Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  11:42 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 38: Llínea 38:  
* Autor català Martí de Riquer en la seua  “Història de la Lliteratura Catalana”.[[1964]]  
 
* Autor català Martí de Riquer en la seua  “Història de la Lliteratura Catalana”.[[1964]]  
   −
{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en Provençal ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. [[1964]] (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a [[1521 ]] quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de [[Tarragona]], El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual [[Catalunya]] només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en [[1258]] quan passen a feudataris del rei d'Aragó [[Jaume I]] ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}
+
{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en Provençal ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. [[1964]] (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a [[1521 ]] quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de [[Tarragona]], El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual [[Catalunya]] a soles existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en [[1258]] quan passen a feudataris del rei d'Aragó [[Jaume I]] ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}
    
* [[Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec  
 
* [[Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec  
Llínea 70: Llínea 70:  
*El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de l'Universitat de [[Barcelona]], va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana ([[1952]])
 
*El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de l'Universitat de [[Barcelona]], va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana ([[1952]])
   −
{{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i només des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. [[1952]].</ref>}}
+
{{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i a soles des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. [[1952]].</ref>}}
    
* Francisco Rodriguez Adrados, [[RAE]].   
 
* Francisco Rodriguez Adrados, [[RAE]].   
124 534

edicions

Menú de navegació