Canvis

Ademés del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.  

Ademés del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.  

En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "només desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].  

En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "a soles desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].  

No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.  

No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.  

== Demografia ==

== Demografia ==

[[Image:Congo dem demographie.png|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]]

[[Image:Congo dem demographie.png|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]]

La majoria dels 250 grups ètnics han sigut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero només est últim ha conseguit eixe estatus. Per la seua banda, el [[lingala]] és usat com [[llengua franca]].

La majoria dels 250 grups ètnics han sigut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero a soles est últim ha conseguit eixe estatus. Per la seua banda, el [[lingala]] és usat com [[llengua franca]].

Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Iglésia kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'iglésia de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa).

Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Iglésia kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'iglésia de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa).

== Idiomes ==

== Idiomes ==

Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, només 4 posseïxen l'estatus de llengua nacional: el [[kikongo]], el [[lingala]], el [[tshiluba]] i el [[swahili]].

Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, a soles 4 posseïxen l'estatus de llengua nacional: el [[kikongo]], el [[lingala]], el [[tshiluba]] i el [[swahili]].

El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest.

El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest.