124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − En [[Paterna]], elaboren este pastiç fet en pasta de [[tonya]] i una quantitat igual de pasta fulloldre colocades en capes.+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + + +
sense resum d'edició
És un dolç típic de la localitat [[Comunitat Valenciana|valenciana]] de [[Paterna]]. Elaborat en el "El Horno del Rosario", o de “Nuestra Señora del Rosario”, conegut com "La Casa del Cachap", que és un forn que conta en una antiguetat de casi 200 anys ya que va ser inaugurat en l'any [[1829]].
El cachap està fet de fi fulloldre i crema colocades en capes i la seua elaboració artesana data del sigle XIX. El procés d'elaboració, creat i realisat sempre en el Forn del Rosari, ha anat traspassant-se a lo llarc de varies generacions fins nostres dies.
== Història ==
Segons les tradicions oral, els primers dolços realisats en este forn morú d'uns 200 anys de la Vila de Paterna (Valéncia), foren obra de don Celestí Monrabal, naixcut en el [[sigle XVIII]] en [[Manises]] (Valéncia).
Es gràcies al seu fill, el jove don Marià Monrabal, del que s'obtenen els primers documents històrics relatius a l'elaboració artesanal de pasticeria en l'any 1829. Aixina queda reflectit en les successives ceràmiques arreplegades a lo llarc del temps en les parets interiors del forn.
El mestre pasticer don Marià Monrabal, seguint la tradició de son pare, ya elaborava uns dolços ensaginats que cap a l'any [[1830]] començaren a establir-se com dolç típic de la Vila de Paterna.
Estos coneiximents de don Marià foren transmesos al seu fill, don Antoni Monrabal, qui continuà en la tradició familiar de son pare i yayo. Els dolços ensaginats continuaren realisant-se durant este periodo, encara que, no obstant, no queda constància escrita de si tenien nom i qual poguera ser.
Don Antoni, en l'any [[1891]], agregà a la ceràmica de la Verge del Rosari la seua ceràmica personal.
El nom propi actual d'este dolç s'adquirix sent el fill de don Antoni, don Benjamin Monrabal, el mestre pasticer. Fon en l'any [[1923]], en les núpcies del “Tio Cachapot”, veí de Paterna i amic de la família, qui oferí este pastiç als comensals del seu convit. El pastiç tingué tal acceptació que, a partir d'eixe moment, se li coneixeria com a “Cachap”, en honor al “Tio Cachapot”.
Don Benjamin Monrabal agregà la seua ceràmica personal en l'any [[1957]]. Este tingué un fill, don Benjamin Monrabal, que també continuà en la tradició familiar.
Manuel Sànchez, empleat de Benjamin Monrabal, continuà des de l'any [[1947]] l'elaboració dels Cachaps.
== Elaboració ==
== Elaboració ==
Està farcit de crema o de cabell d'angel, formant unes barres, i es talla a trossos de la grandaria adequada. Es fan tres talls, en la superficie, i quan estan a punt es fiquen al forn.
La recepta la tenen des de l'any 1829 i la passen de generació en generació, mantenint en secret la recepta, que diuen ve com llegat dels [[àraps]]. ¡Inclús la tenen patentada per a evitar imitacions!
Està farcit de crema, formant unes barres, i es talla a trossos de la grandaria adequada. Es fan tres talls, en la superficie, i quan estan a punt es fiquen al forn.
En gelat els unten en gelatina i els esguiten en [[sucre]] molt.
En gelat els unten en gelatina i els esguiten en [[sucre]] molt.