Canvis

*Tardiu: els pares de l'Iglésia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. A este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.

*Tardiu: els pares de l'Iglésia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. A este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.

*Medieval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per ende, el llatí lliterari es refugia en l'Iglésia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehícul de comunicació universal dels intelectuals medievals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Ya que les llengües romances foren apareguent poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia següent utilisat com a lingua franca i culta, no se pot donar una data en la que se deixà de utilisar com a llengua materna.

*Medieval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per ende, el llatí lliterari es refugia en l'Iglésia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehícul de comunicació universal dels intelectuals migevals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Ya que les llengües romances foren apareguent poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia següent utilisat com a lingua franca i culta, no se pot donar una data en la que se deixà de utilisar com a llengua materna.

*Renacentista: en el Renaiximent la mirada dels humanistes es torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. [[Petrarca]], [[Erasme de Rotterdam]], [[Lluís Vives]], [[Antonio de Nebrija]] i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés de en la seua pròpia llengua.  

*Renacentista: en el Renaiximent la mirada dels humanistes es torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. [[Petrarca]], [[Erasme de Rotterdam]], [[Lluís Vives]], [[Antonio de Nebrija]] i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés de en la seua pròpia llengua.  

El periodo del llatí clàssic, quan la lliteratura llatina és ampliament considerada en el seu cap, es dividix en l'Edat Dorada, que cobrix aproximadament el periodo de l'inici de sigle I a. C. fins a la mitat del sigle I d. C.; i l'Edat de Plata, que s'extén fins al sigle II d. C. La lliteratura escrita despuix de la mitat del sigle II és comúnment denigrà i ignorà.

El periodo del llatí clàssic, quan la lliteratura llatina és ampliament considerada en el seu cap, es dividix en l'Edat Dorada, que cobrix aproximadament el periodo de l'inici de sigle I a. C. fins a la mitat del sigle I d. C.; i l'Edat de Plata, que s'extén fins al sigle II d. C. La lliteratura escrita despuix de la mitat del sigle II és comúnment denigrà i ignorà.

En el Renaiximent molts autors clàssics foren redescoberts i el seu estil fon conscientment imitat. Pero sobre tot, imitant a Ciceró, i el seu estil preciat com el perfecte culmen del llatí. El llatí medieval fon freqüentment despreciat com a llatí macarrònic, en qualsevol cas, moltes grans obres de la lliteratura llatina foren produides entre l'antiguetat i l'Edat Mija, encara que no siga dels antics romans.

En el Renaiximent molts autors clàssics foren redescoberts i el seu estil fon conscientment imitat. Pero sobre tot, imitant a Ciceró, i el seu estil preciat com el perfecte culmen del llatí. El llatí migeval fon freqüentment despreciat com a llatí macarrònic, en qualsevol cas, moltes grans obres de la lliteratura llatina foren produides entre l'antiguetat i l'Edat Mija, encara que no siga dels antics romans.

La lliteratura llatina romana abraça dos parts: la lliteratura indígena i l'imitada.

La lliteratura llatina romana abraça dos parts: la lliteratura indígena i l'imitada.