Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  10:57 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'perquè' a 'perqué'
Llínea 26: Llínea 26:     
[[Image:Krakowskie Przedmiescie, Warsaw.JPG|thumb|El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, en l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del nucleu antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'este edifici en el que Maria féu el seu primer treball científic, en els anys [[1890]] i [[1891]].]]  
 
[[Image:Krakowskie Przedmiescie, Warsaw.JPG|thumb|El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, en l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del nucleu antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'este edifici en el que Maria féu el seu primer treball científic, en els anys [[1890]] i [[1891]].]]  
A principis de 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells en [[París]]. Maria es va negar perquè no podia pagar la matrícula de l'universitat i, ademés, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a l'automne de 1891, tutorisant i estudiant en la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seua formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de l'Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus [[Dimitri Mendeleiev]], en [[Sant Petersburc]].<ref>Un atre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de [[Robert Bunsen]]. Vegeu Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 23–24.</ref>  
+
A principis de 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells en [[París]]. Maria es va negar perqué no podia pagar la matrícula de l'universitat i, ademés, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a l'automne de 1891, tutorisant i estudiant en la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seua formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de l'Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus [[Dimitri Mendeleiev]], en [[Sant Petersburc]].<ref>Un atre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de [[Robert Bunsen]]. Vegeu Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 23–24.</ref>  
    
En [[octubre]] de [[1891]], davant la insistència de la seua germana i despuix de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir anar a [[França]].<ref name="Eve Curie, Marie Curie"/> La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per als dos. Zorawski, pronte va obtindre un doctorat i desenrrollà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentatge de Varsòvia. Més tart, ya de gran, quan era professor de matemàtiques en la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 24.</ref> Maria, en París, temporalment va trobar refugi en casa de la seua germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 32.</ref> allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques en la Sorbona, la gran universitat de París.
 
En [[octubre]] de [[1891]], davant la insistència de la seua germana i despuix de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir anar a [[França]].<ref name="Eve Curie, Marie Curie"/> La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per als dos. Zorawski, pronte va obtindre un doctorat i desenrrollà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentatge de Varsòvia. Més tart, ya de gran, quan era professor de matemàtiques en la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 24.</ref> Maria, en París, temporalment va trobar refugi en casa de la seua germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 32.</ref> allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques en la Sorbona, la gran universitat de París.
Llínea 36: Llínea 36:  
En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interès mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a apropar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>  
 
En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interès mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a apropar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>  
   −
La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia només enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perquè era una dona<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.
+
La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia només enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dona<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.
   −
Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perquè realisara la seua [[tesi doctoral]] basant-se en este últim descobriment.
+
Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua [[tesi doctoral]] basant-se en este últim descobriment.
    
El matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie i Pierre varen tindre una filla a la que nomenaren [[Irène Joliot-Curie|Irène]]. Anys despuix, l'[[1 de novembre]] de [[1914]], Irène començaria a ajudar-la en les investigacions.
 
El matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie i Pierre varen tindre una filla a la que nomenaren [[Irène Joliot-Curie|Irène]]. Anys despuix, l'[[1 de novembre]] de [[1914]], Irène començaria a ajudar-la en les investigacions.
Llínea 62: Llínea 62:  
En [[juliol]] de 1898, Marie i Pierre varen publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual varen nomenar "[[poloni]]", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava estant repartida entre tres imperis. El [[26 de decembre|26 de decembre]] de 1898, els Curie varen anunciar l'existència d'un segon element, el qual varen nomenar "[[radi (element|radi]]" per la seua intensa radioactivitat, una paraula que ella va acunyar.  
 
En [[juliol]] de 1898, Marie i Pierre varen publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual varen nomenar "[[poloni]]", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava estant repartida entre tres imperis. El [[26 de decembre|26 de decembre]] de 1898, els Curie varen anunciar l'existència d'un segon element, el qual varen nomenar "[[radi (element|radi]]" per la seua intensa radioactivitat, una paraula que ella va acunyar.  
   −
La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara bé, el radi ya era més difícil de conseguir, perquè químicament està estretament relacionat en el [[bari (element)|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, pero quantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>
+
La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara bé, el radi ya era més difícil de conseguir, perqué químicament està estretament relacionat en el [[bari (element)|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, pero quantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>
    
El matrimoni Curie va emprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una [[tona (unitat)|tona]] de pechblenda, en l'any [[1902]], varen separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. En [[1910]], Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en [[1906]], va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>  
 
El matrimoni Curie va emprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una [[tona (unitat)|tona]] de pechblenda, en l'any [[1902]], varen separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. En [[1910]], Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en [[1906]], va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>  
   −
En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera deliberada, es va abstindre de patentar el procés d'aïllament del radi perquè la comunitat científica poguera investigar sense obstaculs.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 265.</ref> D'atra banda, com que no tenien encara un bon coneiximent dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per este tipo d'investigació.<ref name="Wierzewski, p. 17"/>
+
En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera deliberada, es va abstindre de patentar el procés d'aïllament del radi perqué la comunitat científica poguera investigar sense obstaculs.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 265.</ref> D'atra banda, com que no tenien encara un bon coneiximent dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per este tipo d'investigació.<ref name="Wierzewski, p. 17"/>
    
El [[25 de juny]] de [[1903]], baix la supervisió d'[[Henri Becquerel]], Marie va publicar la seua tesi doctoral, en el títul ''Investigacions sobre les substàncies radioactives''. Va defendre la tesis davant d'un tribunal presidit pel físic [[Gabriel Lippmann]] i va obtindre el títul de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció ''[[cum laude]].<ref>{{ref-publicació|article = The discovery of radium in 1898 by Maria Sklodowska-Curie (1867–1934) and Pierre Curie (1859–1906) with commentary on their life and times|cognom = Mould|nom = R. F.|publicació = The British Journal of Radiology|volum = 71|any = 1998|pàgines = 1229–1254|url = http://bjr.birjournals.org/cgi/reprint/71/852/1229.pdf |format=PDF| consulta = 31-07-2008}}</ref>''
 
El [[25 de juny]] de [[1903]], baix la supervisió d'[[Henri Becquerel]], Marie va publicar la seua tesi doctoral, en el títul ''Investigacions sobre les substàncies radioactives''. Va defendre la tesis davant d'un tribunal presidit pel físic [[Gabriel Lippmann]] i va obtindre el títul de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció ''[[cum laude]].<ref>{{ref-publicació|article = The discovery of radium in 1898 by Maria Sklodowska-Curie (1867–1934) and Pierre Curie (1859–1906) with commentary on their life and times|cognom = Mould|nom = R. F.|publicació = The British Journal of Radiology|volum = 71|any = 1998|pàgines = 1229–1254|url = http://bjr.birjournals.org/cgi/reprint/71/852/1229.pdf |format=PDF| consulta = 31-07-2008}}</ref>''
126 672

edicions

Menú de navegació