Canvis

'''Juli Cervera i Baviera''' ([[Sogorp]], [[1854]]-[[Madrit]], [[1929]]) fon un ingenier [[Comunitat Valenciana|valencià]], pioner de les telecomunicacions.

'''Juli Cervera i Baviera''' ([[Sogorp]], [[1854]]-[[Madrit]], [[1929]]) fon un ingenier [[Comunitat Valenciana|valencià]], pioner de les telecomunicacions.

Estudià Ciències Físiques i Naturals en [[Valéncia]] i es fiu cadet de Cavallería en [[Valladolit]]. En [[1878]] entrà a formar part de l'Escola d'Ingeniers Militars de [[Guadalajara]]. Agregat Militar en la embaixada espanyola en [[Tànger]] entre [[1888]] i [[1890]], participà en la defensa de Guamaní, en Puerto Rico durant la guerra Hispano-Americana de [[1898]], guanyant l'atac de les tropes nortamericanes. Al finalisar la guerra, se fiu famós al publicar un follet propagandístic, ''La defensa de Puerto Rico'', en el que arremetia contra els voluntaris portorriquenys.

Estudià Ciències Físiques i Naturals en [[Valéncia]] i es fiu cadet de Cavallería en [[Valladolit]]. En l'any [[1878]] entrà a formar part de l'Escola d'Ingeniers Militars de [[Guadalajara]]. Agregat Militar en la embaixada espanyola en [[Tànger]] entre [[1888]] i [[1890]], participà en la defensa de Guamaní, en Puerto Rico durant la guerra Hispano-Americana de [[1898]], guanyant l'atac de les tropes nortamericanes. Al finalisar la guerra, se fiu famós al publicar un follet propagandístic, ''La defensa de Puerto Rico'', en el que arremetia contra els voluntaris portorriquenys.

Fon el dissenyador de l'antic tramvia de [[Tenerife]], i en [[1903]] creà la Escola lliure d'Ingeniers en [[Valéncia]], un dels primers intents de crear una institució d'educació a distància (lliure) de tot lo món. Entre [[1901]] i [[1902]] fiu emissions regulars entre [[Tarifa]] i [[Ceuta]] durant tres mesos consecutius, i entre [[Xàbia]] (Cap de la Nau) i Eivissa (Cap Pelat). D'esta forma, establí el segon i tercer servicis regulars de l'història radiotelegràfica mundial, despuix del que [[Marconi]] ficà en marcha entre la [[Illa de Wight]] i Bournemouht en [[giner]] de [[1898]].  

Fon el dissenyador de l'antic tramvia de [[Tenerife]], i en [[1903]] creà la Escola lliure d'Ingeniers en [[Valéncia]], un dels primers intents de crear una institució d'educació a distància (lliure) de tot lo món. Entre [[1901]] i [[1902]] fiu emissions regulars entre [[Tarifa]] i [[Ceuta]] durant tres mesos consecutius, i entre [[Xàbia]] (Cap de la Nau) i Eivissa (Cap Pelat). D'esta forma, establí el segon i tercer servicis regulars de l'història radiotelegràfica mundial, despuix del que [[Marconi]] ficà en marcha entre la [[Illa de Wight]] i Bournemouht en [[giner]] de [[1898]].  

[[Image:Expedicio africana Juli Cervera.jpg|thumb|right|250px|Juli Cervera i Baviera (el primer per la dreta), Felipe Rizzo, Francisco Quiroga (en terra, martell en mà) i Hach Abd-el Kader, un guia local]]

[[Image:Expedicio africana Juli Cervera.jpg|thumb|right|250px|Juli Cervera i Baviera (el primer per la dreta), Felipe Rizzo, Francisco Quiroga (en terra, martell en mà) i Hach Abd-el Kader, un guia local]]

En [[1886]], sent comandant i capità d'ingeniers, Cervera dirigí la primera expedició científica-comercial espanyola al [[Sàhara]] Junt ad ell anaven l'arabiste Felipe Rizzo,i el geòlec i naturaliste Francisco Quiroga. Cervera coneixia be el desert i tenia sobrada experiència militar, aixina que sa missió principal fon assegurar l'èxit de l'expedició i protegir a Rizzo i a Quiroga, mentres estos aplegaven ad acorts comercials i catalogaven el terreny, flora i fauna de la regió de ''Rio de Oro''. L'expedició partí de [[Canàries]] i travessà 425 Km de desert.

En l'any [[1886]], sent comandant i capità d'ingeniers, Cervera dirigí la primera expedició científica-comercial espanyola al [[Sàhara]] Junt ad ell anaven l'arabiste Felipe Rizzo,i el geòlec i naturaliste Francisco Quiroga. Cervera coneixia be el desert i tenia sobrada experiència militar, aixina que sa missió principal fon assegurar l'èxit de l'expedició i protegir a Rizzo i a Quiroga, mentres estos aplegaven ad acorts comercials i catalogaven el terreny, flora i fauna de la regió de ''Rio de Oro''. L'expedició partí de [[Canàries]] i travessà 425 Km de desert.

== Inventor pioner ==

== Inventor pioner ==