Canvis

En el [[sigle V]] Barcelona fon ocupada pels visigots d'[[Ataülf]] (any 415), provinents del nort d'[[Europa]] i hi varen instalar la cort per un breu periodo de temps. El 531 Amalric hi fon assessinat. Posteriorment en el [[sigle VIII]], fon conquerida pel valí [[Al-Hurr ath-Thaqafí]] i s'inicià un periodo de quasi un sigle de domini musulmà en el nom de [[Madinat Barshaluna]], fins la [[Conquesta de Barshiluna|l'any 801 que fon ocupada]] pels carolingis que la convertiren en la capital del [[Comtat de Barcelona]] i la incorporaren a la [[Marca Hispànica]]. La potència econòmica de la ciutat i la seua situació estratègica varen fer que els musulmans hi tornaren el 985 comandants per [[Almansor]] que [[Destrucció de Barcelona|l'ocupà durant uns mesos]]. Posteriorment [[Borrell II]] reemprengué la reconstrucció en l'any [[985]] i donà pas al periodo comtal

En el [[sigle V]] Barcelona fon ocupada pels visigots d'[[Ataülf]] (any 415), provinents del nort d'[[Europa]] i hi varen instalar la cort per un breu periodo de temps. El 531 Amalric hi fon assessinat. Posteriorment en el [[sigle VIII]], fon conquerida pel valí [[Al-Hurr ath-Thaqafí]] i s'inicià un periodo de quasi un sigle de domini musulmà en el nom de [[Madinat Barshaluna]], fins la [[Conquesta de Barshiluna|l'any 801 que fon ocupada]] pels carolingis que la convertiren en la capital del [[Comtat de Barcelona]] i la incorporaren a la [[Marca Hispànica]]. La potència econòmica de la ciutat i la seua situació estratègica varen fer que els musulmans hi tornaren el 985 comandants per [[Almansor]] que [[Destrucció de Barcelona|l'ocupà durant uns mesos]]. Posteriorment [[Borrell II]] reemprengué la reconstrucció en l'any [[985]] i donà pas al periodo comtal

Diversos pergamins medievals del [[sigle X]], parlen d'[[Ardena]], una població situada en l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.

Diversos pergamins migevals del [[sigle X]], parlen d'[[Ardena]], una població situada en l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.

Barcelona, a mijans del [[sigle XI]], va convertir-se un important centre comercial, a on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialisada. La ciutat era també un actiu centre del comerç de la [[sal]] i de productes de l'artesania local com el [[cuir]], les armes, els teixits de [[llana]], les peces de [[coral]], etc. Els avanços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis en [[Tolosa]], [[Llemotges]] i [[París]], i en les fires de [[Saint-Denis]] i del nort d'[[Itàlia]], etc. i, en definitiva, l'obertura al món, varen transformar les costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball.

Barcelona, a mijans del [[sigle XI]], va convertir-se un important centre comercial, a on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialisada. La ciutat era també un actiu centre del comerç de la [[sal]] i de productes de l'artesania local com el [[cuir]], les armes, els teixits de [[llana]], les peces de [[coral]], etc. Els avanços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis en [[Tolosa]], [[Llemotges]] i [[París]], i en les fires de [[Saint-Denis]] i del nort d'[[Itàlia]], etc. i, en definitiva, l'obertura al món, varen transformar les costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball.

La ciutat medieval de Barcelona va agotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'iglésia de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, a on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenrrollà també al Pla de Barcelona, en la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Història de Barcelona. II. La formació de la Barcelona medieval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref>

La ciutat migeval de Barcelona va agotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'iglésia de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, a on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenrrollà també al Pla de Barcelona, en la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Història de Barcelona. II. La formació de la Barcelona migeval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref>

A partir del [[sigle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els sigles següents. L'Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.  

A partir del [[sigle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els sigles següents. L'Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.