Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''Fe babí''' és una [[religió]] que fon fundada en [[maig]] de [[1844]] quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Shiràz anuncià que era el Promès Qa'im ("Qui s'alçarà": nom en el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam chiita). Este jove (de nom original [[Siyyid 'Ali-Muhammad]]) adoptà el nom d'"el [[Bàb]]", un títul que en àrap significa "la Porta". La seua vinguda –explicà el mateix Bàb- representava el portal pel que pròximament hauria d'aparéixer el Mensager de [[Deu]] que tota l'humanitat esperava. | + | La '''Fe babí''' és una [[religió]] que fon fundada en [[maig]] de l'any [[1844]] quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Shiràz anuncià que era el Promès Qa'im ("Qui s'alçarà": nom en el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam chiita). Este jove (de nom original [[Siyyid 'Ali-Muhammad]]) adoptà el nom d'"el [[Bàb]]", un títul que en àrap significa "la Porta". La seua vinguda –explicà el mateix Bàb- representava el portal pel que pròximament hauria d'aparéixer el Mensager de [[Deu]] que tota l'humanitat esperava. |
| | | |
| Tots els relats coincidixen en senyalar que el Báb fon un chiquet extraordinari. Naixcut el [[20 d'octubre]] de [[1819]], es dia que tenia una sabiduria sorprenent i una noblea que recordaven al jove Jesús. Ya madur, el Báb va dedicar-se als negocis de son tio, propietari d'una firma comercial. La pietat i integritat del Báb es convertiren ràpidament en objecte d'admiració per atres mercaders. També va ser conegut per la seua generositat en els pobres. | | Tots els relats coincidixen en senyalar que el Báb fon un chiquet extraordinari. Naixcut el [[20 d'octubre]] de [[1819]], es dia que tenia una sabiduria sorprenent i una noblea que recordaven al jove Jesús. Ya madur, el Báb va dedicar-se als negocis de son tio, propietari d'una firma comercial. La pietat i integritat del Báb es convertiren ràpidament en objecte d'admiració per atres mercaders. També va ser conegut per la seua generositat en els pobres. |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| | | |
| Els qui s'hi van enfrontar van arribar a dir d'ell que no era un herege, sino un rebel perillós. Van decidir que havia de ser eixecutat. | | Els qui s'hi van enfrontar van arribar a dir d'ell que no era un herege, sino un rebel perillós. Van decidir que havia de ser eixecutat. |
− | El [[9 de juliol]] de [[1850]] es complia la sentència de mort en el pati d'un quarter de [[Tabríz]], davant la mirada de 10.000 testimonis que fitaven des de les taulades de les cases contigües al quarter. El Báb i un jove seguidor seu havien estat penjats en dos cordes clavades a la paret del pati. Un regiment armeni, compost per 750 soldats colocats en tres fileres de 250 fusellers cadascuna, va descarregar en orde. El fum de la pólvora i la pols resultants eren tan densos que el pati va quedar totalment fos. | + | El [[9 de juliol]] de l'any [[1850]] es complia la sentència de mort en el pati d'un quarter de [[Tabríz]], davant la mirada de 10.000 testimonis que fitaven des de les taulades de les cases contigües al quarter. El Báb i un jove seguidor seu havien estat penjats en dos cordes clavades a la paret del pati. Un regiment armeni, compost per 750 soldats colocats en tres fileres de 250 fusellers cadascuna, va descarregar en orde. El fum de la pólvora i la pols resultants eren tan densos que el pati va quedar totalment fos. |
| | | |
| Tal i com informa un relat del Ministre d'Assunts Exteriors Britànic, una vegada es va dissipar el fum no hi havia restes del Báb. El Seu companyó, dret davant la paret, no havia estat víctima de cap bala. Això sí: les cordes estaven destrossades. | | Tal i com informa un relat del Ministre d'Assunts Exteriors Britànic, una vegada es va dissipar el fum no hi havia restes del Báb. El Seu companyó, dret davant la paret, no havia estat víctima de cap bala. Això sí: les cordes estaven destrossades. |