| La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I ]] ocuparen la vall el [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el rest a jurisdicció directa de la Corona. | | La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I ]] ocuparen la vall el [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el rest a jurisdicció directa de la Corona. |
− | El 3 de desembre de 1420, al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller". | + | El 3 de decembre de 1420, al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller". |
| Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de [[Sogorb]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812. | | Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de [[Sogorb]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812. |