Canvis

Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.

Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.

És el moment de reivindicar la llibertat individual i llingüística, i posar en marcha la [[Renaixença]], que ya l'havia iniciat [[Carlos Ros|Carles Ros]] alvançant-se als catalans en casi cent anys, i tornar a la [[llengua valenciana]] els usos lliteraris cults lligats a una consciència nacional.

És el moment de reivindicar la llibertat individual i llingüística, i posar en marcha la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], que ya l'havia iniciat [[Carlos Ros|Carles Ros]] alvançant-se als catalans en casi cent anys, i tornar a la [[llengua valenciana]] els usos lliteraris cults lligats a una consciència nacional.

El buscar l'unió i la força, per part dels escritors, front a les llengües de l'estat –[[Francés|francés i castellà]]–, feu que molts “romàntics”, equivocadament, nomenaren [[Llemosí|llemosina]] al conjunt de llengües parlades en el sur de [[França]] (Oc) i part d'[[Espanya]]. Tal denominació –llemosina–, no va contar en el beneplàcit de tots, encara que per “corporativisme” molts l'ampraren.

El buscar l'unió i la força, per part dels escritors, front a les llengües de l'estat –[[Francés|francés i castellà]]–, feu que molts “romàntics”, equivocadament, nomenaren [[Llemosí|llemosina]] al conjunt de llengües parlades en el sur de [[França]] (Oc) i part d'[[Espanya]]. Tal denominació –llemosina–, no va contar en el beneplàcit de tots, encara que per “corporativisme” molts l'ampraren.