Canvis

El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegre]], [[Croàcia]] i [[Bosnia-Heregovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.

El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegre]], [[Croàcia]] i [[Bosnia-Heregovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.

Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.

Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.

La forma estàndar es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la ozna est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

La forma estàndar es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la ozna est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).