Canvis

Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien en el territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.

Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien en el territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.

Conquistada als visigots pels àraps en l'any [[771]], [[Córdova]] era en el [[sigle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.

Conquistada als visigots pels àraps en l'any [[771]], [[Córdova]] era en el [[sigle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; a soles prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.

La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Córdova|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].

La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Córdova|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].