Llínea 10: |
Llínea 10: |
| |pares = [[Filip II]] i Olimpia | | |pares = [[Filip II]] i Olimpia |
| }} | | }} |
− | '''Aleixandre III''', el Magne, o simplement [[Aleixandre Magne]] (el Gran), naixqué en [[agost]] de l'any 356 ac. en la ciutat de Pilot, capital de [[Macedonia]], actual [[Grècia]]. Fill del Rei [[Filip II]] i de la princesa Olimpia, descendent de la familia real Epirota, en qui mantingué una relació d'amor i odi, rayana en la malaltia. Adorava els poemes epics que li llegia la seua institutriu i alli començament la seua admiració per Aquiles, a qui intentà imitar el restant de la seua vida. | + | '''Aleixandre III''', el Magne, o simplement [[Aleixandre Magne]] (el Gran), naixqué en [[agost]] de l'any [[356 a. C.]] en la ciutat de Pilot, capital de [[Macedonia]], actual [[Grècia]]. Fill del Rei [[Filip II]] i de la princesa Olimpia, descendent de la familia real Epirota, en qui mantingué una relació d'amor i odi, rayana en la malaltia. Adorava els poemes epics que li llegia la seua institutriu i alli començament la seua admiració per Aquiles, a qui intentà imitar el restant de la seua vida. |
| | | |
| Aleixandre fon enviat a Mieza a on obtingué la seua formació militar; física en mans de [[Leónidas I]], i, tenint com tutor a [[Aristòtil]], en filosofia, geografia, zoologia, lliteratura, poesia, retorica, ciencia i medicina. Als 16 anys lluità contra lo Tríbalos i Ilirios, ademés d'eixercir interinament el govern mentres el seu pare sitiava [[Bizanci]]. | | Aleixandre fon enviat a Mieza a on obtingué la seua formació militar; física en mans de [[Leónidas I]], i, tenint com tutor a [[Aristòtil]], en filosofia, geografia, zoologia, lliteratura, poesia, retorica, ciencia i medicina. Als 16 anys lluità contra lo Tríbalos i Ilirios, ademés d'eixercir interinament el govern mentres el seu pare sitiava [[Bizanci]]. |
| | | |
| == Vida d'Aleixandre Magne == | | == Vida d'Aleixandre Magne == |
− | Als 18 anys, al front de la cavalleria triumfà contra els Mesures en la [[batalla de Queronea]]. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui partí de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any 336 ac., i als seues 20 anys, accedix, despuix de el magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successió correspondía a el seu germanastre Arrideo, fill de [[Filipo]] i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon l'oportunitat dels grecs d'amollar-se del jou cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Despuix de la [[guerra del Peloponeso]], Filip utilisà la Grècia dividida pels conflictes entre [[Esparta]] i [[Atenes]] per a, en el seu eixercit, reunificar la regió baix els seus designis). | + | Als 18 anys, al front de la cavalleria triumfà contra els Mesures en la [[batalla de Queronea]]. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui partí de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any [[336 a. C.]], i als seues 20 anys, accedix, despuix del magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successió correspondía al seu germanastre Arrideo, fill de [[Filipo]] i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon l'oportunitat dels grecs d'amollar-se del joc cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Despuix de la [[guerra del Peloponeso]], Filip utilisà la Grècia dividida pels conflictes entre [[Esparta]] i [[Atenes]] per a, en el seu eixercit, reunificar la regió baix els seus designis). |
| | | |
− | Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grècia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingué als rebels. esta és la primera oportunitat, també, en que manifestà una crueltat poc comú, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any 334, als 22 anys, inicià la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grècia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, més el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”). | + | Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grècia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingué als rebels. Esta és la primera oportunitat, també, en que manifestà una crueltat poc comú, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any [[334 a. C.]], als 22 anys, inicià la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grècia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, més el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”). |
| | | |
| == Expansió de l'Imperi d'Aleixandre Magne == | | == Expansió de l'Imperi d'Aleixandre Magne == |