Llínea 26: |
Llínea 26: |
| === Edat Mija === | | === Edat Mija === |
| [[Image:llauradorsedatmija.jpg|thumb|right|Llabors agricoles, [[818]] d. C., Salzburgo.]] | | [[Image:llauradorsedatmija.jpg|thumb|right|Llabors agricoles, [[818]] d. C., Salzburgo.]] |
− | A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels campesins. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, al igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida campesina. A pesar dels progresos, l'agricultura medieval manifestà sempre signues de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals. | + | A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels campesins. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, al igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida campesina. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signues de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals. |
| | | |
− | Les principals innovacions en l'agricultura medieval foren: | + | Les principals innovacions en l'agricultura migeval foren: |
| | | |
| 1. L'us del llaurat pesat en rodes. | | 1. L'us del llaurat pesat en rodes. |
Llínea 34: |
Llínea 34: |
| 3. L'introducció de la rotació de tres camps per collita per a remplaçar l'antiga rotació de dos camps. | | 3. L'introducció de la rotació de tres camps per collita per a remplaçar l'antiga rotació de dos camps. |
| | | |
− | Estos canvis causaren un creiximent, tant en la varietat com en la cantitat de collites, en aquell moment tingué efectes importants la dieta dels europeus. El canvi del [[bou]] per el cavall fon el resultat de dos avanços tecnològics -l'us de la ferradura i el desenroll de la collera- que permitien al caall tirar d'una càrrega fàcilment. El us de cavalls per a tirar aumentà l'eficiència del transport per terra, tant per al comerç com per a les campanyes militars. Açò va conduir al creiximent de l'industria de transport per terra. També va permetre un millorament general de la ret de carreteres i aumentà les oportunitats comercials per a algunes comunitats situades en els encreuaments de camins. L'us del cavall va permetre l'expansió de les terres cultivables i va contribuir al creiximent de la producció d'aliments, al mateix temps acompanyà a la agresiva expansió agrícola que invariablement deixà resagat al bosc medieval. | + | Estos canvis causaren un creiximent, tant en la varietat com en la cantitat de collites, en aquell moment tingué efectes importants la dieta dels europeus. El canvi del [[bou]] per el cavall fon el resultat de dos avanços tecnològics -l'us de la ferradura i el desenroll de la collera- que permitien al caall tirar d'una càrrega fàcilment. El us de cavalls per a tirar aumentà l'eficiència del transport per terra, tant per al comerç com per a les campanyes militars. Açò va conduir al creiximent de l'industria de transport per terra. També va permetre un millorament general de la ret de carreteres i aumentà les oportunitats comercials per a algunes comunitats situades en els encreuaments de camins. L'us del cavall va permetre l'expansió de les terres cultivables i va contribuir al creiximent de la producció d'aliments, al mateix temps acompanyà a la agresiva expansió agrícola que invariablement deixà resagat al bosc migeval. |
| | | |
− | Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de [[Castella]] definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els hòmens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al campesí com la força fundamental del treball en la societat medieval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la [[Edat Mija]] [[Europa|europea]]. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de l'economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del [[sigle XIII]]. | + | Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de [[Castella]] definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els hòmens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al campesí com la força fundamental del treball en la societat migeval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la [[Edat Mija]] [[Europa|europea]]. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de l'economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del [[sigle XIII]]. |
| | | |
| Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo [[1000]]-[[1300]] fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'[[Europa]] occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. En tot i això,e stem en presència d'un creiximent sostingut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostingut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla. | | Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo [[1000]]-[[1300]] fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'[[Europa]] occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. En tot i això,e stem en presència d'un creiximent sostingut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostingut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla. |