| Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref> | | Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref> |
− | Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius només mentres estan en autopoyesis. | + | Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis. |