Canvis

== Història ==

== Història ==

En l'any [[1608]], quan va haver-hi l'invenció del telescopi, l'astronomia només comprenia l'observació i predicció del moviment dels objectes que podien ser observats a simple vista. En alguns llocs, com en [[Stonehenge]], les primeres cultures crearen objectes molt grans que semblen tindre un propòsit astronòmic. A part del seu us cerimonial, estos observatoris podrien haver estat utilisats per a determinar les [[estació de l'any|estacions]], un factor important quan s'havien de sembrar les plantes, aixina com la llargària de l'[[any]].<ref name="history">{{Ref-llibre | autor=George Forbes | títul=History of Astronomy | editorial=Watts & Co. | lloc=London | any=1909 | format=Free e-book from [[Projecte Gutenberg]] | url=http://www.gutenberg.org/etext/8172 }}</ref>

En l'any [[1608]], quan va haver-hi l'invenció del telescopi, l'astronomia a soles comprenia l'observació i predicció del moviment dels objectes que podien ser observats a simple vista. En alguns llocs, com en [[Stonehenge]], les primeres cultures crearen objectes molt grans que semblen tindre un propòsit astronòmic. A part del seu us cerimonial, estos observatoris podrien haver estat utilisats per a determinar les [[estació de l'any|estacions]], un factor important quan s'havien de sembrar les plantes, aixina com la llargària de l'[[any]].<ref name="history">{{Ref-llibre | autor=George Forbes | títul=History of Astronomy | editorial=Watts & Co. | lloc=London | any=1909 | format=Free e-book from [[Projecte Gutenberg]] | url=http://www.gutenberg.org/etext/8172 }}</ref>

Allà a on es varen desenrollar les civilisacions, de les que es poden destacar els [[Caldea|caldeus]], [[Egipte|egipcis]], l'[[antiga Grècia]], [[Índia]], i [[Antiga China|China]], es varen construir observatoris astronòmics i les idees sobre la natura de l'[[Univers]] es varen començar a investigar. Es varen desenrrollar les primeres idees sobre el moviment dels [[planetes]] i sobre la natura del [[Sol]], la [[Lluna]] i la [[Terra]] en un Univers explorat [[filosofia|filosòficament]]. Això inclou especulacions sobre la naturalea esfèrica de la Terra i la Lluna, i la rotació i el moviment de la Terra en els cels.

Allà a on es varen desenrollar les civilisacions, de les que es poden destacar els [[Caldea|caldeus]], [[Egipte|egipcis]], l'[[antiga Grècia]], [[Índia]], i [[Antiga China|China]], es varen construir observatoris astronòmics i les idees sobre la natura de l'[[Univers]] es varen començar a investigar. Es varen desenrrollar les primeres idees sobre el moviment dels [[planetes]] i sobre la natura del [[Sol]], la [[Lluna]] i la [[Terra]] en un Univers explorat [[filosofia|filosòficament]]. Això inclou especulacions sobre la naturalea esfèrica de la Terra i la Lluna, i la rotació i el moviment de la Terra en els cels.

Durant sigles, la [[Teoria geocèntrica|visió geocèntrica]] que el [[Sol]] i els atres [[planeta|planetes]] giraven al voltant de la [[Terra]] no es va qüestionar. Esta visió era la que pels nostres sentits s'observava. En el [[Renaiximent]], [[Nicolau Copèrnic]] va propondre el [[model heliocèntric]] del [[Sistema Solar]]. El seu treball ''[[De revolutionibus orbium coelestium]] ''va ser defés, divulgat i corregit per [[Galileo Galilei]] i [[Johannes Kepler]], autor de [[Harmonices Mundi]], en el qual es desenrolla per primera vegada la tercera ''llei del moviment planetari''.

Durant sigles, la [[Teoria geocèntrica|visió geocèntrica]] que el [[Sol]] i els atres [[planeta|planetes]] giraven al voltant de la [[Terra]] no es va qüestionar. Esta visió era la que pels nostres sentits s'observava. En el [[Renaiximent]], [[Nicolau Copèrnic]] va propondre el [[model heliocèntric]] del [[Sistema Solar]]. El seu treball ''[[De revolutionibus orbium coelestium]] ''va ser defés, divulgat i corregit per [[Galileo Galilei]] i [[Johannes Kepler]], autor de [[Harmonices Mundi]], en el qual es desenrolla per primera vegada la tercera ''llei del moviment planetari''.

Galileu va afegir la novetat de l'us del [[telescopi]] per a millorar les seues observacions. La disponibilitat de dades observacionals precisos portar a indagar en teories que explicaren el comportament observat (vore la seua obra ''[[Sidereus Nuncius]] ''). Al principi només es varen obtindre regles ad-hoc, com les [[Lleis de Kepler|lleis del moviment planetari de Kepler]], descobertes a principis del sigle XVII. Va ser [[Isaac Newton]] qui va estendre cap als cossos celests les teories de la [[gravetat]] terrestre i conformant la ''Llei de la gravitació universal'', inventant aixina la mecànica celest , en el que va explicar el moviment dels planetes i conseguint unir el buit entre les lleis de Kepler i la dinàmica de Galileu. Això també va supondre la primera unificació de l'astronomia i la [[física]] (vore [[Astrofísica]]).

Galileu va afegir la novetat de l'us del [[telescopi]] per a millorar les seues observacions. La disponibilitat de dades observacionals precisos portar a indagar en teories que explicaren el comportament observat (vore la seua obra ''[[Sidereus Nuncius]] ''). Al principi a soles es varen obtindre regles ad-hoc, com les [[Lleis de Kepler|lleis del moviment planetari de Kepler]], descobertes a principis del sigle XVII. Va ser [[Isaac Newton]] qui va estendre cap als cossos celests les teories de la [[gravetat]] terrestre i conformant la ''Llei de la gravitació universal'', inventant aixina la mecànica celest , en el que va explicar el moviment dels planetes i conseguint unir el buit entre les lleis de Kepler i la dinàmica de Galileu. Això també va supondre la primera unificació de l'astronomia i la [[física]] (vore [[Astrofísica]]).

Posteriorment a la publicació dels [[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica|Principis Matemàtics]] d'Isaac Newton (que també va desenrollar el telescopi reflector), es va transformar la navegació marítima. A partir de l'any [[1670]] aproximadament, utilisant instruments moderns de latitut i els millors rellonges disponibles s'ubicà cada lloc de la Terra en un planisferi o mapa, calculant per això la seus latitut i la seua llongitut. La determinació de la latitut va ser fàcil pero la determinació de la llongitut va ser molt més delicada. Els requeriments de la navegació supondre una empenta per al desenroll progressiu d'observacions astronòmiques i instruments més precisos, constituint una base de dades creixent per als científics.

Posteriorment a la publicació dels [[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica|Principis Matemàtics]] d'Isaac Newton (que també va desenrollar el telescopi reflector), es va transformar la navegació marítima. A partir de l'any [[1670]] aproximadament, utilisant instruments moderns de latitut i els millors rellonges disponibles s'ubicà cada lloc de la Terra en un planisferi o mapa, calculant per això la seus latitut i la seua llongitut. La determinació de la latitut va ser fàcil pero la determinació de la llongitut va ser molt més delicada. Els requeriments de la navegació supondre una empenta per al desenroll progressiu d'observacions astronòmiques i instruments més precisos, constituint una base de dades creixent per als científics.