Canvis

En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educació fon s’agüelo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]], negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar l'idioma de sa mare, degut a esta circumstància no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell, i en l´ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix l´economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.  

En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educació fon s’agüelo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]], negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar l'idioma de sa mare, degut a esta circumstància no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell, i en l´ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix l´economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.  

Als nou anys fa el primer curs de seminariste a Artana per lliure, examinant-lo en el seminari de [[Tortosa]], a on despuix d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el [[seminari]] només torna a Artana en l'estiu i Nadal, transcurrint en la ciutat de l’[[Ebre]] la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianiste, enviant als [[Jocs Florals]] de [[Burriana]] un artícul escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les 'normes del 32' en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida.  

Als nou anys fa el primer curs de seminariste a Artana per lliure, examinant-lo en el seminari de [[Tortosa]], a on despuix d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el [[seminari]] a soles torna a Artana en l'estiu i Nadal, transcurrint en la ciutat de l’[[Ebre]] la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianiste, enviant als [[Jocs Florals]] de [[Burriana]] un artícul escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les 'normes del 32' en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida.  

==En Tortosa==

==En Tortosa==

==Estudiant i bibliòfil==

==Estudiant i bibliòfil==

Tornat als seus estudis, dels dotze anys que durava la carrera de Teologia dèu els va fer en [[Tortosa]] i els dos últims en [[Valéncia]], en el primer se va llicenciar i en el segón se va doctorar. En aquells anys s’els prohibia anar en bicicleta, llegir la prensa, només els deixaven llegir llibres de text, pero quan don José Maria anava a Artana llegia tots els que volia en la biblioteca de s’agüelo, o quan estava en el seminari al ser ell el bibliotecari els agarrava i els llegia per la nit a amagades en un ciri al costat, sent el seu camp de llectura molt ampli pero sentint preferència per els llibres de filosofia, història natural i noveles, sempre havia tingut l’ensomi de ser escritor, encara que reconeix que la seua vocació frustada va ser la d´advocat pero els condicionaments econòmics de la seua família li ho van impedir.  

Tornat als seus estudis, dels dotze anys que durava la carrera de Teologia dèu els va fer en [[Tortosa]] i els dos últims en [[Valéncia]], en el primer se va llicenciar i en el segón se va doctorar. En aquells anys s’els prohibia anar en bicicleta, llegir la prensa, a soles els deixaven llegir llibres de text, pero quan don José Maria anava a Artana llegia tots els que volia en la biblioteca de s’agüelo, o quan estava en el seminari al ser ell el bibliotecari els agarrava i els llegia per la nit a amagades en un ciri al costat, sent el seu camp de llectura molt ampli pero sentint preferència per els llibres de filosofia, història natural i noveles, sempre havia tingut l’ensomi de ser escritor, encara que reconeix que la seua vocació frustada va ser la d´advocat pero els condicionaments econòmics de la seua família li ho van impedir.  

==Doctor en 21 anys==

==Doctor en 21 anys==

===Per fi s'acaba la guerra===

===Per fi s'acaba la guerra===

Ya en Castelló se’n va anar a [[Saragossa]] com a capellà de regiment. Més tart va partir a Barcelona a on va assistir com a capellà a una eixecució en el [[Camp de La Bota de Barcelona]], només un dels que anaven a ser eixecutats va voler parlar en ell per a demanar-li que donara a la seua família unes pertinences personals, una cartera i uns cabells. Quan va tindre que anar a casa dels familiars del eixecutat recorda la cara de terror que li van fer a l’obrir la porta i al preguntar-li pel ser vollgut, Don José María despuix d’entregar les pertinences que havien segut depositades en la seua persona i dir-los la fatal notícia se’n va anar horrorisat, durant quatre nits no va poder pegar ull, i mai més va voler presenciar una eixecució, sent des d’eixe dia un foribunt detractor de la pena de mort.  

Ya en Castelló se’n va anar a [[Saragossa]] com a capellà de regiment. Més tart va partir a Barcelona a on va assistir com a capellà a una eixecució en el [[Camp de La Bota de Barcelona]], a soles un dels que anaven a ser eixecutats va voler parlar en ell per a demanar-li que donara a la seua família unes pertinences personals, una cartera i uns cabells. Quan va tindre que anar a casa dels familiars del eixecutat recorda la cara de terror que li van fer a l’obrir la porta i al preguntar-li pel ser vollgut, Don José María despuix d’entregar les pertinences que havien segut depositades en la seua persona i dir-los la fatal notícia se’n va anar horrorisat, durant quatre nits no va poder pegar ull, i mai més va voler presenciar una eixecució, sent des d’eixe dia un foribunt detractor de la pena de mort.  

==Josep Maria, Vicari de la Trinitat==

==Josep Maria, Vicari de la Trinitat==

En l’any [[1960]] Don José María va aprovar les oposicions que se feren en [[Madrit]] i va accedir a la plaça de catedràtic de llatí en la ciutat d’[[Albacete]], durant tres anys va estar vivint en la capital manchega, recordant d’ella les excursions per les seues contornades, pero sobretot les tertulies de gran nivell que allí se feyen, protagonisades per gent que simbolisava el progressisme cultural de l'época.  

En l’any [[1960]] Don José María va aprovar les oposicions que se feren en [[Madrit]] i va accedir a la plaça de catedràtic de llatí en la ciutat d’[[Albacete]], durant tres anys va estar vivint en la capital manchega, recordant d’ella les excursions per les seues contornades, pero sobretot les tertulies de gran nivell que allí se feyen, protagonisades per gent que simbolisava el progressisme cultural de l'época.  

Estant en Albacete va tornar a opositar per a obtindre la plaça en Barcelona destí que despuix de conseguir, i estar un any en la ciutat comtal, va permutar en un canvi per la ciutat de Castelló, ciutat de la que quan se’n anava només pensava en tornar ad ella.  

Estant en Albacete va tornar a opositar per a obtindre la plaça en Barcelona destí que despuix de conseguir, i estar un any en la ciutat comtal, va permutar en un canvi per la ciutat de Castelló, ciutat de la que quan se’n anava a soles pensava en tornar ad ella.  

==Torna a Castelló==

==Torna a Castelló==