Llínea 3: |
Llínea 3: |
| El '''palau del marqués de Campo''' o dels '''Berbedel''' està situat en la plaça de l'arquebisbe número 2 de la ciutat de [[Valéncia]], en front del [[Palau Arquebisbal de Valéncia|Palau Arquebisbal]]. Es tracta d'un edifici residencial construït en el [[sigle XVII]], en obres realisades en el [[sigle XIX]]. | | El '''palau del marqués de Campo''' o dels '''Berbedel''' està situat en la plaça de l'arquebisbe número 2 de la ciutat de [[Valéncia]], en front del [[Palau Arquebisbal de Valéncia|Palau Arquebisbal]]. Es tracta d'un edifici residencial construït en el [[sigle XVII]], en obres realisades en el [[sigle XIX]]. |
| | | |
− | ==Resenyes històriques== | + | == Resenyes històriques == |
| L'antiga casota dels comtes d'Olocau fon comprada, en l'any [[1840]], per [[José Campo Pérez]] el primer marqués de Campo, qui va refer la frontera conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar en vivendes confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si be que en extensions puntuals, com per eixemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilisant una part d'estos per a la capella del palau. Les obres varen ser portades a acabe per Manuel Ferrando en [[1857]]. Posteriorment fon adquirit pels comtes de Berbedel als que es deu la decoració, restauració i condicionament de les sales interiors. | | L'antiga casota dels comtes d'Olocau fon comprada, en l'any [[1840]], per [[José Campo Pérez]] el primer marqués de Campo, qui va refer la frontera conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar en vivendes confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si be que en extensions puntuals, com per eixemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilisant una part d'estos per a la capella del palau. Les obres varen ser portades a acabe per Manuel Ferrando en [[1857]]. Posteriorment fon adquirit pels comtes de Berbedel als que es deu la decoració, restauració i condicionament de les sales interiors. |
| | | |
| El palau pròpiament dit, és dir, fins al llímit de l'espai envidrat, fon restaurat en l'any [[1989]], baix la direcció principal de l'arquitecte Manuel Portaceli Roig, en la finalitat de donar alberc al [[Museu de la ciutat]] de [[Valéncia]]. En una segona intervenció, en els anys 90 del mateix sigle, es varen incorporar els edificis confrontants, conservant la frontera i buidant el seu interior, per al complementat funcional del programa expositiu i museístic de l'immoble. | | El palau pròpiament dit, és dir, fins al llímit de l'espai envidrat, fon restaurat en l'any [[1989]], baix la direcció principal de l'arquitecte Manuel Portaceli Roig, en la finalitat de donar alberc al [[Museu de la ciutat]] de [[Valéncia]]. En una segona intervenció, en els anys 90 del mateix sigle, es varen incorporar els edificis confrontants, conservant la frontera i buidant el seu interior, per al complementat funcional del programa expositiu i museístic de l'immoble. |
| | | |
− | ==L'edifici== | + | == L'edifici == |
| | | |
| Està declarat com a Be de Rellevancia Local des de l'any [[1973]] i en l'actualitat l'edifici del museu ocupa l'illa completa, despuix d'una ampliació sobre les edificacions que cauen al carrer dels venerables, les quals, a pesar d'estar relacionades, no compartixen la condició monumental de l'immoble matriu. | | Està declarat com a Be de Rellevancia Local des de l'any [[1973]] i en l'actualitat l'edifici del museu ocupa l'illa completa, despuix d'una ampliació sobre les edificacions que cauen al carrer dels venerables, les quals, a pesar d'estar relacionades, no compartixen la condició monumental de l'immoble matriu. |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| Després de l'ingrés s'accedix a un vestíbul que dona pas al pati central del palau. El pati és rectangular en arcades en la part inferior. En el primer pis, en el costat paralel a la frontera, hi ha un mirador En els atres tres costats es desenrolla un balcó corregut. A la dreta del pati es troba l'escala la caixa de la qual es tanca en una cúpula i dona pas a la planta superior. L'escala desemboca en un replanell que dona pas a les diferents sales del palau com el saló de ball o el saló Imperi, que en l'actualitat són sales expositives, conservant moltes d'elles la decoració original. A través de les estades ubicades en este primer edifici es dona pas a les sales que es troben en les edificacions anexes. | | Després de l'ingrés s'accedix a un vestíbul que dona pas al pati central del palau. El pati és rectangular en arcades en la part inferior. En el primer pis, en el costat paralel a la frontera, hi ha un mirador En els atres tres costats es desenrolla un balcó corregut. A la dreta del pati es troba l'escala la caixa de la qual es tanca en una cúpula i dona pas a la planta superior. L'escala desemboca en un replanell que dona pas a les diferents sales del palau com el saló de ball o el saló Imperi, que en l'actualitat són sales expositives, conservant moltes d'elles la decoració original. A través de les estades ubicades en este primer edifici es dona pas a les sales que es troben en les edificacions anexes. |
| | | |
− | ==Museu== | + | == Museu == |
| Hui en dia, el Palau del Marqués de Campo, está destinat com a '''Museu de la ciutat''' i les seues sales exhibixen diverses coleccions de caràcter històric, artístic i etnogràfic pertanyents al patrimoni municipal, entre les que destaquen una exposició permanent de fondos arqueològics de l'época de la fundació de la ciutat, época romana, visigòtica, musulmana i cristiana. | | Hui en dia, el Palau del Marqués de Campo, está destinat com a '''Museu de la ciutat''' i les seues sales exhibixen diverses coleccions de caràcter històric, artístic i etnogràfic pertanyents al patrimoni municipal, entre les que destaquen una exposició permanent de fondos arqueològics de l'época de la fundació de la ciutat, época romana, visigòtica, musulmana i cristiana. |
| | | |