Canvis

[[File:Castillo de Fradell.JPG|thumb|Castell de Fadrell]]

[[File:Castillo de Fradell.JPG|thumb|Castell de Fadrell]]

El '''Castell de Fadrell''', també conegut com a Castell Vell, Castell de la Magdalena, o dels Moros, és un castell situat en el terme municipal de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'un castell d'orige musulmà construït entre els sigles [[sigle XI|XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. En l'actualitat està en ruïnes encara que n'hi han restes dels quatre recints.

El '''Castell de Fadrell''', també conegut com a Castell Vell, Castell de la Magdalena, o dels Moros, és un castell situat en el terme municipal de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'un castell d'orige musulmà construït entre els sigles [[sigle XI|XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. En l'actualitat està en ruïnes encara que n'hi han restos dels quatre recints.

== Descripció ==

== Descripció ==

El castell, de forma irregular, disponia de quatre recints que s'adapten al terreny de manera escalonada. En el recint superior es localisa l'alcassaba en tres torres semicirculars, conservant-se també restants de muralles i aljups. El recint intermig, albacara, que conté a l'anterior, conta en atres tres torres i en ell se situa l'[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]].

El castell, de forma irregular, disponia de quatre recints que s'adapten al terreny de manera escalonada. En el recint superior es localisa l'alcassaba en tres torres semicirculars, conservant-se també restants de muralles i aljups. El recint intermig, albacara, que conté a l'anterior, conta en atres tres torres i en ell se situa l'[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]].

Primer recint: El qual se li nomena Alcassaba o recint fortificat, de forma poligonal, composta per: Torre de l'Homenage. Torre tipo gaveta, adossada a la muralla. Torre del Noroest, destacada per les seues sageteres. Torre del Surest i Torre del Surest, que estan totalment en ruïnes. Mentres que la Torre Barbacana del Noroest assegurava l'entrada al lloc, en sageteres.

Primer recint: Al qual se li nomena Alcassaba o recint fortificat, de forma poligonal, composta per: Torre de l'Homenage. Torre tipo gaveta, adossada a la muralla. Torre del Noroest, destacada per les seues sageteres. Torre del Surest i Torre del Surest, que estan totalment en ruïnes. Mentres que la Torre Barbacana del Noroest assegurava l'entrada al lloc, en sageteres.

Segon recint: Va ser l'Albacara (lloc de criat de vaques) regularment gran, està composta per: La torre Barbacana, que és el campanar de l'Ermita de la Magdalena, en estructura cilíndrica i pinyonat. L'Ermita de Santa Magdalena, construïda sobre l'aljup del Castell, excavada en roca, les posades de la qual han segut desenrollats en distintes époques, la capella i estable en el sigle XV, la cuina i l'aljup en el [[sigle XVII]] i des del [[sigle XVIII|XVIII]] permaneix en el seu estat actual. La Muralla de l'Oest, el llenç millor conservat del castell.

Segon recint: Va ser l'Albacara (lloc de criat de vaques) regularment gran, està composta per: La torre Barbacana, que és el campanar de l'Ermita de la Magdalena, en estructura cilíndrica i pinyonat. L'Ermita de Santa Magdalena, construïda sobre l'aljup del Castell, excavada en roca, les posades de la qual han segut desenrollats en distintes époques, la capella i estable en el [[sigle XV]], la cuina i l'aljup en el [[sigle XVII]] i des del [[sigle XVIII|XVIII]] permaneix en el seu estat actual. La Muralla de l'Oest, el llenç millor conservat del castell.

Tercer recint: A on destaca la Gran torre de tapiador, que s'ubica en la part Noroest.

Tercer recint: A on destaca la Gran torre de tapiador, que s'ubica en la part Noroest.

== Història ==

== Història ==

Els seus orígens se troben entre el [[sigle X]] i el [[sigle XI]]. Fon ocupat pel [[El Sit|Sit]] i pel rei aragonés [[Pere I]], despuix va ser somés pels almoràvits. A mitan de l'any [[1172]] les terres de Fadrell varen ser tributàries d'[[Alfons II]] d'Aragó qui, en posterioritat, li les va entregar al bisbe de [[Tortosa]]. El Castell de Fadrell va ser reconquistat en [[1233]] per [[Jaume I]].

Els seus orígens se troben entre el [[sigle X]] i el [[sigle XI]]. Fon ocupat pel [[El Sit|Sit]] i pel rei aragonés [[Pere I]], despuix va ser somés pels almoràvits. A mijans de l'any [[1172]] les terres de Fadrell varen ser tributàries d'[[Alfons II]] d'Aragó qui, en posterioritat, li les va entregar al bisbe de [[Tortosa]]. El Castell de Fadrell va ser reconquistat en l'any [[1233]] per [[Jaume I]].

L'actual ciutat de Castelló te el seu orige en este antic emplaçament musulmà, el qual, una volta conquistat per Jaume I i perduda la seua importància estratègica militar, sería abandonat, en preferir els seus moradors, la riquea i comoditat de la fértil plana que s'estenia als seus peus. L'any 1252 se fundà la nova ciutat de Castelló de la Plana, que prosperà ràpidament.

L'actual ciutat de Castelló te el seu orige en este antic emplaçament musulmà, el qual, una volta conquistat per Jaume I i perduda la seua importància estratègica militar, sería abandonat, en preferir els seus moradors, la riquea i comoditat de la fértil plana que s'estenia als seus peus. En l'any [[1252]] se fundà la nova ciutat de Castelló de la Plana, que prosperà ràpidament.

== El nom de Fadrell ==

== El nom de Fadrell ==