Llínea 310: |
Llínea 310: |
| === Michael Idvorski Pupin: la bobina de Pupin ([[1894]]) i les imàgens de rajos X ([[1896]]) === | | === Michael Idvorski Pupin: la bobina de Pupin ([[1894]]) i les imàgens de rajos X ([[1896]]) === |
| {{principal|Radiografia}} | | {{principal|Radiografia}} |
− | El físic i electrotècnic servi [[Michael Pupin|Michael Idvorski Pupin]] ([[1854]]-[[1935]]) desenrollà en l'any [[1896]] un procediment per obtindre la fotografia ràpida d'una image obtinguda per mig de [[rajos X]], que tan sols requeria una exposició d'una fracció de segon en lloc d'una hora o més que s'amprava anteriorment. | + | El físic i electrotècnic servi [[Michael Pupin|Michael Idvorski Pupin]] ([[1854]]-[[1935]]) desenrollà en l'any [[1896]] un procediment per obtindre la fotografia ràpida d'una image obtinguda per mig de [[rajos X]], que a soles requeria una exposició d'una fracció de segon en lloc d'una hora o més que s'amprava anteriorment. |
| | | |
| Entre els seus numerosos invents destaca la [[pantalla fluorescent]] que facilitava l'exploració i registre de les imàgens radiològiques obtingudes en els rajos X. També desenrollà en [[1894]] un sistema per aumentar en gran mesura l'abast de les comunicacions [[teléfon|telefòniques]] a través de llínies de fil de [[coure]], per mig de l'inserció a intervals regulars a lo llarc de la llínea de transmissió d'unes denominades [[inductor|bobines]] de càrrega. Estes bobines reben en honor seu el nom de [[bobina de Pupin]] i el método també es denomina ''pupinisación''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pupin.htm Biografia de Michael Idvorski Pupin] Biografíasyvidas.com [21-05-2008]</ref> | | Entre els seus numerosos invents destaca la [[pantalla fluorescent]] que facilitava l'exploració i registre de les imàgens radiològiques obtingudes en els rajos X. També desenrollà en [[1894]] un sistema per aumentar en gran mesura l'abast de les comunicacions [[teléfon|telefòniques]] a través de llínies de fil de [[coure]], per mig de l'inserció a intervals regulars a lo llarc de la llínea de transmissió d'unes denominades [[inductor|bobines]] de càrrega. Estes bobines reben en honor seu el nom de [[bobina de Pupin]] i el método també es denomina ''pupinisación''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pupin.htm Biografia de Michael Idvorski Pupin] Biografíasyvidas.com [21-05-2008]</ref> |
Llínea 393: |
Llínea 393: |
| A l'alemà nacionalisat [[USA|nort-americà]] [[Albert Einstein]] ([[1879]] – [[1955]]) se'l considera el científic més conegut i important del [[sigle XX]]. El resultat de les seues investigacions sobre l'electricitat arribà en 1905 (data transcendental en la que es commemorà l'[[Any mundial de la física]] [[2005]]), quan escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. Hi explicava el [[moviment brownià]], l'[[efecte fotoelèctric]] i desenrolla la [[relativitat especial]] i l'[[equivalència entre massa i energia]]. | | A l'alemà nacionalisat [[USA|nort-americà]] [[Albert Einstein]] ([[1879]] – [[1955]]) se'l considera el científic més conegut i important del [[sigle XX]]. El resultat de les seues investigacions sobre l'electricitat arribà en 1905 (data transcendental en la que es commemorà l'[[Any mundial de la física]] [[2005]]), quan escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. Hi explicava el [[moviment brownià]], l'[[efecte fotoelèctric]] i desenrolla la [[relativitat especial]] i l'[[equivalència entre massa i energia]]. |
| | | |
− | L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material quan se l'ilumina en [[radiació electromagnètica]] (llum visible o ultraviolada, en general). Ya havia segut descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] en l'any [[1887]], pero l'explicació teòrica no arribà fins que Albert Einstein li aplicà una extensió del treball sobre els [[quàntum]]s de [[Max Planck]]. En l'artícul dedicat a explicar l'efecte fotoelèctric, Einstein exponia un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de la llum, a on proponia la idea de ''quàntums'' de radiació (ara nomenats [[fotons]]) i mostrava com es podia utilisar este concepte per explicar l'efecte fotoelèctric. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric tan sols pogué ser elaborada quan la [[teoria quàntica]] estigué més avançada. A Albert Einstein se li concedí el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1921]].<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_einstein.htm Biografia d'Albert Einstein] Astrocosmo.cl [22-05-2008]</ref> | + | L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material quan se l'ilumina en [[radiació electromagnètica]] (llum visible o ultraviolada, en general). Ya havia segut descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] en l'any [[1887]], pero l'explicació teòrica no arribà fins que Albert Einstein li aplicà una extensió del treball sobre els [[quàntum]]s de [[Max Planck]]. En l'artícul dedicat a explicar l'efecte fotoelèctric, Einstein exponia un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de la llum, a on proponia la idea de ''quàntums'' de radiació (ara nomenats [[fotons]]) i mostrava com es podia utilisar este concepte per explicar l'efecte fotoelèctric. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric a soles pogué ser elaborada quan la [[teoria quàntica]] estigué més avançada. A Albert Einstein se li concedí el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1921]].<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_einstein.htm Biografia d'Albert Einstein] Astrocosmo.cl [22-05-2008]</ref> |
| | | |
| L'efecte fotoelèctric és la base de la producció d'[[energia solar|energia elèctrica per radiació solar]] i del seu aprofitament energètic. S'aplica també per a la fabricació de cèlules utilisades en els detectors de flama de les calderes de les grans plantes termoelèctriques. També s'utilisa en [[diodo]]s fotosensibles tals com els que s'utilisen en les cèlules fotovoltaiques i en [[electroscopi]]s o [[electròmetre]]s. Actualment ([[2008]]) el material fotosensible més utilisat és, a part dels derivats del [[coure]] (ara en menor ús), el [[silici]], que produïx corrents elèctriques majors. | | L'efecte fotoelèctric és la base de la producció d'[[energia solar|energia elèctrica per radiació solar]] i del seu aprofitament energètic. S'aplica també per a la fabricació de cèlules utilisades en els detectors de flama de les calderes de les grans plantes termoelèctriques. També s'utilisa en [[diodo]]s fotosensibles tals com els que s'utilisen en les cèlules fotovoltaiques i en [[electroscopi]]s o [[electròmetre]]s. Actualment ([[2008]]) el material fotosensible més utilisat és, a part dels derivats del [[coure]] (ara en menor ús), el [[silici]], que produïx corrents elèctriques majors. |
Llínea 564: |
Llínea 564: |
| Una de les aplicacions més significatives de l'electricitat fon la quasi total electrificació dels [[ferrocarril]]s en els països més industrialisats. La primera fase d'este procés, més generalisada que la segona, fon la substitució de les [[Locomotora|locomotores]] que utilisaven [[carbó]], per les locomotores nomenades dièsel que utilisen combustible obtingut del [[petròleu]]. Les locomotores dièsel-elèctriques consistixen bàsicament en dos components: un [[motor dièsel]] que mou un [[generador elèctric]] i diversos [[motor elèctric|motors elèctrics]] (coneguts com a motors de tracció) que comuniquen a les rodes (parelles) la força de tracció que mou la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracció per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora típica. Els motors de tracció s'alimenten en corrent elèctrica i despuix, per mig d'[[engranage]]s, mouen les [[roda|rodes]]. En el cas de les locomotores dièsel no cal que les vies estiguen electrificades, i ya s'utilisen a quasi totes les vies del món estiguen les vies electrificades o no. | | Una de les aplicacions més significatives de l'electricitat fon la quasi total electrificació dels [[ferrocarril]]s en els països més industrialisats. La primera fase d'este procés, més generalisada que la segona, fon la substitució de les [[Locomotora|locomotores]] que utilisaven [[carbó]], per les locomotores nomenades dièsel que utilisen combustible obtingut del [[petròleu]]. Les locomotores dièsel-elèctriques consistixen bàsicament en dos components: un [[motor dièsel]] que mou un [[generador elèctric]] i diversos [[motor elèctric|motors elèctrics]] (coneguts com a motors de tracció) que comuniquen a les rodes (parelles) la força de tracció que mou la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracció per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora típica. Els motors de tracció s'alimenten en corrent elèctrica i despuix, per mig d'[[engranage]]s, mouen les [[roda|rodes]]. En el cas de les locomotores dièsel no cal que les vies estiguen electrificades, i ya s'utilisen a quasi totes les vies del món estiguen les vies electrificades o no. |
| | | |
− | El següent avanç tecnològic fon la posada en servici de locomotores elèctriques directes, les que utilisen com font d'energia l'[[energia elèctrica]] provinent d'una font externa, per aplicar-la directament a motors de tracció elèctrics. Les locomotores elèctriques requerixen la instalació de cables elèctrics d'alimentació a lo llarc de tot el recorregut, que se situen a una alçada sobre els trens per tal d'evitar accidents. Esta instalació es coneix com [[Catenària (ferrocarril)|catenària]]. Les locomotores prenen l'electricitat per un tròlei, que la majoria de les vegades té forma de [[pantógraf]] i se'l coneix com a tal. El cost de la instalació d'alimentació fa que la tracció elèctrica tan sols siga rendable en llínies de gran trànsit, o be en vies en gran part del recorregut en [[túnel]] baix montanyes o per baix del mar, en dificultats per la presa d'aire per la combustió dels atres tipos de motor. | + | El següent avanç tecnològic fon la posada en servici de locomotores elèctriques directes, les que utilisen com font d'energia l'[[energia elèctrica]] provinent d'una font externa, per aplicar-la directament a motors de tracció elèctrics. Les locomotores elèctriques requerixen la instalació de cables elèctrics d'alimentació a lo llarc de tot el recorregut, que se situen a una alçada sobre els trens per tal d'evitar accidents. Esta instalació es coneix com [[Catenària (ferrocarril)|catenària]]. Les locomotores prenen l'electricitat per un tròlei, que la majoria de les vegades té forma de [[pantógraf]] i se'l coneix com a tal. El cost de la instalació d'alimentació fa que la tracció elèctrica a soles siga rendable en llínies de gran trànsit, o be en vies en gran part del recorregut en [[túnel]] baix montanyes o per baix del mar, en dificultats per la presa d'aire per la combustió dels atres tipos de motor. |
| | | |
| En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent: | | En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent: |