Llínea 26: |
Llínea 26: |
| En l'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de [[Pere El Ceremoniós|Pere "El Ceremoniós"]] és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi. | | En l'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de [[Pere El Ceremoniós|Pere "El Ceremoniós"]] és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi. |
| | | |
− | Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente en [[Saragossa]], en [[1415]] és el [[Papa Luna]] qui assistix a esta, en [[1427]] despuix és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en [[1827]], la reina [[Isabel II]] en el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en [[1888]] la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] en motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional. | + | Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente en [[Saragossa]], en [[1415]] és el [[Papa Luna]] qui assistix a esta, en l'any [[1427]] despuix és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en l'any [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en l'any [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en [[1827]], la reina [[Isabel II]] en el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en l'any [[1888]] la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment en l'any [[1893]] en motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional. |
| | | |
| No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del [[dijous]]. Fins a [[1506]] era cap al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera per la vesprada. En juny de [[1677]], el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar pel matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mida i el [[5 de juliol]] del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou. | | No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del [[dijous]]. Fins a [[1506]] era cap al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera per la vesprada. En juny de [[1677]], el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar pel matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mida i el [[5 de juliol]] del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou. |
| | | |
− | La presència de les institucions gremials en la processó va ser constant fins a l'any [[1835]]. D'atra banda, despuix de la desamortisació de Mendizábal en [[1836]], la supressió de moltes comunitats religioses que abans participaven en el Corpus Christi obriria les portes al gradual decliu de la processó; a pesar d'este buit deixat pels gremis i per les ordenes religioses, lo varen omplir les institucions de beneficència i caritat com eren el Colege d'Orfens de Sant Vicent Ferrer, Casa de la Beneficència, Asil de Sant Joan Batista, etc. | + | La presència de les institucions gremials en la processó va ser constant fins a l'any [[1835]]. D'atra banda, despuix de la desamortisació de Mendizábal en l'any [[1836]], la supressió de moltes comunitats religioses que abans participaven en el Corpus Christi obriria les portes al gradual decliu de la processó; a pesar d'este buit deixat pels gremis i per les ordenes religioses, lo varen omplir les institucions de beneficència i caritat com eren el Colege d'Orfens de Sant Vicent Ferrer, Casa de la Beneficència, Asil de Sant Joan Batista, etc. |
| | | |
| En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament a que esta es realisara en l'interior de les iglésies, fent-se aixina des de [[1931]] fins a [[1935]]. | | En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament a que esta es realisara en l'interior de les iglésies, fent-se aixina des de [[1931]] fins a [[1935]]. |