Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  12:03 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 3: Llínea 3:     
== Introducció ==
 
== Introducció ==
Per al judeu, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, terra, nació i cultura, i només pot comprendre's en térmens de 4.000 anys d'història.
+
Per al judeu, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, terra, nació i cultura, i a soles pot comprendre's en térmens de 4.000 anys d'història.
    
D'acort als teòlecs judeus i als historiadors, certes qualitats varen distinguir al judaisme de la majoria de les atres religions comunament conegudes a occident que existien quan este va emergir:
 
D'acort als teòlecs judeus i als historiadors, certes qualitats varen distinguir al judaisme de la majoria de les atres religions comunament conegudes a occident que existien quan este va emergir:
Llínea 13: Llínea 13:  
En les religions politeistes d'ara i llavors, els deus solen estar llimitats per les preocupacions dels seus desiges personals irrellevants al benestar de la humanitat, que havia interferència en les seues decisions o poders, o que eren falibles i imperfectes com els humans. Els deus de les religions politeistes de llavors eren representats per imagines i/o escultures davant les quals els creents havien d'oferir adoració.
 
En les religions politeistes d'ara i llavors, els deus solen estar llimitats per les preocupacions dels seus desiges personals irrellevants al benestar de la humanitat, que havia interferència en les seues decisions o poders, o que eren falibles i imperfectes com els humans. Els deus de les religions politeistes de llavors eren representats per imagines i/o escultures davant les quals els creents havien d'oferir adoració.
   −
* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá|mitsvot]] '', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia només una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]] '', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.
+
* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá|mitsvot]] '', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia a soles una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]] '', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.
    
Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.
 
Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.
127 672

edicions

Menú de navegació