| A l'endemà, el [[7 de setembre]], fon triat per a ocupar la Presidència del Poder Eixecutiu l'unitari [[Emilio Castelar]], catedràtic d'Història i destacat orador, per 133 vots a favor front als 67 obtinguts per Pi y Margall. Durant la seua anterior etapa, com a Ministre d'Estat en el govern d'Estanislao Figueras, va promoure i va conseguir que s'aprovara l'abolició de l'esclavitut en el territori ultramarí de [[Puerto Rico]], encara que no en [[Cuba]] per la situació de guerra que vivia. | | A l'endemà, el [[7 de setembre]], fon triat per a ocupar la Presidència del Poder Eixecutiu l'unitari [[Emilio Castelar]], catedràtic d'Història i destacat orador, per 133 vots a favor front als 67 obtinguts per Pi y Margall. Durant la seua anterior etapa, com a Ministre d'Estat en el govern d'Estanislao Figueras, va promoure i va conseguir que s'aprovara l'abolició de l'esclavitut en el territori ultramarí de [[Puerto Rico]], encara que no en [[Cuba]] per la situació de guerra que vivia. |
− | En motiu de la difícil situació per la que passava la República, en l'agravament de la [[Guerra Carlista]], Emilio Castelar començà la reorganisació de l'eixèrcit, anunciant front a les Corts que "per a sostindre esta forma de govern necessite molta infanteria, molta cavalleria, molta artilleria, molta Guàrdia civil i molts carabiners". A pesar de l'oposició federalista, les Corts li concediren poders extraordinaris per a governar, despuix d'això es tancaren les Corts el [[20 de setembre]]. Confirmà les sentències de mort que provocaren la dimissió del seu predecesor, va restablir l'orde i va deixar a punt de rendició als cantonals de Cartagena. | + | En motiu de la difícil situació per la que passava la República, en l'agravament de la [[Guerra Carlista]], Emilio Castelar començà la reorganisació de l'eixèrcit, anunciant front a les Corts que "per a sostindre esta forma de govern necessite molta infanteria, molta cavalleria, molta artilleria, molta Guàrdia civil i molts carabiners". A pesar de l'oposició federalista, les Corts li concediren poders extraordinaris per a governar, despuix d'això es tancaren les Corts el [[20 de setembre]]. Confirmà les sentències de mort que provocaren la dimissió del seu predecessor, va restablir l'orde i va deixar a punt de rendició als cantonals de Cartagena. |
| En tot i això, el caos provocat per la sublevació cantonal i els problemes en la [[Guerra Carlista]] li varen portar a reobrir les Corts el [[2 de giner]] de [[1874]], per a sometre a votació la gestió del seu govern i recabar plens poders en els que salvar a la República del descrèdit total. | | En tot i això, el caos provocat per la sublevació cantonal i els problemes en la [[Guerra Carlista]] li varen portar a reobrir les Corts el [[2 de giner]] de [[1874]], per a sometre a votació la gestió del seu govern i recabar plens poders en els que salvar a la República del descrèdit total. |