Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  11:30 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 3: Llínea 3:  
== El fonoautógraf ==
 
== El fonoautógraf ==
   −
La primera invenció coneguda d'un dispositiu capaç de gravar una vibració sonora, conegut com "fonoautógraf", inventat pel francés Édouard-Léon Scott de Martinville i patentat el [[25 de març]] de [[1857]]. Podia transcriure una vibració sonora a un mig visible, pero no tenia un modo de ser reproduït despuix. L'aparat consistia en una banya o un barril que arreplegava les ones cap a una membrana a la que estava nugada una corda. Quan aplegava l'ona, esta vibrava i es movia i la vibració sonora podia gravar-se en un mig visible. Inicialment, el fonoautógraf gravava en un cristal fumat. Una versió posterior usava un paper també fumat enrollat en un tambor o cilindre. Una atra versió dibuixava una llínea representant la vibració sonora en un roll de paper. El fonoautógraf era considerat com una curiositat de laboratori per a l'estudi de l'acústica. S'utilisava per a determinar la freqüència d'un to musical i per a estudiar el sò i la parla. No es va entendre fins al cap del desenroll del fonógraf, ya que l'ona gravada pel fonoautógraf era de fet una gravació del sò que només necessitava un mig de reproducció adequat per a sonar.  
+
La primera invenció coneguda d'un dispositiu capaç de gravar una vibració sonora, conegut com "fonoautógraf", inventat pel francés Édouard-Léon Scott de Martinville i patentat el [[25 de març]] de [[1857]]. Podia transcriure una vibració sonora a un mig visible, pero no tenia un modo de ser reproduït despuix. L'aparat consistia en una banya o un barril que arreplegava les ones cap a una membrana a la que estava nugada una corda. Quan aplegava l'ona, esta vibrava i es movia i la vibració sonora podia gravar-se en un mig visible. Inicialment, el fonoautógraf gravava en un cristal fumat. Una versió posterior usava un paper també fumat enrollat en un tambor o cilindre. Una atra versió dibuixava una llínea representant la vibració sonora en un roll de paper. El fonoautógraf era considerat com una curiositat de laboratori per a l'estudi de l'acústica. S'utilisava per a determinar la freqüència d'un to musical i per a estudiar el sò i la parla. No es va entendre fins al cap del desenroll del fonógraf, ya que l'ona gravada pel fonoautógraf era de fet una gravació del sò que a soles necessitava un mig de reproducció adequat per a sonar.  
    
En [[2008]], estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el [[9 d'abril]] de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.
 
En [[2008]], estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el [[9 d'abril]] de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.
Llínea 19: Llínea 19:  
== Invents posteriors al fonógraf ==
 
== Invents posteriors al fonógraf ==
   −
Des de [[1877]] es varen desenrollar múltiples artefactes similars al fonógraf i varen sorgir les nomenades "talking machines". No obstant, només el gramòfon va conseguir fer ombra a l'invenció d'Edison. En [[1888]], Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonógraf que es va utilisar per a sonorisar les películes cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System).
+
Des de [[1877]] es varen desenrollar múltiples artefactes similars al fonógraf i varen sorgir les nomenades "talking machines". No obstant, a soles el gramòfon va conseguir fer ombra a l'invenció d'Edison. En [[1888]], Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonógraf que es va utilisar per a sonorisar les películes cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System).
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
124 560

edicions

Menú de navegació