Canvis

* La llibertat de prensa apareix com una extensió al dret sobre la capitalisació del treball personal, per lo que tots tenen dret a posseir una empresa de comunicació a condició d'haver-la creat i que se sostinga pel propi esforç.

* La llibertat de prensa apareix com una extensió al dret sobre la capitalisació del treball personal, per lo que tots tenen dret a posseir una empresa de comunicació a condició d'haver-la creat i que se sostinga pel propi esforç.

* El poble com a colectivitat no representa al poble en la seua pluralitat, sino la societat civil formada per una pléyade d'individus autònoms. Considerant a estos com a orige de tota voluntat, només el dret de propietat privada possibilita la representació real de les opinions particulars.

* El poble com a colectivitat no representa al poble en la seua pluralitat, sino la societat civil formada per una pléyade d'individus autònoms. Considerant a estos com a orige de tota voluntat, a soles el dret de propietat privada possibilita la representació real de les opinions particulars.

* La democràcia es concep des del mercat pres en tant condició de la seua existència i on es representen les eleccions del públic com sumixca de consumidors individuals voluntaris dels quals dependrà l'assignació de recursos, açò és: l'èxit o fracàs dels mijos d'expressió dels particulars que els desenrollen com a inversors de risc, lo que inclou la creació de grans empreses forçosament reduïdes en número.

* La democràcia es concep des del mercat pres en tant condició de la seua existència i on es representen les eleccions del públic com sumixca de consumidors individuals voluntaris dels quals dependrà l'assignació de recursos, açò és: l'èxit o fracàs dels mijos d'expressió dels particulars que els desenrollen com a inversors de risc, lo que inclou la creació de grans empreses forçosament reduïdes en número.

* La prensa no preexistix al capital: ''és'' un capital, considerat com a producte personal, i deu ser creat només en els diners d'els qui desigen convertir-se en empresaris periodístics, de manera que l'us positiu del "dret negatiu" a la llibertat de prensa és accessible a ''cada u'' sobre ''cada propi'' mig de comunicació o porció accionaria del mateix, sent el seu èxit depenent del mercat de consumidors sense una atra responsabilitat que la d'afrontar pèrdues per no satisfer al seu respectiu públic.

* La prensa no preexistix al capital: ''és'' un capital, considerat com a producte personal, i deu ser creat a soles en els diners d'els qui desigen convertir-se en empresaris periodístics, de manera que l'us positiu del "dret negatiu" a la llibertat de prensa és accessible a ''cada u'' sobre ''cada propi'' mig de comunicació o porció accionaria del mateix, sent el seu èxit depenent del mercat de consumidors sense una atra responsabilitat que la d'afrontar pèrdues per no satisfer al seu respectiu públic.

=== Interpretació democràtic-socialista ===

=== Interpretació democràtic-socialista ===

* La llibertat de prensa es presenta com a part del dret a una part compartida dels bens públics, per açò tots tenen dret a ser part en les empreses de comunicació existents en independència del seu poder adquisitiu o d'haver-les creat.

* La llibertat de prensa es presenta com a part del dret a una part compartida dels bens públics, per açò tots tenen dret a ser part en les empreses de comunicació existents en independència del seu poder adquisitiu o d'haver-les creat.

* El poble té interessos comuns i una voluntat general cohesionada per estos. Considerant a esta com a orige de les idees, només el dret de propietat pública possibilita la representació de les opinions particulars concordes en el pensament popular.

* El poble té interessos comuns i una voluntat general cohesionada per estos. Considerant a esta com a orige de les idees, a soles el dret de propietat pública possibilita la representació de les opinions particulars concordes en el pensament popular.

* La democràcia es concep com un Estat polític que colectivisa participativament les eleccions de la ciutadania, i és este el que decidix conjuntament l'us dels recursos comuns per a la creació o manutenció de mijos de comunicació independentment del seu tamany.

* La democràcia es concep com un Estat polític que colectivisa participativament les eleccions de la ciutadania, i és este el que decidix conjuntament l'us dels recursos comuns per a la creació o manutenció de mijos de comunicació independentment del seu tamany.

* La prensa es planifica a part dels criteris de benefici per lo que es deduïx del capital de l'economia nacional, considerat com a producte social, per a assegurar el "dret positiu" a la llibertat de prensa per a ''tots'' els ciutadans per mig de la participació popular unificada en ''tots'' els mijos de comunicació existents regulats democràticament per l'Estat. L'Estat vela per que l'informació no siga amoladora per a la societat.

* La prensa es planifica a part dels criteris de benefici per lo que es deduïx del capital de l'economia nacional, considerat com a producte social, per a assegurar el "dret positiu" a la llibertat de prensa per a ''tots'' els ciutadans per mig de la participació popular unificada en ''tots'' els mijos de comunicació existents regulats democràticament per l'Estat. L'Estat vela per que l'informació no siga amoladora per a la societat.

=== Índex mundial de llibertat de prensa ===

=== Índex mundial de llibertat de prensa ===

{{AP|Índex de llibertat de prensa}}

{{AP|Índex de llibertat de prensa}}

Cada any, [[Reporters Sense Fronteres]] publica una [[Índex de llibertat de prensa|classificació de paisos en térmens de la seua llibertat de prensa]]. La llista es realisa sobre la base de les respostes donades a qüestionaris enviats a periodistes que són part de les organisacions membre, com també a especialistes relacionats tals com a investigadors, juristes i activistes pels drets humans. El qüestionari pregunta sobre atacs directes a periodistes i a mijos i també sobre atres formes indirectes de pressió sobre la prensa lliure, com per eixemple pressió de les ONG sobre periodistes. RSF és cuidadós de notar que l'índex només brega en la llibertat de prensa, i no intenta medir la calitat del periodisme.

Cada any, [[Reporters Sense Fronteres]] publica una [[Índex de llibertat de prensa|classificació de paisos en térmens de la seua llibertat de prensa]]. La llista es realisa sobre la base de les respostes donades a qüestionaris enviats a periodistes que són part de les organisacions membre, com també a especialistes relacionats tals com a investigadors, juristes i activistes pels drets humans. El qüestionari pregunta sobre atacs directes a periodistes i a mijos i també sobre atres formes indirectes de pressió sobre la prensa lliure, com per eixemple pressió de les ONG sobre periodistes. RSF és cuidadós de notar que l'índex a soles brega en la llibertat de prensa, i no intenta medir la calitat del periodisme.

Segons l'últim informe de [[Reporters sense fronteres]] de [[2016]], els països a on la prensa és més lliure són [[Finlàndia]], [[Paisos Baixos]], [[Noruega]], [[Dinamarca]], [[Nova Zelanda]] i [[Costa Rica]]. El país on la llibertat de prensa ha segut majorment afectada i restringida va ser [[Eritrea]], seguit de [[Corea del Nort]], [[Turkmenistan]] i [[Cuba]].

Segons l'últim informe de [[Reporters sense fronteres]] de [[2016]], els països a on la prensa és més lliure són [[Finlàndia]], [[Paisos Baixos]], [[Noruega]], [[Dinamarca]], [[Nova Zelanda]] i [[Costa Rica]]. El país on la llibertat de prensa ha segut majorment afectada i restringida va ser [[Eritrea]], seguit de [[Corea del Nort]], [[Turkmenistan]] i [[Cuba]].