− | La configuració del conjunt, comença en el [[sigle XIX]], quan la ciutat comença a industrialisar-se. Es va construir per iniciativa de l'[[Ajuntament de Castelló]], per a oferir als viagers del tren la sensació de poder econòmic en la ciutat. Es va construir sobre l'antic cementeri del Calvari, i des del primer moment es va dedicar a Ribalta (El pintor [[Francesc Ribalta]] que es creu que va nàixer en Castelló). En [[1876]], l'Ajuntament va ampliar el parc sobre els terrenys cedits pel comte Pestagua, al que primerament se li va nomenar com a ''Parc de l'Albereda'', i posteriorment, ''Parc de l'Obelisc''. | + | La configuració del conjunt, comença en el [[sigle XIX]], quan la ciutat comença a industrialisar-se. Es va construir per iniciativa de l'[[Ajuntament de Castelló]], per a oferir als viagers del tren la sensació de poder econòmic en la ciutat. Es va construir sobre l'antic cementeri del Calvari, i des del primer moment es va dedicar a Ribalta (El pintor [[Francesc Ribalta]] que es creu que va nàixer en Castelló). En [[1876]], l'Ajuntament va ampliar el parc sobre els terrenys cedits pel comte Pestagua, al que primerament se li va nomenar com a ''Passeig Nou'', més tart ''Parc de l'Albereda'', i posteriorment, ''Parc de l'Obelisc''. |
| + | En [[1910]], la carretera de Saragossa, que separava el passeig Ribalta i el de l'Obelisc passà a formar part del conjunt. En l'arribada del [[sigle XX]] es construí l'estany ([[1920]]), segons les traces de l'arquitecte Tomas Traver i el templet de la música ([[1934]]). |