo Rossellino]], proyecte de [[Leon Battista Alberti]]). [[Bernardo Rossellino]], ademés d'[[escultor]] i [[arquitecte]], és un excelent [[urbanista]] que ordenà la plaça de [[Pienza]] concebent els espais exteriors d'una manera tan genial com només s'havia vist en l'[[Antiga Grècia]].<ref name="art"/>

L'arquitectura del [[Quattrocento]] destacà per la decoració sòbria (putti, guirnaldes de flors o fruites...), l'allargament de la cúpula ([[Catedral de Florència]], de [[Filippo Brunelleschi]]) i les fronteres de pedra tosca ([[Palau Medici-Riccardi]], de [[Michelozzo]]) o en els carrius en realçament ([[Palau Rucellai]], de [[Bernardo Rossellino]], proyecte de [[Leon Battista Alberti]]). [[Bernardo Rossellino]], ademés d'[[escultor]] i [[arquitecte]], és un excelent [[urbanista]] que ordenà la plaça de [[Pienza]] concebent els espais exteriors d'una manera tan genial com a soles s'havia vist en l'[[Antiga Grècia]].<ref name="art"/>

==== La madurea del Cinquecento (sigle XVI) ====

==== La madurea del Cinquecento (sigle XVI) ====

==== El Cinc-cents (sIgle XVI) ====

==== El Cinc-cents (sIgle XVI) ====

En [[Miquel Àngel]] († [[1564]]) confluixen la bellea i l'expressivitat. la seua personalitat plena d'idealisme és la d'un dels genis màxims de l'història de l'art. Quasi sempre amprà el blanc i compacte [[marbre de Carrara]]. Les seues figures són sempre grandioses, verdaders titans; són l'arquetip de l'home i el tractament de l'anatomia només és un pretext per A conseguir l'ideal. En les seues escultures transcendix una vitalitat continguda.

En [[Miquel Àngel]] († [[1564]]) confluixen la bellea i l'expressivitat. la seua personalitat plena d'idealisme és la d'un dels genis màxims de l'història de l'art. Quasi sempre amprà el blanc i compacte [[marbre de Carrara]]. Les seues figures són sempre grandioses, verdaders titans; són l'arquetip de l'home i el tractament de l'anatomia a soles és un pretext per A conseguir l'ideal. En les seues escultures transcendix una vitalitat continguda.

=== Pintura ===

=== Pintura ===