Llínea 5: |
Llínea 5: |
| Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la [[Cancelleria Real]] fixen la data de capitulació de Valéncia el dia [[28 de setembre]] i per la vesprada al caure la nit varen entrar en la ciutat. | | Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la [[Cancelleria Real]] fixen la data de capitulació de Valéncia el dia [[28 de setembre]] i per la vesprada al caure la nit varen entrar en la ciutat. |
| | | |
− | En el Repartiment original una nota diu: ''"Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie"'' només cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que quan se parla del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de l'entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que varen ser els escribes del Repartiment els que varen entrar el [[9 d´octubre]] a Valéncia i no el rei de forma triumfal com nos diu Bofarull. | + | En el Repartiment original una nota diu: ''"Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie"'' a soles cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que quan se parla del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de l'entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que varen ser els escribes del Repartiment els que varen entrar el [[9 d´octubre]] a Valéncia i no el rei de forma triumfal com nos diu Bofarull. |
| | | |
| En l'edició original hi ha llínees en noms tachats i atres que no. L'edició de Bofarull, elimina generalment les llínees que estan tachades per unes ralles en els codes i dona les llectures que són fàcils. Pareix ser que pensà que, en molts casos, els tachons podrien ser errors dels autors del Llibre del Repartiment. | | En l'edició original hi ha llínees en noms tachats i atres que no. L'edició de Bofarull, elimina generalment les llínees que estan tachades per unes ralles en els codes i dona les llectures que són fàcils. Pareix ser que pensà que, en molts casos, els tachons podrien ser errors dels autors del Llibre del Repartiment. |
Llínea 15: |
Llínea 15: |
| El contrast del Llibre del Repartiment i els títul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que varen vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se varen anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, seent puix el seu reconte de donacions totalment erròneu. | | El contrast del Llibre del Repartiment i els títul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que varen vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se varen anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, seent puix el seu reconte de donacions totalment erròneu. |
| | | |
− | Cabanes-Ferrer utilisant métodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres de aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar només un 5% en la repoblació cristiana i d'eixe percentage, l'aportació catalana va ser mínima, lo que negaria totes les tesis [[catalanistes]]. | + | Cabanes-Ferrer utilisant métodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres de aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar a soles un 5% en la repoblació cristiana i d'eixe percentage, l'aportació catalana va ser mínima, lo que negaria totes les tesis [[catalanistes]]. |
| | | |
| Al sorgir la [[Renaixença Valenciana]], el seu gran impulsor [[Teodor Llorente]] fixant-se en el text de Bofarull el va utilisar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. "Els seus monuments i arts. Sa naturalea e història. Valéncia" (Barcelona 1887,tom I, p.88). Alguns valencians se varen decantar al [[catalanisme]] influïts del gran prestigi de Llorente. | | Al sorgir la [[Renaixença Valenciana]], el seu gran impulsor [[Teodor Llorente]] fixant-se en el text de Bofarull el va utilisar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. "Els seus monuments i arts. Sa naturalea e història. Valéncia" (Barcelona 1887,tom I, p.88). Alguns valencians se varen decantar al [[catalanisme]] influïts del gran prestigi de Llorente. |