124 245
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 35:
Llínea 35: − + + Llínea 45:
Llínea 46: + +
→Descripció
== Descripció ==
== Descripció ==
[[File:Torre restaurada del palau-castell de Llutxent.JPG|thumb|250 px|Torre restaurada del Palau-castell de Lluchent]]
El castell, pertany al [[gòtic valencià]] en una tipologia similar (encara que de cronologia diferent) als castells d'[[Palau dels Sorells |Albalat dels Sorells]], Bétera, [[Castell de Forna|Forna]] i [[Castell-palau d'Alaquàs|Alaquàs]]. El castell fon construït "ex novo", en la tradicional planta quadrada (27 x 28 metros) i quatre torres en les cantonades, emmerlades en el seu orige, i un parament al voltant d'un espai llaugerament rectangular que configura un pati central (11 x 11 metros) en un aljup subterràneu.
El castell, pertany al [[gòtic valencià]] en una tipologia similar (encara que de cronologia diferent) als castells d'[[Palau dels Sorells |Albalat dels Sorells]], Bétera, [[Castell de Forna|Forna]] i [[Castell-palau d'Alaquàs|Alaquàs]]. El castell fon construït "ex novo", en la tradicional planta quadrada (27 x 28 metros) i quatre torres en les cantonades, emmerlades en el seu orige, i un parament al voltant d'un espai llaugerament rectangular que configura un pati central (11 x 11 metros) en un aljup subterràneu.
L'edifici té dos plantes, i un cos més les torres dels cantons. La frontera principal està orientada a Llevant i té un accés dovellat al centre, del sigle XIV, i dos parells de finestres obertes en la planta noble sense les manilles. La frontera posterior té en el nivell superior una galeria de finestres de mig punt semblant a les dels palaus, com el de Castelló de Rugat(desaparegut), el [[Castell-Palau dels Milà d'Aragó|palau dels Milà i Aragó d'Albaida]], el [[Palau del Marqués de Sant Josep|palau del Marqués de Sant Josep d'Otos]], o diverses cases de Xàtiva, Benigànim o Quatretonda. El pis superior albergava les dependències nobles en la planta baixa es destinava a cavalleries, almagasens i servicis.
L'edifici té dos plantes, i un cos més les torres dels cantons. La frontera principal està orientada a Llevant i té un accés dovellat al centre, del sigle XIV, i dos parells de finestres obertes en la planta noble sense les manilles. La frontera posterior té en el nivell superior una galeria de finestres de mig punt semblant a les dels palaus, com el de Castelló de Rugat(desaparegut), el [[Castell-Palau dels Milà d'Aragó|palau dels Milà i Aragó d'Albaida]], el [[Palau del Marqués de Sant Josep|palau del Marqués de Sant Josep d'Otos]], o diverses cases de Xàtiva, Benigànim o Quatretonda. El pis superior albergava les dependències nobles en la planta baixa es destinava a cavalleries, almagasens i servicis.
[[File:Portada del palau de Llutxent.JPG|thumb|250 px|Portada del Palau de Lluchent]]
El seu aspecte en un primer moment seria similar al castell de Forna. Els seus murs són de tapia i els forjats estan conformats en la planta baixa per voltes i en les plantes superiors per teginats de [[fusta]]. La disposició de les espilleres, aixina com correntius i buits de pas en els murs de tàpia donen una aproximació dels primers nivells d'utilisació de la fortalea. Durant els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]] deixa de tindre sentit l'us com a fortalea i es realisen una serie de reformes tendents a la seua rehabilitació com a residència palatina, deixant de tindre us les espilleres i sent en molts casos tapades.
El seu aspecte en un primer moment seria similar al castell de Forna. Els seus murs són de tapia i els forjats estan conformats en la planta baixa per voltes i en les plantes superiors per teginats de [[fusta]]. La disposició de les espilleres, aixina com correntius i buits de pas en els murs de tàpia donen una aproximació dels primers nivells d'utilisació de la fortalea. Durant els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]] deixa de tindre sentit l'us com a fortalea i es realisen una serie de reformes tendents a la seua rehabilitació com a residència palatina, deixant de tindre us les espilleres i sent en molts casos tapades.
Com a elements decoratius característics de la reforma de finals del sigle XV, caldria senyalar la proliferació del guix en la realisació dels marcs de portes i finestres, l'incorporació en el sistema constructiu d'arcs rebaixats, com a elements que permeten obrir grans buits i en alguns casos en un pilar central donant soport a la clau.
Com a elements decoratius característics de la reforma de finals del sigle XV, caldria senyalar la proliferació del guix en la realisació dels marcs de portes i finestres, l'incorporació en el sistema constructiu d'arcs rebaixats, com a elements que permeten obrir grans buits i en alguns casos en un pilar central donant soport a la clau.
[[File:Torre dreta de la part de davant del palau-castell, Llutxent.JPG|thumb|250 px|Torre dreta de la part de davant del Palau-castell, Lluchent]]
En la torre davantera de la dreta hi ha una finestra en moltures pròpies del gòtic flamíger.
En la torre davantera de la dreta hi ha una finestra en moltures pròpies del gòtic flamíger.