Canvis

== Equivalències ==

== Equivalències ==

En [[idioma italià|italià]] ''contea'', en [[idioma francés|francés]] ''contrée'', en [[idioma anglés|anglés]] ''country'', en [[idioma alemà|alemà]] ''Kreis'', encara que només son térmens aproximats, perque hi ha matisos en el seu significat que no se corresponen en el que te este terme en [[Idioma Valencià|valencià]].

En [[idioma italià|italià]] ''contea'', en [[idioma francés|francés]] ''contrée'', en [[idioma anglés|anglés]] ''country'', en [[idioma alemà|alemà]] ''Kreis'', encara que a soles son térmens aproximats, perque hi ha matisos en el seu significat que no se corresponen en el que te este terme en [[Idioma Valencià|valencià]].

== Etimologia i significat ==

== Etimologia i significat ==

La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>monte negre, segurament d'[encina]], quant el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga de etimologia difícil de explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o bien de ''lepus''>liebre o ¿tal vegada de la deesa ''Levana''?).

La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>monte negre, segurament d'[encina]], quant el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga de etimologia difícil de explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o bien de ''lepus''>liebre o ¿tal vegada de la deesa ''Levana''?).

Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques de només algunes decenes de km², com [[Comarca del Besaya|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km² com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca.

Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques de a soles algunes decenes de km², com [[Comarca del Besaya|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km² com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca.

Concretant, la comarca  sol entendre's en [[Espanya]] com un àmbit de referència espacial, que no deu confondre's en les referències administratives. No és condició necessària que estiga poblada, encara que lo normal és l'existència de varios núcleus de població i la presencia d'un d'ells que l'encapçale i puga articular-la. No te llímits precisos perque, en realitat designa l'àrea en torn al element o traç que l'identifica, per açò en els mapes només figura el nom sense establir llímits.

Concretant, la comarca  sol entendre's en [[Espanya]] com un àmbit de referència espacial, que no deu confondre's en les referències administratives. No és condició necessària que estiga poblada, encara que lo normal és l'existència de varios núcleus de població i la presencia d'un d'ells que l'encapçale i puga articular-la. No te llímits precisos perque, en realitat designa l'àrea en torn al element o traç que l'identifica, per açò en els mapes a soles figura el nom sense establir llímits.

Convé ser cuidadós en l'utilisació del terme per a evitar la confusió entre la concepció tradicional i unitats o entitats territorials de caràcter administratiu, passant per l'us en tractats antics. Des d'un punt de vista [[Geografia|geogràfic]], la comarca pot servir per a identificar espais singulars, següent una costum tradicional en els manuals de [[Geografia regional|Geografia Regional]].

Convé ser cuidadós en l'utilisació del terme per a evitar la confusió entre la concepció tradicional i unitats o entitats territorials de caràcter administratiu, passant per l'us en tractats antics. Des d'un punt de vista [[Geografia|geogràfic]], la comarca pot servir per a identificar espais singulars, següent una costum tradicional en els manuals de [[Geografia regional|Geografia Regional]].