Canvis

Existixen excepcions a esta regla. Els àtoms que no complixen la regla de l'octet en alguns composts són: [[bor]], [[carbono]], [[nitrogen]], [[oxigen]], [[flúor]], [[fòsfor]] i [[sofre]]. En alguns casos estos elements formen dobles enllaços i fins a triples el carbono i el nitrogen.  

Existixen excepcions a esta regla. Els àtoms que no complixen la regla de l'octet en alguns composts són: [[bor]], [[carbono]], [[nitrogen]], [[oxigen]], [[flúor]], [[fòsfor]] i [[sofre]]. En alguns casos estos elements formen dobles enllaços i fins a triples el carbono i el nitrogen.  

L'hidrogen té un només orbital en la seua capa de valència la qual pot acceptar com a màxim dos electrons, junt en el berili que es completa en una cantitat de quatre electrons i el bor que requerix de 6 electrons per a portar a terme esta funció, de modo en que s'eludix a la normativa que especifica que tot element es completa en 8 electrons a la seua disposició. Per una atra part, els àtoms no metàlics a partir del tercer periodo poden formar "octets expandits" és dir, poden contindre més de huit electrons en la seua capa de valència, en general colocant els electrons extra en subnivells.

L'hidrogen té un a soles orbital en la seua capa de valència la qual pot acceptar com a màxim dos electrons, junt en el berili que es completa en una cantitat de quatre electrons i el bor que requerix de 6 electrons per a portar a terme esta funció, de modo en que s'eludix a la normativa que especifica que tot element es completa en 8 electrons a la seua disposició. Per una atra part, els àtoms no metàlics a partir del tercer periodo poden formar "octets expandits" és dir, poden contindre més de huit electrons en la seua capa de valència, en general colocant els electrons extra en subnivells.

Algunes molècules o ions sumament reactius tenen àtoms en menys de huit electrons en la seua capa externa. Un eixemple és el *trifluoruro de bor (BF₃). En la molècula de BF₃ l'àtom de bor central només té sis  electrons al seu entorn.

Algunes molècules o ions sumament reactius tenen àtoms en menys de huit electrons en la seua capa externa. Un eixemple és el *trifluoruro de bor (BF₃). En la molècula de BF₃ l'àtom de bor central a soles té sis  electrons al seu entorn.

La forma més clara per a vore gràficament el funcionament de la "regla de l'octet" és la representació de Lewis de les molècules. Ans que es puguen escriure algunes estructures de Lewis, es deu conéixer la forma en que els àtoms estan units entre sí. Considere's per eixemple el [[àcit nítric]]. Encara que la fòrmula de l'àcit nítric en freqüència es representa com HNO₃, en realitat l'hidrogen està unit a un oxigen, no al nitrogen. L'estructura és HONO₂ i no HNO₃.

La forma més clara per a vore gràficament el funcionament de la "regla de l'octet" és la representació de Lewis de les molècules. Ans que es puguen escriure algunes estructures de Lewis, es deu conéixer la forma en que els àtoms estan units entre sí. Considere's per eixemple el [[àcit nítric]]. Encara que la fòrmula de l'àcit nítric en freqüència es representa com HNO₃, en realitat l'hidrogen està unit a un oxigen, no al nitrogen. L'estructura és HONO₂ i no HNO₃.