Llínea 31: |
Llínea 31: |
| | | |
| [[Image:Rotterdam.jpg|right|thumb|[[Rotterdam]] despuix dels atacs aéreus alemanys en 1940.]] | | [[Image:Rotterdam.jpg|right|thumb|[[Rotterdam]] despuix dels atacs aéreus alemanys en 1940.]] |
− | Els Països Baixos intentaren també mantindre-se neutrals durant la [[Segona Guerra Mundial]]. No obstant, [[Alemanya nazi]] invadí els Països Baixos en [[1940]] durant la seua campanya de Europa Occidental i el país capitulà en només cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a [[Londres]]. | + | Els Països Baixos intentaren també mantindre-se neutrals durant la [[Segona Guerra Mundial]]. No obstant, [[Alemanya nazi]] invadí els Països Baixos en [[1940]] durant la seua campanya de Europa Occidental i el país capitulà en a soles cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a [[Londres]]. |
| | | |
− | Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 judeus holandesos<ref>{{format ref}} http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html</ref> foren portats a caps de concentració a [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Checoslovàquia]]. Quan estes camps foren lliberats, només 876 n'havien sobrevixcut. | + | Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 judeus holandesos<ref>{{format ref}} http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html</ref> foren portats a caps de concentració a [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Checoslovàquia]]. Quan estes camps foren lliberats, a soles 876 n'havien sobrevixcut. |
| | | |
| El govern en l'exili va perdre el control de la seua colònia més gran, les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (Indonèsia), a mans de l'[[Imperi Japonés]] en [[març]] de [[1942]]. Una vegada acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seua independència, que assolí en [[1949]]. | | El govern en l'exili va perdre el control de la seua colònia més gran, les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (Indonèsia), a mans de l'[[Imperi Japonés]] en [[març]] de [[1942]]. Una vegada acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seua independència, que assolí en [[1949]]. |
Llínea 40: |
Llínea 40: |
| | | |
| [[Image:Inpoldering Flevoland.gif|thumb|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]] | | [[Image:Inpoldering Flevoland.gif|thumb|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]] |
− | Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren només econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment. | + | Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment. |
| | | |
| Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]]. | | Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]]. |