Canvis

== Escoles de sintaxis ==

== Escoles de sintaxis ==

Hi ha diverses escoles de sintaxis, les que més èxit han tingut són la que partix de la gramàtica tradicional, l'estructuralista, la [[generativisme|generativa]] i la funcionalista.

Hi ha diverses escoles de sintaxis, les que més èxit han tengut són la que partix de la gramàtica tradicional, l'estructuralista, la [[generativisme|generativa]] i la funcionalista.

=== Sintaxi tradicional ===

=== Sintaxi tradicional ===

=== Sintaxis generativa ===

=== Sintaxis generativa ===

La sintaxis generativa partix del presupost que existix un mòdul sintàctic en la ment que almagasena les regles de formació de les frases d'un idioma determinant. El parlant adquirix estes regles, que són recursives, i aixina només ha d'afegir el mòdul semàntic per generar frases vàlides.  

La sintaxis generativa partix del presupost que existix un mòdul sintàctic en la ment que almagasena les regles de formació de les frases d'un idioma determinant. El parlant adquirix estes regles, que són recursives, i aixina a soles ha d'afegir el mòdul semàntic per generar frases vàlides.  

Com que el llenguage natural permet variacions estilístiques que aparentment contradiuen estes regles d'acceptabilitat, la teoria generativa explica que existix una estructura profunda de la frase (la natural o lligada al cervell) i una superficial, que és com es manifesta esta de manera efectiva i que és una transformació respecte de la primera.  

Com que el llenguage natural permet variacions estilístiques que aparentment contradiuen estes regles d'acceptabilitat, la teoria generativa explica que existix una estructura profunda de la frase (la natural o lligada al cervell) i una superficial, que és com es manifesta esta de manera efectiva i que és una transformació respecte de la primera.  

Té un enfocament més descriptiu que prescriptiu<ref>Dryer, Matthew S. (2006). "Descriptive theories, explanatory theories, and basic linguistic theory". In Felix Ameka. Catching Language: Issues in Grammar Writing. Berlin: Mouton de Gruyter. pp. 207–234</ref> i s'ajuda de les aportacions de la pragmàtica, teoria del discurs i la llògica per als seues anàlisis. Esta corrent sintàctica va desenrollar-se a partir dels anys 70 ajudat pel concepte de [[competència comunicativa]].

Té un enfocament més descriptiu que prescriptiu<ref>Dryer, Matthew S. (2006). "Descriptive theories, explanatory theories, and basic linguistic theory". In Felix Ameka. Catching Language: Issues in Grammar Writing. Berlin: Mouton de Gruyter. pp. 207–234</ref> i s'ajuda de les aportacions de la pragmàtica, teoria del discurs i la llògica per als seues anàlisis. Esta corrent sintàctica va desenrollar-se a partir dels anys 70 ajudat pel concepte de [[competència comunicativa]].

 

==Referències==

==Referències==

<references />

<references />