Canvis

'''Dinamarca''' (en [[Idioma danés|danés]], ''Danmark'', significa "La terra o marca dels danesos") és un país del nort de [[Europa]], el més meridional dels [[països nòrdics]] i també el de menor extensió. Oficialment, el [[Regne de Dinamarca]] (en danés, ''Kongeriget Danmark'') és una comunitat integrada per tres parts autònomes, la pròpia Dinamarca i els seus dos territoris de [[ultramar]] o [[territoris dependents]], [[Groenlàndia]] i les [[Illes Feroe]].

'''Dinamarca''' (en [[Idioma danés|danés]], ''Danmark'', significa "La terra o marca dels danesos") és un país del nort de [[Europa]], el més meridional dels [[països nòrdics]] i també el de menor extensió. Oficialment, el [[Regne de Dinamarca]] (en danés, ''Kongeriget Danmark'') és una comunitat integrada per tres parts autònomes, la pròpia Dinamarca i els seus dos territoris de [[ultramar]] o [[territoris dependents]], [[Groenlàndia]] i les [[Illes Feroe]].

'''Dinamarca''' forma part de [[Escandinàvia]] i només té frontera en [[Alemanya]], encara que des de [[1999]] està unit per carretera i ferrocarril en [[Suècia]], a través del [[pont d'Oresund]]. El territori danés està compost per la [[península de Jutlàndia]] (Jylland) i per prop de 407 illes de les quals 79 estan habitades ([[2009]]).<ref>Denmark.DK, lloc oficial de Dinamarca. Disponible en: [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/DinamarcaEnBreve/]. Consultat el 6 de maig del [[2009]].</ref> Dinamarca està totalment rodejada pel [[mar del Nort]] i el [[mar Bàltic]], a excepció de Jutlàndia, que li unix al continent europeu. Les principals illes daneses són [[Selandia]] ''(Sjælland)'', [[Fiònia]] ''(Fyn)'', [[Vendsyssel-Thy]], [[Lolland]] i [[Bornholm]], la més alluntada de l'archipèlec danés. Esta posició ha donat a Dinamarca, històricament, el control sobre l'accés al [[mar Bàltic]].

'''Dinamarca''' forma part de [[Escandinàvia]] i a soles té frontera en [[Alemanya]], encara que des de [[1999]] està unit per carretera i ferrocarril en [[Suècia]], a través del [[pont d'Oresund]]. El territori danés està compost per la [[península de Jutlàndia]] (Jylland) i per prop de 407 illes de les quals 79 estan habitades ([[2009]]).<ref>Denmark.DK, lloc oficial de Dinamarca. Disponible en: [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/DinamarcaEnBreve/]. Consultat el 6 de maig del [[2009]].</ref> Dinamarca està totalment rodejada pel [[mar del Nort]] i el [[mar Bàltic]], a excepció de Jutlàndia, que li unix al continent europeu. Les principals illes daneses són [[Selandia]] ''(Sjælland)'', [[Fiònia]] ''(Fyn)'', [[Vendsyssel-Thy]], [[Lolland]] i [[Bornholm]], la més alluntada de l'archipèlec danés. Esta posició ha donat a Dinamarca, històricament, el control sobre l'accés al [[mar Bàltic]].

'''Dinamarca''' és una [[monarquia constitucional]] des de [[1849]], data en que va quedar abolida la [[monarquia absoluta]] que havia regit el país des de [[1660]], i es va convertir en [[monarquia parlamentària]] en [[1901]]. En térmens de permanència, la monarquia danesa pot considerar-se la segona més antiga del món, per darrere de la [[Emperador de Japó|casa imperial del Japó]], a l'haver existit durant almenys un milenari. Dinamarca forma part de la [[Unió Europea]] (encara que no utilisa el [[euro]]). Quan el país es va adherir a la [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]] en [[1973]] ho va fer sense les Illes Fèroe, mentres que Groenlàndia va optar per separar-se de la CEE en [[1985]]. També es va convertir en un membre fundador de la [[OTAN]] en [[1949]], acabant en la tradicional política de [[neutralitat]] que havia sostingut fins a eixe moment.

'''Dinamarca''' és una [[monarquia constitucional]] des de [[1849]], data en que va quedar abolida la [[monarquia absoluta]] que havia regit el país des de [[1660]], i es va convertir en [[monarquia parlamentària]] en [[1901]]. En térmens de permanència, la monarquia danesa pot considerar-se la segona més antiga del món, per darrere de la [[Emperador de Japó|casa imperial del Japó]], a l'haver existit durant almenys un milenari. Dinamarca forma part de la [[Unió Europea]] (encara que no utilisa el [[euro]]). Quan el país es va adherir a la [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]] en [[1973]] ho va fer sense les Illes Fèroe, mentres que Groenlàndia va optar per separar-se de la CEE en [[1985]]. També es va convertir en un membre fundador de la [[OTAN]] en [[1949]], acabant en la tradicional política de [[neutralitat]] que havia sostingut fins a eixe moment.

Dinamarca ademés té el nivell més gran d'igualtat d'ingressos del món.

Dinamarca ademés té el nivell més gran d'igualtat d'ingressos del món.

* Segons el [[Índex de Pau Global]] [[2009]], '''Dinamarca''' és el segon país més pacífic del món, només sobrepassada per [[Nova Zelanda]].

* Segons el [[Índex de Pau Global]] [[2009]], '''Dinamarca''' és el segon país més pacífic del món, a soles sobrepassada per [[Nova Zelanda]].

* '''Dinamarca''' fon classificat el país menys corrupte del món l'any [[2008]], segons Corruption Perceptions Index.  

* '''Dinamarca''' fon classificat el país menys corrupte del món l'any [[2008]], segons Corruption Perceptions Index.  

* '''Dinamarca''' té el millor clima per a fer negocis en el món, segons la reviste de negocis [[Forbes]], [[2009]].  

* '''Dinamarca''' té el millor clima per a fer negocis en el món, segons la reviste de negocis [[Forbes]], [[2009]].  

   

   

* En [[2008]], la reviste Monòcul va catalogar la capital de '''Dinamarca''' [[Copenhaguen]] com la millor ciutat del món per a viure en el seu Top 20 World's Most Livable Cities Chart. Adicionalment, fon classificada com una Ciutat Cultural Global ([[GaWC]]), sent tercera a [[Europa]] occidental, en rivalitat en atres ciutats en seus centrals o centres de distribució, només sobrepassada per [[Londres]] i [[Paris]].

* En [[2008]], la reviste Monòcul va catalogar la capital de '''Dinamarca''' [[Copenhaguen]] com la millor ciutat del món per a viure en el seu Top 20 World's Most Livable Cities Chart. Adicionalment, fon classificada com una Ciutat Cultural Global ([[GaWC]]), sent tercera a [[Europa]] occidental, en rivalitat en atres ciutats en seus centrals o centres de distribució, a soles sobrepassada per [[Londres]] i [[Paris]].

== Referències ==

== Referències ==