| Encara que el llatí en sa forma clàsica actualment no és la llengua nativa de ningún grup i, per tant, és una llengua morta, éste donà orige a un gran número de llengües europees, denominades llengües romances, com el [[Idioma espanyol|castellà]], el [[Idioma francés|francés]], el [[Idioma italià|italià]], el [[idioma portugués|portugués]], el [[idioma català|català]], el [[idioma gallec|gallec]], el [[idioma valencià|valencià]], el [[Idioma rumà|rumà]], i atres d emenor difusió (el [[Idioma asturlleonés|asturlleonés]], [[Idioma aragonés|aragonés]], el [[idioma occità|occità]], el [[llengua balear|balear]], etc.), i també ha influit en les paraules de les llengües modernes, com a conseqüència de que durant molts sigles, despuix de la caiguda de l'Imperi Romà, continuà usant-se en tota Europa, com lingua franca per a les ciències i la política, sense ser sériament amenaçada en eixa funció per atres llengües en auge (com el castellà en el [[sigle XVII]] o el francés en el [[sigle XVIII]]) fins a pràcticament el [[sigle XIX]]. | | Encara que el llatí en sa forma clàsica actualment no és la llengua nativa de ningún grup i, per tant, és una llengua morta, éste donà orige a un gran número de llengües europees, denominades llengües romances, com el [[Idioma espanyol|castellà]], el [[Idioma francés|francés]], el [[Idioma italià|italià]], el [[idioma portugués|portugués]], el [[idioma català|català]], el [[idioma gallec|gallec]], el [[idioma valencià|valencià]], el [[Idioma rumà|rumà]], i atres d emenor difusió (el [[Idioma asturlleonés|asturlleonés]], [[Idioma aragonés|aragonés]], el [[idioma occità|occità]], el [[llengua balear|balear]], etc.), i també ha influit en les paraules de les llengües modernes, com a conseqüència de que durant molts sigles, despuix de la caiguda de l'Imperi Romà, continuà usant-se en tota Europa, com lingua franca per a les ciències i la política, sense ser sériament amenaçada en eixa funció per atres llengües en auge (com el castellà en el [[sigle XVII]] o el francés en el [[sigle XVIII]]) fins a pràcticament el [[sigle XIX]]. |
− | Actualment és idioma cooficial en la [[Ciutat del Vaticà]] junt al [[idioma italià|italià]]. En la'[[Iglésia Catòlica]], s'usava com a llengua llitúrgica fins al [[Concili Vaticà II]] en els xixanta. També se gasten per als noms binaris de la clasificació científica del reine animal i vegetal, aixina com per a dominar figures o insititucions del mon del Dret. | + | Actualment és idioma cooficial en la [[Ciutat del Vaticà]] junt al [[idioma italià|italià]]. En la'[[Iglésia Catòlica]], s'usava com a llengua llitúrgica fins al [[Concili Vaticà II]] en els xixanta. També se gasten per als noms binaris de la classificació científica del reine animal i vegetal, aixina com per a dominar figures o insititucions del mon del Dret. |
| El estudi del llatí, junt en el del grec clàssic, és part dels dits estudis clàssics, i aproximadament fins als anys xixianta fon estudi casi imprescindible en les Humanitats. El alfabet llatí, derivat del alfabet grec, encara és el alfabet més usat del mon en diverses variants d'una llengua a un atra. | | El estudi del llatí, junt en el del grec clàssic, és part dels dits estudis clàssics, i aproximadament fins als anys xixianta fon estudi casi imprescindible en les Humanitats. El alfabet llatí, derivat del alfabet grec, encara és el alfabet més usat del mon en diverses variants d'una llengua a un atra. |