Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca

Barack Obama (edita)

Revisió de 11:44 22 dec 2017

4 bytes afegits ,  11:44 22 dec 2017
m
Text reemplaça - 'profesor' a 'professor'
Llínea 14: Llínea 14:  
* {{cita web|url =http://www.usatoday.com/news/politics/election2008/2008-11-05-obamamoment_N.Htm |título =For many, a sense that a new era is Here |fechaacceso =[[9 de novembre]] |añoacceso =2008 |autor =Hampson, Rick |último =Hampson |primero =Rick |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[5 de novembre]] |año =2008 |mes =noviembre |formato = |obra = |editorial =USA Today |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Ademés, és el quint [[llegislador]] [[afroamericà]] en el [[Senat dels Estats Units]], tercer des de la [[Reconstrucció (Estats Units)|era de reconstrucció]]. També fon el primer candidat [[afroamericà]] del Partit Demócrata i és el primer a eixercir el càrrec presidencial.<ref>{{cita web|url =http://abcnews.go.Com/Politics/Vote2008/Story?id=4979853&page=1 |título =Obama Becomes First Black Democratic Presidential Nominee |fechaacceso =[[12 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Parker, Jennifer |último =Parker |primero =Jennifer |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[3 de juny]], [[2008]] |año =2008 |mes =junio |formato = |obra = |editorial =ABC News |páginas = |idioma = inglés|doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>
 
* {{cita web|url =http://www.usatoday.com/news/politics/election2008/2008-11-05-obamamoment_N.Htm |título =For many, a sense that a new era is Here |fechaacceso =[[9 de novembre]] |añoacceso =2008 |autor =Hampson, Rick |último =Hampson |primero =Rick |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[5 de novembre]] |año =2008 |mes =noviembre |formato = |obra = |editorial =USA Today |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Ademés, és el quint [[llegislador]] [[afroamericà]] en el [[Senat dels Estats Units]], tercer des de la [[Reconstrucció (Estats Units)|era de reconstrucció]]. També fon el primer candidat [[afroamericà]] del Partit Demócrata i és el primer a eixercir el càrrec presidencial.<ref>{{cita web|url =http://abcnews.go.Com/Politics/Vote2008/Story?id=4979853&page=1 |título =Obama Becomes First Black Democratic Presidential Nominee |fechaacceso =[[12 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Parker, Jennifer |último =Parker |primero =Jennifer |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[3 de juny]], [[2008]] |año =2008 |mes =junio |formato = |obra = |editorial =ABC News |páginas = |idioma = inglés|doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>
   −
Es va graduar en l'[[Universitat de Columbia]] i en la prestigiosa escola de Dret [[Harvard Law School]], a on fon president de la reviste de lleis ''[[Harvard Law Review]] ''.<ref>{{cita web|url =http://www.lasegunda.Com/ediciononline/internacional/detall/index.Aspe?idnoticia=436342 |título =Obama, el demócrata que busca ser el primer president afroamericà d'EE.&nbsp;UU. |fechaacceso =[[28 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Reuters |último = |primero = |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[26 de setembre]] |año =2008 |mes = |formato = |obra = |editorial =La Segona |páginas = |idioma =español |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Posteriorment, va treballar com a organisador comunitari i va eixercir la seua carrera com a advocat en [[drets civils]], abans de ser triat i servir com a senador de l'estat de [[Illinois]] des de [[1997]] al [[2004]]. Fon profesor de [[Dret constitucional]] en la facultat de lleis de l'[[Universitat de Chicago]] des de [[1992]] fins al 2004. L'any [[2000]] va perdre la contesa electoral per un lloc en la [[Cenra de Representants dels Estats Units]], i despuix del seu fracàs anterior, en [[giner]] de [[2003]] va anunciar la seua candidatura al [[Senat dels Estats Unidos|Senado nort-americans]]. En [[març]] de 2004 va véncer les eleccions primàries del partit demócrata, i en [[juliol]] del mateix any va pronunciar el discurs d'obertura de la [[Convenció Nacional Demócrata de 2004|Convención Nacional Demócrata]] impulsant afavoridorament la seua candidatura. Finalment va resultar triat com a membre del Senat al novembre del 2004, en un 70% dels vots a favor.<ref name="CNN1" />  
+
Es va graduar en l'[[Universitat de Columbia]] i en la prestigiosa escola de Dret [[Harvard Law School]], a on fon president de la reviste de lleis ''[[Harvard Law Review]] ''.<ref>{{cita web|url =http://www.lasegunda.Com/ediciononline/internacional/detall/index.Aspe?idnoticia=436342 |título =Obama, el demócrata que busca ser el primer president afroamericà d'EE.&nbsp;UU. |fechaacceso =[[28 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Reuters |último = |primero = |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[26 de setembre]] |año =2008 |mes = |formato = |obra = |editorial =La Segona |páginas = |idioma =español |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Posteriorment, va treballar com a organisador comunitari i va eixercir la seua carrera com a advocat en [[drets civils]], abans de ser triat i servir com a senador de l'estat de [[Illinois]] des de [[1997]] al [[2004]]. Fon professor de [[Dret constitucional]] en la facultat de lleis de l'[[Universitat de Chicago]] des de [[1992]] fins al 2004. L'any [[2000]] va perdre la contesa electoral per un lloc en la [[Cenra de Representants dels Estats Units]], i despuix del seu fracàs anterior, en [[giner]] de [[2003]] va anunciar la seua candidatura al [[Senat dels Estats Unidos|Senado nort-americans]]. En [[març]] de 2004 va véncer les eleccions primàries del partit demócrata, i en [[juliol]] del mateix any va pronunciar el discurs d'obertura de la [[Convenció Nacional Demócrata de 2004|Convención Nacional Demócrata]] impulsant afavoridorament la seua candidatura. Finalment va resultar triat com a membre del Senat al novembre del 2004, en un 70% dels vots a favor.<ref name="CNN1" />  
    
Com a representant de la minoria demócrata en el [[109é Congrés dels Estats Unidos|109º Congrés]], copatrocinà la llei per al control de [[arma convencional|armes convencionals]] i per a promoure una major rendició pública de contes en l'us de fondos federals. Va realisar viages oficials a [[Europa Oriental]], [[Orient Mig]] i [[Àfrica]]. En el [[110é Congrés dels Estats Units|110º Congrés]] va patrocinar la llegislació relacionada en els [[grups de pressió]] i en el [[frau electoral]], el [[calfament global]], el [[terrorisme nuclear]] i l'atenció del personal militar que torna a la nació de les missions militars en [[Iraq]] i [[Afganistan]]. Des de l'anunci de la seua campanya presidencial al febrer del 2007, Obama ha fet insistència a posar fi a la [[Guerra d'Iraq]], l'aument de la independència energètica i la prestació de [[assistència sanitària universal]] com les grans prioritats nacionals.<ref name="Obama1" />
 
Com a representant de la minoria demócrata en el [[109é Congrés dels Estats Unidos|109º Congrés]], copatrocinà la llei per al control de [[arma convencional|armes convencionals]] i per a promoure una major rendició pública de contes en l'us de fondos federals. Va realisar viages oficials a [[Europa Oriental]], [[Orient Mig]] i [[Àfrica]]. En el [[110é Congrés dels Estats Units|110º Congrés]] va patrocinar la llegislació relacionada en els [[grups de pressió]] i en el [[frau electoral]], el [[calfament global]], el [[terrorisme nuclear]] i l'atenció del personal militar que torna a la nació de les missions militars en [[Iraq]] i [[Afganistan]]. Des de l'anunci de la seua campanya presidencial al febrer del 2007, Obama ha fet insistència a posar fi a la [[Guerra d'Iraq]], l'aument de la independència energètica i la prestació de [[assistència sanitària universal]] com les grans prioritats nacionals.<ref name="Obama1" />
Llínea 33: Llínea 33:  
A finals de 1988, va ingresar en l'escola de Dret [[Harvard Law School]] i en el seu primer any com a estudiant fon seleccionat com [[editor]] de la reviste [[Harvard Law Review]], a causa de les seues qualificacions i per un concurs d'escriptura.<ref name="Levenson">{{cita web|url =http://www.boston.com/news/local/articles/2007/01/28/at_harvard_law_a_unifying_voice/?page=full |título =At Harvard Law, a unifying voice |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Levenson, Michael |último =Levenson |primero =Michael |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[28 de giner]], [[2007]] |año =2007 |mes =enero |formato = |obra = |editorial =The Boston Globe |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En el seu segon any de carrera, fon triat president de la dita publicació, i es va eixercir com a voluntari a temps complet, eixercint les labors de cap de redacció, i supervisant el personal conformat per 80 editors.<ref>{{cita web|url =http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9C0CE2DC1631F935A35751C0A966958260 |título =First Black Elected to Head Harvard'S Law Review |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Butterfield, Fox |último =Butterfield |primero =Fox |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[6 de febrer]], [[1990]] |año =1990 |mes =febrero |formato = |obra = |editorial =The New York Times |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> El fet que haja sigut triat al febrer de 1990 com el primer president afroamericà del suplement de lleis, fon àmpliament arreplegat pels mijos de comunicació i se li van realisar detallades resenyes biogràfiques.<ref>{{cita web|url =http://pqasb.pqarchiver.Com/chicagotribune/access/28797353.Html?dids=28797353:28797353&FMT=ABS&FMTS=ABS:FT |título =Activist in Chicago now heads Harvard Law Review |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Ybarra, Michael |último =Ybarra |primero =Michael |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[7 de febrer]], [[1990]] |año =1990 |mes =febrero |formato = |obra = |editorial =Chicago Tribune |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Durant els periodos d'estiu, tornava a Chicago on va treballar com associat de les firmes llegals ''[[Sidley Austin]] '' en 1989 i ''Hopkins & Sutter'' en 1990.<ref>{{cita web|url =http://www.nytimes.com/glogin?URI=http://www.nytimes.com/2007/01/28/us/politics/28obama.html&OQ=_rQ3D2Q26pagewantedQ3Dall&OP=183c01feQ2FSrf9SyA)Q51XAAuQ2BSQ2BQ5BQ5BQ3BSQ5BQ7DSQ2B3SJQ51ShAKaua)Q51SQ2B3A9Q5EbQ5EMNubK |título =In Law School, Obama Found Political Voice |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Kantor, Vaig fotre |último = |primero = |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[28 de giner]], [[2007]] |año =2007 |mes =enero |formato = |obra = |editorial =The New York Times |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://pqasb.pqarchiver.Com/chicagotribune/access/28774085.Html?dids=28774085:28774085&FMT=ABS&FMTS=ABS:FT |título =Survey: Law firms slow to add minority partners |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Aguilar, Louis |último =Aguilar |primero =Louis |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[11 de juliol]], [[1990]] |año =1990 |mes =julio |formato = |obra = |editorial =Chicago Tribune |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En 1991 va tornar a Chicago, despuix d'haver-se graduat de Harvard en el títul de ''Doctor en Jurisprudència'' o ''Juris Doctor'' (JD) i en la menció honorífica [[magna cum laude]].<ref>{{cita web|url =http://www.guardian.co.uk/world/2007/may/09/barackobama.uselections20081 |título =Barack Obama |fechaacceso =[[22 de giner]] |añoacceso =2009 |autor =Adams, Richard |último =Adams |primero =Richard |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[9 de maig]], [[2007]] |año =2007 |mes =mayo |formato = |obra = |editorial =The Guardià |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.britannica.Com/EBchecked/topic/973560/Barack-Obama |título =Barack Obama |fechaacceso =[[22 de giner]] |añoacceso =2009 |autor =Mendell, David |último =Mendell |primero =David |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año =2009 |mes = |formato = |obra = |editorial =Encyclopædia Britannica |páginas = |idioma =inglés  |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref><ref name="Levenson" />  
 
A finals de 1988, va ingresar en l'escola de Dret [[Harvard Law School]] i en el seu primer any com a estudiant fon seleccionat com [[editor]] de la reviste [[Harvard Law Review]], a causa de les seues qualificacions i per un concurs d'escriptura.<ref name="Levenson">{{cita web|url =http://www.boston.com/news/local/articles/2007/01/28/at_harvard_law_a_unifying_voice/?page=full |título =At Harvard Law, a unifying voice |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Levenson, Michael |último =Levenson |primero =Michael |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[28 de giner]], [[2007]] |año =2007 |mes =enero |formato = |obra = |editorial =The Boston Globe |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En el seu segon any de carrera, fon triat president de la dita publicació, i es va eixercir com a voluntari a temps complet, eixercint les labors de cap de redacció, i supervisant el personal conformat per 80 editors.<ref>{{cita web|url =http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9C0CE2DC1631F935A35751C0A966958260 |título =First Black Elected to Head Harvard'S Law Review |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Butterfield, Fox |último =Butterfield |primero =Fox |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[6 de febrer]], [[1990]] |año =1990 |mes =febrero |formato = |obra = |editorial =The New York Times |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> El fet que haja sigut triat al febrer de 1990 com el primer president afroamericà del suplement de lleis, fon àmpliament arreplegat pels mijos de comunicació i se li van realisar detallades resenyes biogràfiques.<ref>{{cita web|url =http://pqasb.pqarchiver.Com/chicagotribune/access/28797353.Html?dids=28797353:28797353&FMT=ABS&FMTS=ABS:FT |título =Activist in Chicago now heads Harvard Law Review |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Ybarra, Michael |último =Ybarra |primero =Michael |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[7 de febrer]], [[1990]] |año =1990 |mes =febrero |formato = |obra = |editorial =Chicago Tribune |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Durant els periodos d'estiu, tornava a Chicago on va treballar com associat de les firmes llegals ''[[Sidley Austin]] '' en 1989 i ''Hopkins & Sutter'' en 1990.<ref>{{cita web|url =http://www.nytimes.com/glogin?URI=http://www.nytimes.com/2007/01/28/us/politics/28obama.html&OQ=_rQ3D2Q26pagewantedQ3Dall&OP=183c01feQ2FSrf9SyA)Q51XAAuQ2BSQ2BQ5BQ5BQ3BSQ5BQ7DSQ2B3SJQ51ShAKaua)Q51SQ2B3A9Q5EbQ5EMNubK |título =In Law School, Obama Found Political Voice |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Kantor, Vaig fotre |último = |primero = |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[28 de giner]], [[2007]] |año =2007 |mes =enero |formato = |obra = |editorial =The New York Times |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://pqasb.pqarchiver.Com/chicagotribune/access/28774085.Html?dids=28774085:28774085&FMT=ABS&FMTS=ABS:FT |título =Survey: Law firms slow to add minority partners |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Aguilar, Louis |último =Aguilar |primero =Louis |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[11 de juliol]], [[1990]] |año =1990 |mes =julio |formato = |obra = |editorial =Chicago Tribune |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En 1991 va tornar a Chicago, despuix d'haver-se graduat de Harvard en el títul de ''Doctor en Jurisprudència'' o ''Juris Doctor'' (JD) i en la menció honorífica [[magna cum laude]].<ref>{{cita web|url =http://www.guardian.co.uk/world/2007/may/09/barackobama.uselections20081 |título =Barack Obama |fechaacceso =[[22 de giner]] |añoacceso =2009 |autor =Adams, Richard |último =Adams |primero =Richard |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[9 de maig]], [[2007]] |año =2007 |mes =mayo |formato = |obra = |editorial =The Guardià |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.britannica.Com/EBchecked/topic/973560/Barack-Obama |título =Barack Obama |fechaacceso =[[22 de giner]] |añoacceso =2009 |autor =Mendell, David |último =Mendell |primero =David |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año =2009 |mes = |formato = |obra = |editorial =Encyclopædia Britannica |páginas = |idioma =inglés  |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref><ref name="Levenson" />  
 
    
 
    
−
La publicitat que va obtindre pel fet d'haver sigut el primer president de raça negra de la reviste jurídica de Harvard, va ajudar a fer que conseguira un contracte en una empresa editorial, la qual li va atorgar un bestreta perquè mamprenguera la redacció d'un llibre sobre les relacions racials.<ref name=autogenerated1>{{cita web|url =http://www.nytimes.com/glogin?URI=http://www.nytimes.com/2008/05/18/us/politics/18memoirs.html&OQ=_rQ3D1Q26pagewantedQ3Dall&OP=575cad4Q2FiTbniQ3EQ263Q7EQ3AQ26Q26XQ60iQ60Q3FQ3FQ2FiQ3FQ2Ai7Q2FiDQ7Ei5Q264,X,3Q7Ei7Q2FabaQ26,Q3AQ7EgkXa4 |título =The Story of Obama, Written by Obama |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Scott, Janny |último =Scott |primero =Janny |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[18 de maig]], [[2008]] |año =2008 |mes =mayo |formato = |obra = |editorial =The New York Times |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En un esforç per a reclutar-lo com a profesor de la facultat de Dret de l'[[Universitat de Chicago]], se li va oferir una beca d'investigació i una oficina perquè treballara en el seu llibre. Originàriament havia planificat concloure l'escriptura de la seua obra en un any, pero li va prendre més temps ya que esta va evolucionar a una recopilació de les seues memòries personals. No obstant, per a poder treballar sense interrupcions, Obama i la seua esposa [[Michelle Obama|Michelle]] van viajar a [[Bali]], on ell es va dedicar per uns quants mesos únicament a escriure el seu llibre. A mijan de 1995, el manuscrit fon finalment publicat davall el títul ''Els sons de mon pare: Una història de raça i herència'' (en [[idioma inglés|inglés]] ''Dreams from Mi Father: A Story of Race and Inheritance'').<ref name="Janny" />
+
La publicitat que va obtindre pel fet d'haver sigut el primer president de raça negra de la reviste jurídica de Harvard, va ajudar a fer que conseguira un contracte en una empresa editorial, la qual li va atorgar un bestreta perquè mamprenguera la redacció d'un llibre sobre les relacions racials.<ref name=autogenerated1>{{cita web|url =http://www.nytimes.com/glogin?URI=http://www.nytimes.com/2008/05/18/us/politics/18memoirs.html&OQ=_rQ3D1Q26pagewantedQ3Dall&OP=575cad4Q2FiTbniQ3EQ263Q7EQ3AQ26Q26XQ60iQ60Q3FQ3FQ2FiQ3FQ2Ai7Q2FiDQ7Ei5Q264,X,3Q7Ei7Q2FabaQ26,Q3AQ7EgkXa4 |título =The Story of Obama, Written by Obama |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Scott, Janny |último =Scott |primero =Janny |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[18 de maig]], [[2008]] |año =2008 |mes =mayo |formato = |obra = |editorial =The New York Times |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En un esforç per a reclutar-lo com a professor de la facultat de Dret de l'[[Universitat de Chicago]], se li va oferir una beca d'investigació i una oficina perquè treballara en el seu llibre. Originàriament havia planificat concloure l'escriptura de la seua obra en un any, pero li va prendre més temps ya que esta va evolucionar a una recopilació de les seues memòries personals. No obstant, per a poder treballar sense interrupcions, Obama i la seua esposa [[Michelle Obama|Michelle]] van viajar a [[Bali]], on ell es va dedicar per uns quants mesos únicament a escriure el seu llibre. A mijan de 1995, el manuscrit fon finalment publicat davall el títul ''Els sons de mon pare: Una història de raça i herència'' (en [[idioma inglés|inglés]] ''Dreams from Mi Father: A Story of Race and Inheritance'').<ref name="Janny" />
    
D'abril a octubre de 1992, va dirigir l'organisació sense ànim de lucre denominada ''[[Project Vote]] '', que estava conformada per un personal de deu treballadors i set-cents voluntaris, i a través d'este proyecte va conseguir la meta d'inscriure 150.000 de 400.000 afroamericans que no estaven registrats en l'estat d'Illinois. La seua labor en este proyecte li va meréixer ser nomenat en el setmanari ''Crain Chicago Business'' en la seua llista de 1993, com futura promesa entre els ''40 menors de quaranta'' (en [[idioma inglés|inglés]] ''40 under Forty'').<ref>{{cita web|url =http://www.sos.state.il.us/bb/toc.Html |título =The Illinois Blue Book 2000 |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =White, Jesse |último =Jesse |primero =White |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año =2000 |mes = |formato = |obra = |editorial =Illinois Secretary of State |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://nl.newsbank.Com/nl-search/we/Arxives?p_product=CSTB&p_theme=cstb&p_action=search&p_maxdocs=200&s_dispstring=(Vernon%20Jarrett)%20AND%20date(8/11/1992%20to%208/11/1992)&p_field_date-0=YMD_date&p_params_date-0=date:B,E&p_text_date-0=8/11/1992%20to%208/11/1992)&p_field_advanced-0=&p_text_advanced-0=(Vernon%20Jarrett)&xcal_numdocs=20&p_perpage=10&p_sort=YMD_date:D&xcal_useweights=no |título =`Project Vote' Brings Power to the People|fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Jarrett, Vernon |último =Jarrett |primero =Vernon |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[11 d'agost]], [[1992]] |año =1992 |mes =agosto |formato = |obra = |editorial =Chicago Sun-Times |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>   
 
D'abril a octubre de 1992, va dirigir l'organisació sense ànim de lucre denominada ''[[Project Vote]] '', que estava conformada per un personal de deu treballadors i set-cents voluntaris, i a través d'este proyecte va conseguir la meta d'inscriure 150.000 de 400.000 afroamericans que no estaven registrats en l'estat d'Illinois. La seua labor en este proyecte li va meréixer ser nomenat en el setmanari ''Crain Chicago Business'' en la seua llista de 1993, com futura promesa entre els ''40 menors de quaranta'' (en [[idioma inglés|inglés]] ''40 under Forty'').<ref>{{cita web|url =http://www.sos.state.il.us/bb/toc.Html |título =The Illinois Blue Book 2000 |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =White, Jesse |último =Jesse |primero =White |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año =2000 |mes = |formato = |obra = |editorial =Illinois Secretary of State |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://nl.newsbank.Com/nl-search/we/Arxives?p_product=CSTB&p_theme=cstb&p_action=search&p_maxdocs=200&s_dispstring=(Vernon%20Jarrett)%20AND%20date(8/11/1992%20to%208/11/1992)&p_field_date-0=YMD_date&p_params_date-0=date:B,E&p_text_date-0=8/11/1992%20to%208/11/1992)&p_field_advanced-0=&p_text_advanced-0=(Vernon%20Jarrett)&xcal_numdocs=20&p_perpage=10&p_sort=YMD_date:D&xcal_useweights=no |título =`Project Vote' Brings Power to the People|fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Jarrett, Vernon |último =Jarrett |primero =Vernon |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[11 d'agost]], [[1992]] |año =1992 |mes =agosto |formato = |obra = |editorial =Chicago Sun-Times |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>   
   −
Durant un periodo de doze anys (1992-2004) va ensenyar [[Dret constitucional]] en la Facultat de lleis de l'Universitat de Chicago; els primers quatre anys va eixercir com a catedràtic i despuix com a profesor superior.<ref>{{cita web|url =http://www.law.uchicago.edu/media/index.Html |título =Statement Regarding Barack Obama |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor = The University of Chicago Law School|último = |primero = |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año = |mes = |formato = |obra = |editorial =The University of Chicago |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En 1993 es va unir al bufet jurídic ''Davis, Miner, Barnhill & Galland'', una firma conformada per doze advocats i especialisada en [[drets civils]] i desenroll econòmic urbà. Es va eixercir com associat durant els tres primers anys (1993-1996), despuix com a advocat conseller en el periodo del 1996 al 2004, i la seua llicència per a eixercir la carrera de Dret va quedar inactiva en el 2002.<ref name="Chassie" /><ref>{{cita web|url =http://www.boston.com/news/nation/articles/2007/02/20/obama_got_start_in_civil_rights_practice/ |título =Obama got start in civil rights practice |fechaacceso = [[9 de setembre]]|añoacceso =2008 |autor =Robinson, Mike |último =Robinson |primero =Mike |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[10 de febrer]], [[2007]] |año =2007 |mes =febrero |formato = |obra = |editorial =The Boston Globe |páginas = |idioma = inglés|doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>
+
Durant un periodo de doze anys (1992-2004) va ensenyar [[Dret constitucional]] en la Facultat de lleis de l'Universitat de Chicago; els primers quatre anys va eixercir com a catedràtic i despuix com a professor superior.<ref>{{cita web|url =http://www.law.uchicago.edu/media/index.Html |título =Statement Regarding Barack Obama |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor = The University of Chicago Law School|último = |primero = |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año = |mes = |formato = |obra = |editorial =The University of Chicago |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En 1993 es va unir al bufet jurídic ''Davis, Miner, Barnhill & Galland'', una firma conformada per doze advocats i especialisada en [[drets civils]] i desenroll econòmic urbà. Es va eixercir com associat durant els tres primers anys (1993-1996), despuix com a advocat conseller en el periodo del 1996 al 2004, i la seua llicència per a eixercir la carrera de Dret va quedar inactiva en el 2002.<ref name="Chassie" /><ref>{{cita web|url =http://www.boston.com/news/nation/articles/2007/02/20/obama_got_start_in_civil_rights_practice/ |título =Obama got start in civil rights practice |fechaacceso = [[9 de setembre]]|añoacceso =2008 |autor =Robinson, Mike |último =Robinson |primero =Mike |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[10 de febrer]], [[2007]] |año =2007 |mes =febrero |formato = |obra = |editorial =The Boston Globe |páginas = |idioma = inglés|doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>
    
Obama fon membre fundador de la junta directiva de l'organisació de desenroll de liderage jovenil coneguda com ''[[Public Allies]] '' en 1992, pero va renunciar a este càrrec poc abans que la seua esposa Michelle fora ascendida com a directora executiva de la mateixa empresa.<ref>{{cita web|url =http://www.publicallies.org/site/c.liKUL3PNLvF/b.3960231/ |título =FAQ's About Senator Barack and Michelle Obama |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Public Allies |último = |primero = |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año =2007 |mes = |formato = |obra = |editorial =Public Allies |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>  A principis de 1993, fon integrant de la junta de directors de l'organisació filantròpica ''[[Woods Fund of Chicago]] '', la qual en 1985 havia sigut la primera fundació que va finançar el proyecte DCP durant els anys 1993 al 2002. Aixina mateix, va prestar els seus servicis en la junta directiva de la fundació caritativa ''[[Joyce Foundation]] '' des del 1994 al 2002. També fon integrant de la junta directiva de la fundació ''[[Chicago Annenberg Challenge]] '', eixercint-se com a president fundador del consell d'administració. Ademés, fon membre de la directiva de les institucions següents: el ''Comité d'advocats de Chicago a favor dels drets civils contemplats davall la llei'' (en [[idioma inglés|inglés]] ''Chicago Lawyers' Committee for Civil Rights Under Law''), el ''Centre de tecnologia vaig agranaral'' (en [[idioma inglés|inglés]] ''Center for Neighborhood Technology''), i finalment la fundació ''Lugenia Burns Hope Center''.<ref name="Chassie" />
 
Obama fon membre fundador de la junta directiva de l'organisació de desenroll de liderage jovenil coneguda com ''[[Public Allies]] '' en 1992, pero va renunciar a este càrrec poc abans que la seua esposa Michelle fora ascendida com a directora executiva de la mateixa empresa.<ref>{{cita web|url =http://www.publicallies.org/site/c.liKUL3PNLvF/b.3960231/ |título =FAQ's About Senator Barack and Michelle Obama |fechaacceso =[[9 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Public Allies |último = |primero = |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año =2007 |mes = |formato = |obra = |editorial =Public Allies |páginas = |idioma =inglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>  A principis de 1993, fon integrant de la junta de directors de l'organisació filantròpica ''[[Woods Fund of Chicago]] '', la qual en 1985 havia sigut la primera fundació que va finançar el proyecte DCP durant els anys 1993 al 2002. Aixina mateix, va prestar els seus servicis en la junta directiva de la fundació caritativa ''[[Joyce Foundation]] '' des del 1994 al 2002. També fon integrant de la junta directiva de la fundació ''[[Chicago Annenberg Challenge]] '', eixercint-se com a president fundador del consell d'administració. Ademés, fon membre de la directiva de les institucions següents: el ''Comité d'advocats de Chicago a favor dels drets civils contemplats davall la llei'' (en [[idioma inglés|inglés]] ''Chicago Lawyers' Committee for Civil Rights Under Law''), el ''Centre de tecnologia vaig agranaral'' (en [[idioma inglés|inglés]] ''Center for Neighborhood Technology''), i finalment la fundació ''Lugenia Burns Hope Center''.<ref name="Chassie" />
Llínea 134: Llínea 134:  
Posteriorment va solicitar una acció més ferma i autoritària per a combatre el [[genocidi]] en la regió de [[Conflicte de Darfur|Darfur]], en l'oest de [[Sudan]], i el seu primera crida a les autoritats sobre este asunte fon publicat al decembre del 2005 en el periòdic nort-americà [[Washington Post]], en la secció d'opinions, i despuix va participar en la concentració multitudinària denominada "Salvant a Darfur" (en [[idioma inglés|inglés]] "Save Darfur") a l'abril del 2006.<ref>{{cita web|url =http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/12/26/AR2005122600547.Html |título =Policy Adrift on Darfur |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Obama, Barack |último =Obama |primero =Barack |enlaceautor = |coautores =Sam Brownback |fecha =[[27 de decembre]], [[2005]] |año =2005 |mes =diciembre |formato = |obra = |editorial =Washington Post |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Per la seua banda, hi ha [[Desinversión|desinvertido]] $180.000 dòlars dels seus bens personals en accions relacionades en la [[bossa de valors]] de [[Sudan]], i ha instat a les empreses que realisen negocis en [[Iran]] a retirar les seues inversions en eixe país.<ref>{{cita web|url =http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/n/a/2007/05/17/politics/p171906D95.DTL |título =Giuliani, Edwards Have Suen Holdings |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Kuhnhenn, Jim |último =Kuhnhenn |primero =Jim |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[17 de maig]], [[2007]] |año =2007 |mes =mayo |formato = |obra = |editorial =San Francisco Chronicle |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En la publicació de la reviste "[[Foreign Affairs]]" de juliol a agost del 2007, va fer un crida a una [[Política exterior dels Estats Unidos|política exterior]] en visió global sobre la guerra en Iraq i a la renovació del liderage moral, militar i diplomàtic dels Estats Units. A continuació, va manifestar ''No podem replegar-nos del món i tampoc amenaçar-ho a estat de sumisió'', al contrari va demanar als nort-americans que ''guiaren al món per mig de gestes i donant bon eixemple''.<ref>{{cita web|url =http://www.foreignaffairs.org/20070701faessay86401/barack-obama/renewing-american-leadership.Html |título =Renewing American Leadership |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Obama, Barack |último =Obama |primero =Barack |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año =2007 |mes =julio |formato = |obra = |editorial =[[Foreign Affairs]] |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>
 
Posteriorment va solicitar una acció més ferma i autoritària per a combatre el [[genocidi]] en la regió de [[Conflicte de Darfur|Darfur]], en l'oest de [[Sudan]], i el seu primera crida a les autoritats sobre este asunte fon publicat al decembre del 2005 en el periòdic nort-americà [[Washington Post]], en la secció d'opinions, i despuix va participar en la concentració multitudinària denominada "Salvant a Darfur" (en [[idioma inglés|inglés]] "Save Darfur") a l'abril del 2006.<ref>{{cita web|url =http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/12/26/AR2005122600547.Html |título =Policy Adrift on Darfur |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Obama, Barack |último =Obama |primero =Barack |enlaceautor = |coautores =Sam Brownback |fecha =[[27 de decembre]], [[2005]] |año =2005 |mes =diciembre |formato = |obra = |editorial =Washington Post |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Per la seua banda, hi ha [[Desinversión|desinvertido]] $180.000 dòlars dels seus bens personals en accions relacionades en la [[bossa de valors]] de [[Sudan]], i ha instat a les empreses que realisen negocis en [[Iran]] a retirar les seues inversions en eixe país.<ref>{{cita web|url =http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/n/a/2007/05/17/politics/p171906D95.DTL |título =Giuliani, Edwards Have Suen Holdings |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Kuhnhenn, Jim |último =Kuhnhenn |primero =Jim |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[17 de maig]], [[2007]] |año =2007 |mes =mayo |formato = |obra = |editorial =San Francisco Chronicle |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En la publicació de la reviste "[[Foreign Affairs]]" de juliol a agost del 2007, va fer un crida a una [[Política exterior dels Estats Unidos|política exterior]] en visió global sobre la guerra en Iraq i a la renovació del liderage moral, militar i diplomàtic dels Estats Units. A continuació, va manifestar ''No podem replegar-nos del món i tampoc amenaçar-ho a estat de sumisió'', al contrari va demanar als nort-americans que ''guiaren al món per mig de gestes i donant bon eixemple''.<ref>{{cita web|url =http://www.foreignaffairs.org/20070701faessay86401/barack-obama/renewing-american-leadership.Html |título =Renewing American Leadership |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Obama, Barack |último =Obama |primero =Barack |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año =2007 |mes =julio |formato = |obra = |editorial =[[Foreign Affairs]] |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>
   −
En els asuntes econòmics, va defendre les polítiques d'asistència social de [[Franklin D. Roosevelt]] conegudes com [[New Doneal]] i es va oposar les propostes republicanes d'establir contes privats per al [[Segur Social (Estats Units)|seguro social]].<ref>{{cita web|url =http://www.washingtonspectator.com/articles/20050601obama_1.cfm |título =The Fifth Black Senator in U.S. History Makes F.D.R. His Icon  |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Franklin, ben |último =Franklin |primero =Ben |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[1 de juny]], [[2005]] |año =2005 |mes =junio |formato = |obra = |editorial =the Washington Spectator |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> A continuació de la devastació ocorreguda a causa del [[huracà Katrina]], va expresar la seua oposició a la indiferència del govern sobre la creixent divisió de classes socials, i va demanar als membres dels partits demócrates i republicans que prengueren alguna acció per a restaurar una [[xàrcia de contenció social]] per als pobres.<ref>{{cita web|url =http://www.chicagotribune.com/news/nationworld/chi-0509120140sep12,0,5564730.story |título =Judicious Obama turns up volume |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Zeleny, Jeff |último =Zeleny |primero =Jeff |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[12 de setembre]], [[2005]] |año =2005 |mes =septiembre |formato = |obra = |editorial =Chicago Tribune |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Poc despuix que anunciara la seua campanya presidencial, va dir que recolzava la [[asistència sanitària universal]] als Estats Units.<ref>{{cita web|url = http://www.signonsandiego.com/news/politics/20070125-1240-democrats-healthcare.html|título =Obama calls for universal health care within six years |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor = Pickler, Nedra|último =Pickler |primero =Nedra |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[25 de giner]], [[2007]] |año =2007 |mes =enero |formato = |obra = |editorial =Associated Pres |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> També ha proposat retribuir el rendiment dels profesors per mig del sistema de [[pagament per mèrits]], assegurant als sindicats laborals que els canvis seran executats a través d'un [[contracte colectiu de treball]].<ref>{{cita web|url =http://abcnews.go.Com/Politics/Story?id=3894699 |título =Obama Bucks Party Line on Education |fechaacceso =[[18 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Davis, Teddy |último =Davis |primero =Teddy |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[20 de novembre]], [[2007]] |año =2007 |mes =noviembre |formato = |obra = |editorial =ABC News |páginas = |idioma =inglés  |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>
+
En els asuntes econòmics, va defendre les polítiques d'asistència social de [[Franklin D. Roosevelt]] conegudes com [[New Doneal]] i es va oposar les propostes republicanes d'establir contes privats per al [[Segur Social (Estats Units)|seguro social]].<ref>{{cita web|url =http://www.washingtonspectator.com/articles/20050601obama_1.cfm |título =The Fifth Black Senator in U.S. History Makes F.D.R. His Icon  |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Franklin, ben |último =Franklin |primero =Ben |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[1 de juny]], [[2005]] |año =2005 |mes =junio |formato = |obra = |editorial =the Washington Spectator |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> A continuació de la devastació ocorreguda a causa del [[huracà Katrina]], va expresar la seua oposició a la indiferència del govern sobre la creixent divisió de classes socials, i va demanar als membres dels partits demócrates i republicans que prengueren alguna acció per a restaurar una [[xàrcia de contenció social]] per als pobres.<ref>{{cita web|url =http://www.chicagotribune.com/news/nationworld/chi-0509120140sep12,0,5564730.story |título =Judicious Obama turns up volume |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Zeleny, Jeff |último =Zeleny |primero =Jeff |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[12 de setembre]], [[2005]] |año =2005 |mes =septiembre |formato = |obra = |editorial =Chicago Tribune |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Poc despuix que anunciara la seua campanya presidencial, va dir que recolzava la [[asistència sanitària universal]] als Estats Units.<ref>{{cita web|url = http://www.signonsandiego.com/news/politics/20070125-1240-democrats-healthcare.html|título =Obama calls for universal health care within six years |fechaacceso =[[17 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor = Pickler, Nedra|último =Pickler |primero =Nedra |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[25 de giner]], [[2007]] |año =2007 |mes =enero |formato = |obra = |editorial =Associated Pres |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> També ha proposat retribuir el rendiment dels professors per mig del sistema de [[pagament per mèrits]], assegurant als sindicats laborals que els canvis seran executats a través d'un [[contracte colectiu de treball]].<ref>{{cita web|url =http://abcnews.go.Com/Politics/Story?id=3894699 |título =Obama Bucks Party Line on Education |fechaacceso =[[18 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Davis, Teddy |último =Davis |primero =Teddy |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[20 de novembre]], [[2007]] |año =2007 |mes =noviembre |formato = |obra = |editorial =ABC News |páginas = |idioma =inglés  |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>
    
Al setembre del 2007, va culpar als [[grups de pressió]] de distorsionar el codi d'impostos dels Estats Units.<ref>{{cita web|url =http://www.taxpolicycenter.org/events/obama.cfm |título =Live Webcast of a Speech on Tax Policy |fechaacceso =[[18 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Obama, Barack |último =Obama |primero =Barack |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[18 de setembre]], [[2007]] |año =2007 |mes =septiembre |formato = |obra = |editorial =Tax Policy Center |páginas = |idioma =inglés  |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En l'ajuda del seu pla eliminaria els impostos a la renda de les persones de la tercera edat que tinguen guanys menors a $50.000 dòlars per any, revocaria els retalls als impostos, la plusvàlua, i els subsidis de dividends als individus en ingresos de més de $250.000.<ref>{{cita web|url =http://www.cbsnews.com/stories/2004/08/16/politics/main636398.shtml |título =Study: Bush Tax Cuts Favor Wealthy |fechaacceso =[[18 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor = |último = |primero = |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[13 d'agost]], [[2004]] |año =2004 |mes = agosto|formato = |obra = |editorial =CBS News |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Ademés, suprimiria les evasions d'impostos corporatives, elevaria el llímit d'ingresos als impostos de la seguretat social, restringiria els [[Paradís fiscal|paraísos fiscals]], i simplificaria les declaracions d'impostos per mig de la remisió de l'informació prèviament recaptada per la [[Hisenda Pública]] referent al salari i a les transaccions bancàries.<ref>{{cita web|url =http://www.cnn.com/2007/POLITICS/09/18/obama.taxplan/ |título =Obama tax pla: $80 billion in cuts, five-minute filings |fechaacceso =[[18 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Steinhauser, Paul |último =Steinhauser |primero =Paul |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[18 de setembre]], [[2007]] |año =2007 |mes =septiembre |formato = |obra = |editorial =CNN |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> A l'octubre del mateix any va anunciar el seu proyecte energètic, i va proposar l'us de la ferramenta administrativa coneguda com [[comerç de drets d'emisió]] per a restringir les emisions de carboni o [[gas d'efecte invernadero|gases d'efecte hivernacle]]. Paralelament, va exposar un programa en duració de deu anys, que té com a objectiu reduir la dependència dels Estats Units respecte a les importacions de petroli a través de la inversió en noves fonts d'energia.<ref>{{cita web|url =http://www.nytimes.com/2007/10/09/us/politics/09obama.html?_r=1&oref=slogin |título =Obama Proposes Capping Greenhouse Gas Emissions and Making Polluters Pay |fechaacceso =[[18 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Zeleny, Jeff |último =Zeleny |primero =Jeff |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[9 d'octubre]], [[2007]] |año =2007 |mes =octubre |formato = |obra = |editorial =The New York Times |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Obama va indicar que tots els crèdits de contaminació han de ser subhastats, sense exempcions de crèdits per a les empreses de gas, les companyies petrolieres, el gasto dels ingresos obtinguts per mig del desenroll de l'energia i el cost de la transició econòmica.<ref>{{cita web|url =http://www.barackobama.com/pdf/ObamaBlueprintForChange.Pdf |título =The Blueprint for Change:Barack Obama's Pla for Amèrica |fechaacceso = [[18 de setembre]]|añoacceso =2008 |autor =Obama, Barack |último =Obama |primero =Barack |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año = |mes = |formato = |obra = |editorial = Obama 2008|páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>
 
Al setembre del 2007, va culpar als [[grups de pressió]] de distorsionar el codi d'impostos dels Estats Units.<ref>{{cita web|url =http://www.taxpolicycenter.org/events/obama.cfm |título =Live Webcast of a Speech on Tax Policy |fechaacceso =[[18 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Obama, Barack |último =Obama |primero =Barack |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[18 de setembre]], [[2007]] |año =2007 |mes =septiembre |formato = |obra = |editorial =Tax Policy Center |páginas = |idioma =inglés  |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> En l'ajuda del seu pla eliminaria els impostos a la renda de les persones de la tercera edat que tinguen guanys menors a $50.000 dòlars per any, revocaria els retalls als impostos, la plusvàlua, i els subsidis de dividends als individus en ingresos de més de $250.000.<ref>{{cita web|url =http://www.cbsnews.com/stories/2004/08/16/politics/main636398.shtml |título =Study: Bush Tax Cuts Favor Wealthy |fechaacceso =[[18 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor = |último = |primero = |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[13 d'agost]], [[2004]] |año =2004 |mes = agosto|formato = |obra = |editorial =CBS News |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Ademés, suprimiria les evasions d'impostos corporatives, elevaria el llímit d'ingresos als impostos de la seguretat social, restringiria els [[Paradís fiscal|paraísos fiscals]], i simplificaria les declaracions d'impostos per mig de la remisió de l'informació prèviament recaptada per la [[Hisenda Pública]] referent al salari i a les transaccions bancàries.<ref>{{cita web|url =http://www.cnn.com/2007/POLITICS/09/18/obama.taxplan/ |título =Obama tax pla: $80 billion in cuts, five-minute filings |fechaacceso =[[18 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Steinhauser, Paul |último =Steinhauser |primero =Paul |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[18 de setembre]], [[2007]] |año =2007 |mes =septiembre |formato = |obra = |editorial =CNN |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> A l'octubre del mateix any va anunciar el seu proyecte energètic, i va proposar l'us de la ferramenta administrativa coneguda com [[comerç de drets d'emisió]] per a restringir les emisions de carboni o [[gas d'efecte invernadero|gases d'efecte hivernacle]]. Paralelament, va exposar un programa en duració de deu anys, que té com a objectiu reduir la dependència dels Estats Units respecte a les importacions de petroli a través de la inversió en noves fonts d'energia.<ref>{{cita web|url =http://www.nytimes.com/2007/10/09/us/politics/09obama.html?_r=1&oref=slogin |título =Obama Proposes Capping Greenhouse Gas Emissions and Making Polluters Pay |fechaacceso =[[18 de setembre]] |añoacceso =2008 |autor =Zeleny, Jeff |último =Zeleny |primero =Jeff |enlaceautor = |coautores = |fecha =[[9 d'octubre]], [[2007]] |año =2007 |mes =octubre |formato = |obra = |editorial =The New York Times |páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref> Obama va indicar que tots els crèdits de contaminació han de ser subhastats, sense exempcions de crèdits per a les empreses de gas, les companyies petrolieres, el gasto dels ingresos obtinguts per mig del desenroll de l'energia i el cost de la transició econòmica.<ref>{{cita web|url =http://www.barackobama.com/pdf/ObamaBlueprintForChange.Pdf |título =The Blueprint for Change:Barack Obama's Pla for Amèrica |fechaacceso = [[18 de setembre]]|añoacceso =2008 |autor =Obama, Barack |último =Obama |primero =Barack |enlaceautor = |coautores = |fecha = |año = |mes = |formato = |obra = |editorial = Obama 2008|páginas = |idioma = anglés |doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |eta = }}</ref>
Jose2
Administradors
127 785

edicions

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/128956»

Menú de navegació