− | De pare romanes i mare francesa, va viajar a [[Paris]] en un any i va viure allí fins els tretze. En [[1925]] va tornar a Romania i va estudiar la carrera de Lletres. Va ensenyar francés durant tres anys en un Institut de [[Bucarest]], fins a que en [[1938]] va tornar a [[França]] per a establir-se definitivament. Va treballar en una editorial, despuix en un banc i va escomençar una tesis doctoral sobre la mort en la poesia francesa que no acabaria. Es va relacionar en el grup de la reviste lliterària ''Cahiers Du Sud'' abans de dedicar-se completament a la seua producció dramàtica. | + | De pare romanes i mare francesa, va viajar a [[Paris]] en un any i va viure allí fins els tretze. En [[1925]] va tornar a Romania i va estudiar la carrera de Lletres. Va ensenyar francés durant tres anys en un Institut de [[Bucarest]], fins a que en l'any [[1938]] va tornar a [[França]] per a establir-se definitivament. Va treballar en una editorial, despuix en un banc i va escomençar una tesis doctoral sobre la mort en la poesia francesa que no acabaria. Es va relacionar en el grup de la reviste lliterària ''Cahiers Du Sud'' abans de dedicar-se completament a la seua producció dramàtica. |
| La seua primera obra de teatre, ''[[La cantant calba]] '' es va estrenar en el [[Théâtre dónes Noctambules]] en [[1950]], causant un trement escàndal, pero la seua inteligència, novetat i ruptura en la llògica ho porten a la fama, fama que no ho abandonaria en les seues posteriors obres. Fon, junt en el [[Irlanda|irlandés]] [[Samuel Beckett]], el pare del [[teatre de l'absurt]], per mig del qual ell fa "''d'un text burlesc, un joc dramàtic; i d'un text dramàtic un joc burlesc''". Més allà de la mera ridiculisació de situacions banals, les obres de Ionesco dibuixen de manera tangible la soletat dels humans i l'insignificança de la pròpia existència. | | La seua primera obra de teatre, ''[[La cantant calba]] '' es va estrenar en el [[Théâtre dónes Noctambules]] en [[1950]], causant un trement escàndal, pero la seua inteligència, novetat i ruptura en la llògica ho porten a la fama, fama que no ho abandonaria en les seues posteriors obres. Fon, junt en el [[Irlanda|irlandés]] [[Samuel Beckett]], el pare del [[teatre de l'absurt]], per mig del qual ell fa "''d'un text burlesc, un joc dramàtic; i d'un text dramàtic un joc burlesc''". Més allà de la mera ridiculisació de situacions banals, les obres de Ionesco dibuixen de manera tangible la soletat dels humans i l'insignificança de la pròpia existència. |