Canvis

En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teoric simple fonamentat en postulats fisics senzills, conceptes i fenomens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüencia llogica d'esta teoria, dedui la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalencia massa-energia, [[Equivalencia entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que sentarían bases per a la [[fisica estadistica]] i la [[mecanica quantica]].

En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teoric simple fonamentat en postulats fisics senzills, conceptes i fenomens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüencia llogica d'esta teoria, dedui la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalencia massa-energia, [[Equivalencia entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que sentarían bases per a la [[fisica estadistica]] i la [[mecanica quantica]].

En l'any [[1915]] presentà la [[relativitat general|teoria de la relativitat general]], en la que reformuló per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio|apellido=Einstein| nombre=Albert| fecha=25 de novembre de [[1915]]| título=Die Feldgleichungun der Gravitation| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin| páginas=844-847 | url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb | fechaacceso=12-9-2006 | idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüencies fon el surgimiento de l'estudi cientific de l'orige i l'evolucio del [[Univers]] per la branca de la fisica denominada [[cosmologia]]. En l'any [[1919]], quan les observacions britaniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el [[7 de novembre]] de [[1919]] els següents titulars: Revolucio en la ciencia. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se convertí en un icon popular de la ciencia mundialment famos, un privilegi a l'alcanç de molt pocs cientifics.<ref name="alf96" />  

En l'any [[1915]] presentà la [[relativitat general|teoria de la relativitat general]], en la que reformulà per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio|apellido=Einstein| nombre=Albert| fecha=25 de novembre de [[1915]]| título=Die Feldgleichungun der Gravitation| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin| páginas=844-847 | url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb | fechaacceso=12-9-2006 | idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüencies fon el surgimiento de l'estudi cientific de l'orige i l'evolucio del [[Univers]] per la branca de la fisica denominada [[cosmologia]]. En l'any [[1919]], quan les observacions britaniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el [[7 de novembre]] de [[1919]] els següents titulars: Revolucio en la ciencia. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se convertí en un icon popular de la ciencia mundialment famos, un privilegi a l'alcanç de molt pocs cientifics.<ref name="alf96" />  

Per les seues explicacions sobre el [[efecte fotoelectric]] i les seues numeroses contribucions a la [[fisica teorica]], en [[1921]] obtingue el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] i no per la Teoria de la Relativitat, puix el cientific a qui s'encomanà la tarea d'evaluar-la, no l'entengue, i temeron correr el risc de que despuix se demostrase erronea.<ref>[[Michio Kaku]], ''L'Univers d'Einstein'', p. 98.</ref><ref>{{cita web | url=http://www.project-syndicate.org/printcommentary/barany1/Spanish |autor=Anders Bárány | título=El Premi Nóbel i el fantasma d'Einstein | año=2001 | editorial=Project Syndicate}}</ref> En eixa época era encara considerada un tant controvertida.

Per les seues explicacions sobre el [[efecte fotoelectric]] i les seues numeroses contribucions a la [[fisica teorica]], en [[1921]] obtingué el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] i no per la Teoria de la Relativitat, puix el cientific a qui s'encomanà la tarea d'evaluar-la, no l'entengué, i varen tindre por de correr el risc de que despuix se demostrase erronea.<ref>[[Michio Kaku]], ''L'Univers d'Einstein'', p. 98.</ref><ref>{{cita web | url=http://www.project-syndicate.org/printcommentary/barany1/Spanish |autor=Anders Bárány | título=El Premi Nóbel i el fantasma d'Einstein | año=2001 | editorial=Project Syndicate}}</ref> En eixa época era encara considerada un tant controvertida.

Davant l'ascens del [[nazisme]], el cientific abandonà [[Alemania]] cap a [[decembre]] de [[1932]] en desti a [[Estats Units]], a on imparti docencia en l'[[Institut d'Estudis Alvançats de Princeton|''Institut d'Estudis Alvançats'' de Princeton]]. Se [[ciutadania estadounidenca|nacionalisà estadounidenc]] en [[1940]]. Durant els seus últims anys treballà per integrar en una mateixa teoria la força gravitatoria i la [[Força electromagnetica|electromagnetica]]. Mori en [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]], [[Nova Jersei]], el [[18 d'abril]] de [[1955]].

Davant l'ascens del [[nazisme]], el cientific abandonà [[Alemania]] cap a [[decembre]] de l'any [[1932]] en destí a [[Estats Units]], a on impartí docencia en l'[[Institut d'Estudis Alvançats de Princeton|''Institut d'Estudis Alvançats'' de Princeton]]. Se [[ciutadania estadounidenca|nacionalisà estadounidenc]] en [[1940]]. Durant els seus últims anys treballà per integrar en una mateixa teoria la força gravitatoria i la [[Força electromagnetica|electromagnetica]]. Morí en [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]], [[Nova Jersei]], el [[18 d'abril]] de [[1955]].

Encara que està considerat per alguns com el «pare de la [[bomba atòmica]]», advocà en els seus escrits pel [[pacifisme]], el [[socialisme]] i el [[sionisme]].<ref>{{cita llibre |apellidos= Einstein|nombre= Albert |título= Les meues idees i opinions|url= http://books.google.es/books?id=YMfvKm6VTuMC&pg=PA167&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false|fecha= 2000|editorial= Antoni Bosch editor|ubicación= Barcelona|isbn= 8493051632|páginas= 167/169|cita= ''Nostre deute en el sionisme'' (discurs pronunciat en Nova York, 1938) [...] En nostra situacio, una cosa deu destacar-se en especial: el poble judeu ha contret un deute de gratitut en el sionisme. El moviment sioniste ha revixcut entre els judeus el sentiment comunitari, i ha dut a veta un esforç que supera totes les expectatives}}</ref><ref>{{cita llibre |apellidos= Encanye|nombre= Agusti Andreu |título= El llibre de les estatües|url= http://books.google.es/books?id=ex1zDdtLLz8C&pg=PA287&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|fecha= 2004|editorial= Editorial Universitaria Politècnica Valencia|ubicación= Valencia|isbn= 8497055586|páginas= 287|cita= Com conseqüencia de la seua identificacion en el poble judeu durant la seua estància en Berlín, Einstein se feu fervent sioniste a partir de 1919, despuix de algunes dubtes inicials.}}</ref><ref>{{cita llibre |título= |url= http://books.google.es/books?id=QGlQZJJ6-8C&pg=PA183&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=10&ved=0CFUQ6AEwCQ#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|volumen= |fecha= 2005|editorial= Critica|ubicación= Barcelona|isbn= 8484326373|páginas= 183/184|cita= La segona gran causa d'Einstein fon el sionisme [...]. El seu soport explicit a la causa sionista, no obstant, fon reconegut en 1952, quan se li oferi la presidencia d'Israel}}</ref><ref>[https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:zbWZ-A6WuJMJ:redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/416/41613013002.pdf+&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgHNJNrmMa2RGXqIJZ8xn7fagyV6p2y4oVI3GeyZv4sCNSwvYAFJTfuu92DRoNdtnS3iMuWbW9zdAvOX9gEsOa8SlR1NemSCFDjTephowBcOm6VHZztXkkdl5ilSl2OTXTNJbB&sig=AHIEtbQIpex27Z95CN1J3FTky39OxACYjQ Albert Einstein: Un sionisme pacifiste. uaemex.mx]</ref><ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein#Actividad_pol.C3.ADtica Activitat politica]</ref> Fon proclamat com el «personage del [[sigle XX]]» i el mes preeminent cientific per la revista ''[[Clave (revista)|Clave]] ''.<ref>{{cita web | editorial=Time |título=Albert Einstein | |urlarchivo=http://waybackmachine.org/*/http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html|fechaarchivo=11 de maig de 2000|url=http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html |autor=Frank Pellegrini | idioma=inglés}}</ref>

Encara que està considerat per alguns com el «pare de la [[bomba atòmica]]», advocà en els seus escrits pel [[pacifisme]], el [[socialisme]] i el [[sionisme]].<ref>{{cita llibre |apellidos= Einstein|nombre= Albert |título= Les meues idees i opinions|url= http://books.google.es/books?id=YMfvKm6VTuMC&pg=PA167&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false|fecha= 2000|editorial= Antoni Bosch editor|ubicación= Barcelona|isbn= 8493051632|páginas= 167/169|cita= ''Nostre deute en el sionisme'' (discurs pronunciat en Nova York, 1938) [...] En nostra situacio, una cosa deu destacar-se en especial: el poble judeu ha contret un deute de gratitut en el sionisme. El moviment sioniste ha revixcut entre els judeus el sentiment comunitari, i ha dut a veta un esforç que supera totes les expectatives}}</ref><ref>{{cita llibre |apellidos= Encanye|nombre= Agusti Andreu |título= El llibre de les estatües|url= http://books.google.es/books?id=ex1zDdtLLz8C&pg=PA287&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|fecha= 2004|editorial= Editorial Universitaria Politècnica Valencia|ubicación= Valencia|isbn= 8497055586|páginas= 287|cita= Com conseqüència de la seua identificació en el poble judeu durant la seua estància en Berlín, Einstein se feu fervent sioniste a partir de l'any 1919, despuix de algunes dubtes inicials.}}</ref><ref>{{cita llibre |título= |url= http://books.google.es/books?id=QGlQZJJ6-8C&pg=PA183&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=10&ved=0CFUQ6AEwCQ#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|volumen= |fecha= 2005|editorial= Critica|ubicación= Barcelona|isbn= 8484326373|páginas= 183/184|cita= La segona gran causa d'Einstein fon el sionisme [...]. El seu soport explicit a la causa sionista, no obstant, fon reconegut en l'any 1952, quan se li oferí la presidencia d'Israel}}</ref><ref>[https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:zbWZ-A6WuJMJ:redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/416/41613013002.pdf+&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgHNJNrmMa2RGXqIJZ8xn7fagyV6p2y4oVI3GeyZv4sCNSwvYAFJTfuu92DRoNdtnS3iMuWbW9zdAvOX9gEsOa8SlR1NemSCFDjTephowBcOm6VHZztXkkdl5ilSl2OTXTNJbB&sig=AHIEtbQIpex27Z95CN1J3FTky39OxACYjQ Albert Einstein: Un sionisme pacifiste. uaemex.mx]</ref><ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein#Actividad_pol.C3.ADtica Activitat politica]</ref> Fon proclamat com el «personage del [[sigle XX]]» i el mes preeminent cientific per la revista ''[[Clave (revista)|Clave]] ''.<ref>{{cita web | editorial=Time |título=Albert Einstein | |urlarchivo=http://waybackmachine.org/*/http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html|fechaarchivo=11 de maig de 2000|url=http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html |autor=Frank Pellegrini | idioma=inglés}}</ref>

== Biografia ==

== Biografia ==

=== Infancia ===

=== Infancia ===

Naixqué en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilometros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una familia judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en [[1876]], quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La familia de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], alli son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt prosper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmete al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciencia".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, també heretà certs caracteres com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />   

Naixqué en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilometros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una familia judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en l'any [[1876]], quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La familia de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], alli son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt prosper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmete al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciencia".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, també heretà certs caracteres com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />   

En l'any [[1880]] la família se mudà a [[Munich]], a on crecería durant 14 anys i son pare i el germà d'este: Jakob, qui influí intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalació d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la familia decidiren obrir un taller propi d'aparats electrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals electriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despuix de endeutar a tota la família. Açò causà un trauma no solament a Albert sino també al resto de la família. En el fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardí de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. angles |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>

En l'any [[1880]] la família se mudà a [[Munich]], a on crecería durant 14 anys i son pare i el germà d'este: Jakob, qui influí intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalació d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la família decidiren obrir un taller propi d'aparats electrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals electriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despuix de endeutar a tota la família. Açò causà un trauma no solament a Albert sino també al resto de la família. En el fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardí de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. angles |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>

Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava tindre algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era més carcanyola i alegre, Albert era pacient i metodic i no agradava d'exhibir-se. Solía evitar la companyia d'atres chiquets de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, unicament admetia a la seua germana en les seues soletats.  

Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava tindre algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era més carcanyola i alegre, Albert era pacient i metodic i no agradava d'exhibir-se. Solía evitar la companyia d'atres chiquets de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, unicament admetia a la seua germana en les seues soletats.  

Cursà els seus estudis primaris en una escola catolica; des de [[1888]] assistí a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en [[1965]] rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Tragué bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciencies naturals. Els llibres de divulgacio cientifica d'Aaron Bernstein marcaren el seu interés i la seua futura carrera. Fon un periodo dificil que sobrellevaría gracies a les classes de [[violi]] (a partir de [[1884]]) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introduccio al [[Algebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificante: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li granjearon no poques polemiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt critic en [[1894]], quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digué que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongue que «no havia comés ningun delit», el professor li va respondre: «la teua sola presencia aci mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>  

Cursà els seus estudis primaris en una escola catolica; des de l'any [[1888]] assistí a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en [[1965]] rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Tragué bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciencies naturals. Els llibres de divulgacio cientifica d'Aaron Bernstein marcaren el seu interés i la seua futura carrera. Fon un periodo dificil que sobrellevaría gracies a les classes de [[violi]] (a partir de l'any [[1884]]) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introduccio al [[Algebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificante: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li granjearon no poques polemiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt critic en l'any [[1894]], quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digué que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongué que «no havia comés ningun delit», el professor li va respondre: «la teua sola presencia ací mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>  

El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convence al pare d'Albert per a que construira una casa en un [[taller]], a on portarien a fi nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnologics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i artilugios que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà.  

El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convence al pare d'Albert per a que construira una casa en un [[taller]], a on portarien a fi nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnologics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i artilugios que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà.  

El chicotet Albert va créixer motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que alli havia. Ademés, el seu tio incentivà les seues inquietudes cientifiques proporcionant-li llibres de ciencia. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgació cientifica naixeria un constant cuestionamiento de les afirmacions de la religió; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un [[escepticisme cientific|escepticisme]] poc comu en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matematiques i fisica, no s'interessava per les demés assignatures.  

El chicotet Albert va créixer motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que alli havia. Ademés, el seu tio incentivà les seues inquietudes cientifiques proporcionant-li llibres de ciencia. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgació cientifica naixeria un constant cuestionamiento de les afirmacions de la religió; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un [[escepticisme cientific|escepticisme]] poc comu en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matematiques i fisica, no s'interessava per les demés assignatures.  

Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengué l'estudi del calcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prové dels primers biografs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificació escolar de [[Suïssa]] (un 6 en Suïssa és la millor calificació) en l'alema (un 6 és la pijor nota).<ref>Certificat de graduació d'Einstein en [[1896]] emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Algebra, Fisica, Geometria, Geometria Analitica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Italia]] prop de [[Milán]]. Albert permanegué en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua familia en [[Pavia (Italia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu títul de bachiller decidí abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un mege (el germà major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convence a un professor per a que certificara la seua excelencia en el camp de les matematiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels [[Nadal|Nadals]] de [[1894]], Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>

Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengué l'estudi del calcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prové dels primers biografs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificació escolar de [[Suïssa]] (un 6 en Suïssa és la millor calificació) en l'alemà (un 6 és la pijor nota).<ref>Certificat de graduació d'Einstein en [[1896]] emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Algebra, Fisica, Geometria, Geometria Analitica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Italia]] prop de [[Milán]]. Albert permanegué en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua familia en [[Pavia (Italia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu títul de bachiller decidí abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un mege (el germà major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convence a un professor per a que certificara la seua excelencia en el camp de les matematiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels [[Nadal|Nadals]] de l'any [[1894]], Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suïs. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suïs. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>

Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En [[1898]] coneixqué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que només se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consenti. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En l'any [[1898]] coneixqué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que només se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consenti. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

=== Joventut ===

=== Joventut ===