Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | En [[Paterna]], elaboren este pastiç fet en pasta de [[tonya]] i una quantitat igual de pasta fulloldre colocades en capes.
| + | És un dolç típic de la localitat [[Comunitat Valenciana|valenciana]] de [[Paterna]]. Elaborat en el "El Horno del Rosario", o de “Nuestra Señora del Rosario”, conegut com "La Casa del Cachap", que és un forn que conta en una antiguetat de casi 200 anys ya que va ser inaugurat en l'any [[1829]]. |
| + | |
| + | El cachap està fet de fi fulloldre i crema colocades en capes i la seua elaboració artesana data del sigle XIX. El procés d'elaboració, creat i realisat sempre en el Forn del Rosari, ha anat traspassant-se a lo llarc de varies generacions fins nostres dies. |
| + | |
| + | == Història == |
| + | Segons les tradicions oral, els primers dolços realisats en este forn morú d'uns 200 anys de la Vila de Paterna (Valéncia), foren obra de don Celestí Monrabal, naixcut en el [[sigle XVIII]] en [[Manises]] (Valéncia). |
| + | |
| + | Es gràcies al seu fill, el jove don Marià Monrabal, del que s'obtenen els primers documents històrics relatius a l'elaboració artesanal de pasticeria en l'any 1829. Aixina queda reflectit en les successives ceràmiques arreplegades a lo llarc del temps en les parets interiors del forn. |
| + | |
| + | El mestre pasticer don Marià Monrabal, seguint la tradició de son pare, ya elaborava uns dolços ensaginats que cap a l'any [[1830]] començaren a establir-se com dolç típic de la Vila de Paterna. |
| + | |
| + | Estos coneiximents de don Marià foren transmesos al seu fill, don Antoni Monrabal, qui continuà en la tradició familiar de son pare i yayo. Els dolços ensaginats continuaren realisant-se durant este periodo, encara que, no obstant, no queda constància escrita de si tenien nom i qual poguera ser. |
| + | |
| + | Don Antoni, en l'any [[1891]], agregà a la ceràmica de la Verge del Rosari la seua ceràmica personal. |
| + | |
| + | El nom propi actual d'este dolç s'adquirix sent el fill de don Antoni, don Benjamin Monrabal, el mestre pasticer. Fon en l'any [[1923]], en les núpcies del “Tio Cachapot”, veí de Paterna i amic de la família, qui oferí este pastiç als comensals del seu convit. El pastiç tingué tal acceptació que, a partir d'eixe moment, se li coneixeria com a “Cachap”, en honor al “Tio Cachapot”. |
| + | |
| + | Don Benjamin Monrabal agregà la seua ceràmica personal en l'any [[1957]]. Este tingué un fill, don Benjamin Monrabal, que també continuà en la tradició familiar. |
| + | |
| + | Manuel Sànchez, empleat de Benjamin Monrabal, continuà des de l'any [[1947]] l'elaboració dels Cachaps. |
| | | |
| == Elaboració == | | == Elaboració == |
| | | |
− | Està farcit de crema o de cabell d'angel, formant unes barres, i es talla a trossos de la grandaria adequada. Es fan tres talls, en la superficie, i quan estan a punt es fiquen al forn. | + | La recepta la tenen des de l'any 1829 i la passen de generació en generació, mantenint en secret la recepta, que diuen ve com llegat dels [[àraps]]. ¡Inclús la tenen patentada per a evitar imitacions! |
| + | |
| + | Està farcit de crema, formant unes barres, i es talla a trossos de la grandaria adequada. Es fan tres talls, en la superficie, i quan estan a punt es fiquen al forn. |
| | | |
| En gelat els unten en gelatina i els esguiten en [[sucre]] molt. | | En gelat els unten en gelatina i els esguiten en [[sucre]] molt. |