Canvis

Tornen a [[Valéncia]] i en [[1425]] el rei el nomena falconer major en la missió de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou que hi havia en les milícies aragoneses, una especie d'artilleria de campanya, composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa condició de falconer major. Els dispars d'esta artilleria causaven major pavor i mal entre els enemics.  

Tornen a [[Valéncia]] i en [[1425]] el rei el nomena falconer major en la missió de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou que hi havia en les milícies aragoneses, una especie d'artilleria de campanya, composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa condició de falconer major. Els dispars d'esta artilleria causaven major pavor i mal entre els enemics.  

Quan mor sa mare, [[Leonor]], que era qui administrava les finques, torna a la [[comarca de Gandia]] a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdicció civil i criminal sobre ses possessions de [[Beniarjó]], [[Vernissa]] i [[Pardines]]. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Impartí justicia en tota la durea de la llei a [[moros]], [[cristians]], [[moriscs]], [[mossaraps]], [[cristians vells]], homens lliures i [[esclaus]]. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En [[1435]] com senyor de [[Beniarjó]] i pel braç militar, assistí a [[Corts]], en l'any [[1436]] anà a les de [[Monço]] i en l'any [[1448]] a les de [[Morella]].

Quan mor sa mare, [[Leonor]], que era qui administrava les finques, torna a la [[comarca de Gandia]] a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdicció civil i criminal sobre ses possessions de [[Beniarjó]], [[Vernissa]] i [[Pardines]]. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Impartí justicia en tota la durea de la llei a [[moros]], [[cristians]], [[moriscs]], [[mossaraps]], [[cristians vells]], hòmens lliures i [[esclaus]]. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En [[1435]] com senyor de [[Beniarjó]] i pel braç militar, assistí a [[Corts]], en l'any [[1436]] anà a les de [[Monço]] i en l'any [[1448]] a les de [[Morella]].

L'afició a la lliteratura li vingué per son pare, [[Pere March]], notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germà, pero la seua obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegació,... estan presents continuament en els seus versos. Foren aquells viages gran experiéncia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura.  

L'afició a la lliteratura li vingué per son pare, [[Pere March]], notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germà, pero la seua obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegació,... estan presents continuament en els seus versos. Foren aquells viages gran experiéncia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura.